Diferència entre les revisions de "Idioma balear"

	Balear; Baléà
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Espanya
Regió:	Illes Balears
Parlants: natius:; ; atres:;	600.500 parlants -; ; -;
Rànquing:	No està entre els 100 primers
Família:	Indoeuropea; Itàlica; Romanç; Itàlica Occidental; Occitanoromànic-Mossàrap; Balear;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	Acadèmi de Sa Llengo Baléà
	còdics de la llengua
ISO 639-1	-
ISO 639-2	-
ISO/FDIS 639-3	-
SIL	-
	vore també: llengua

Revisió de 21:56 26 jun 2021

Nova Ortografia balear

El balear (també conegut per les seues denominacions locals mallorquí, eivissenc o menorquí) (baléà, sa llengo baléà en balear) és la llengua pròpia de les Illes Balears que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 són parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de l'any 1694. Cal constatar que la llengua balear naixqué aproximadament pel sigle XI.

Els dialectes de l'Idioma Balear son: el Mallorquí en Mallorca, l'Eivissenc en les Illes Pitiuses formades per Eivissa i Formentera i el Menorquí en l'illa de Menorca.

Extensió del balear

El balear és una llengua parlada en les Illes Balears. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó es parla una varietat del català es denomina pancatalanisme.

Lliteratura

Dialectes del Balear

Mallorquí

Se caracterisa, entre atres característiques pròpies, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes e tòniques, per la no adquisició de o que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions gua i qua en go i co, sobretot si van en sílaba àtona: aigo, llengo, gordar, coranta, corema... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels artículs salats es, sa, ets (abans de vocal o h), ses, s, so i sos (els dos últims despuix de la preposició emb), excepte en Pollença. També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps a on se suprimix la r final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: Al·lot, cotxo, sebre, gonelles, trunyella, missè, manascal, etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Eivissenc

Parlat en les illes Pitiuses (Eivissa i Formentera). Hi ha tres varietats: la pròpia de la ciutat d'Eivissa, la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats se deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el de el restant de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'usa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'Eivissa i el restant de l'illa més Formentera. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. En Formentera es diu també formenterer o formenterenc (formenterense).

És motiu d'estudi l'existència d'algunes característiques del valencià en l'eivisenc que no es troben ni en Mallorca ni en Menorca, ni en el nort de Valéncia en la península ibèrica, pero sí en el centre i sur de Valéncia, no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal mossàrap previ de la taifa de Dénia i al tradicional intercanvi comercial directament des d'Eivissa en la península a través de Dénia.

Menorquí

Tancament de la o àtona en u.
La i dèbil entre vocals se pert.
Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla).

Vore també

Enllaços externs

Referències

Idiomes d'Espanya ·
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 |iso3=-
 |sil=-
-|mapa=[[Image:Balears.png|230px]]
+|mapa=[[File:Dialectos baleares.PNG|230px]]
 }}