Chimo Lanuza i Ortuño

Chimo Lanuza, escritor valencià

Chimo Lanuza en un premi

Chimo Lanuza i Ortuño és un filòlec, sociollingüiste i escritor valencià.

Resenyes biogràfiques

Va nàixer en Altea en 1957, pero es va traslladar a La Vila de chicotet, on va passar la seua infancia. Llicenciat en Filològia Hispànica per l'Universitat de Valéncia - Estudi General, és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat, entitat en la qué manté una permanent colaboració.

Acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana va ser membre de la Secció de llengua i lliteratura valencianes de la mateixa. Chimo Lanuza va ser un dels filòlecs que varen participar en la codificació de l'idioma valencià a través de les Normes d'El Puig en 1979.

Sempre ha estat relacionat en l'ambient intelectual valencianiste, conferenciant i articuliste incansable. Es va dedicar inicialment a l'investigació de la llengua valenciana, sent autor d'estudis i treballs de gramàtica, de sociolingüística, de rondallística (contes típics valencians)...

Té una destacada producció lliterària, que goja de reconeiximent en el seu àmbit i, en la que ha conseguit distints premis tant en poesia com en narrativa.

Càrrecs

• Fon membre de la Comissió Mixta de Billingüisme i de tres de les seues subcomissions per el desenroll del Real Decret 2003/1979 (1981-1982).
• Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
• Director de la Secció de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. 1980 i 1985.
• Ponent en el I Congrés de la llengua valenciana. Elig, 1985.
• Director General de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), 1996-1999.

Política

Lanuza ha participat en els dos partits valencianistes de referència de les últimes décades aixina fon membre electe del Consell Nacional d'Unió Valenciana i en les eleccions de 2007 anà com a independent en la llista de Coalició Valenciana en la ciutat de Valéncia.

Premis

• Premi Maulet de Jovens Nacionalistes (JUV).
• Medalla d'Or del centenari de Lo Rat Penat en reconeiximent a la trayectòria valencianista i a la llavor desenrollada en la dita associació.
• Premi Fadrí de Castelló concedit per l'associació Cardona i Vives de Castelló.
• Mestre en Gai Saber per Lo Rat Penat.
• Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista.
• Palma Dorada a la llavor valencianista, concedida pel Grup Cultural Ilicità "Regne de Valéncia". Elig, 2001.

Obres

Portada de llibre

Portada del llibre: "Valencià, ¿ llengua o dialecte ?

Libres publicats

• Conte contat. Rondallística. Nova Valéncia.Valéncia 1989. (Coautor)
• Diccionari valencià-castella / Castella-valencià per a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Lexicografia. Del Senia al Segura. Valéncia 1992. (Coautor)
• Enkara. Poesia. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. 1994
• Eufemismes. Poesia. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1998.
• Gramàtica de la llengua valenciana. Nivell elemental. Llingüistica. Quatre edicions: 1980, 1982, 1987 i 1997. (Coautor, junt a Laura Garcia i Antoni Fontelles)
• Lletania. Novela. L’Oronella. Valéncia 1997
• Oracio causal. Novela. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Valéncia 1997.
• Paraules i adeu. Poesia. Lo Rat Penat. Valéncia 1994.
• Solage alfabetic d'amor. Poesia. Aitana Editorial. Altea 1998.

Estudis llingüístics i llengua valenciana

• Socioobstaculs de la llengua valenciana. Ed. ABV.
• Valencià, ¿llengua o dialecte?. Ensaig. Lo Rat Penat. 1983, 1994
• Ha participat en diferents numeros de la Serie filologica de la RACV (Ortografia de la llengua valenciana, L’articul i la preposicio “en”), en la Revista de Filologia Valenciana i en Cresol (5, 9 i 15) i Cresol Lliterari (1 i 5).
• Participà en el I i II Congrés de la llengua valenciana.

Quan yo muiga, germans,

sagelleu-me els llavis

en un bes d'infinit blau;

al pit,

un recort de la dona i els fills

també, ¿per que no?, un atre de Marilyn

i entre les mans vullc empomar

un pomell de paraules

¡de tantes paraules

escrites des del silenci!:

per a sempre la pau,

l’et vullc, la patria,

del cantic la rabia,

del puc un pam.

M’endure, germans,

en mi i per a sempre el bes

i a vosatres vos vullc deixar

l’herencia inevitable del ser

(que, si som, hem d'estar

i, si estem, nos serem)

-feu conte d'ells-,

l’espai

que ocupava i m’ocupava la pell,

l’herencia acaramullada,

una estrela blanca sobre el blau:

les paraules, el temps,

l’esperança, la fe,

el desig de llibertat

i el desig de ser dignes de ser,

de ser i mereixer

meritoriament valencians.

Vore també

• I Congrés de la Llengua Valenciana
• II Congrés de la Llengua Valenciana

Bibliografia

• Martinez Roda, Federico (2006). La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu nonagèsim aniversari. Valéncia. ISBN 84-96068-81-1.

Enllaços externs

• Blog de Chimo Lanuza
• Llibres i articuls
• Premi Llealtat del Grup d'Acció Valencianista
• Entrevista a Lanuza

[[Categoria:Escritors]