Diferència entre les revisions de "El Baix Vinalopó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua ')
(Text reemplaça - 'i on ' a 'i a on ')
Llínea 21: Llínea 21:
 
A pesar de ser una ampla comarca, el seu territori està a soles dividit en tres municipis: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]].
 
A pesar de ser una ampla comarca, el seu territori està a soles dividit en tres municipis: [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Crevillent]].
  
L'interior està format per una gran plana formada per la vall del [[Vinalopó]], que està rodejada per les serres al nort i nort-oest. A l'est, la llínea de costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines, i formacions de dunes. Hi ha excepcions, com és el cas del [[Cap de Santa Pola]], on hi ha un abrupte promontori on se situa un far. La franja costera té uns 30 km. De llongitut, compresos entre Aigua Amarga i la desembocadura del [[Segura]].
+
L'interior està format per una gran plana formada per la vall del [[Vinalopó]], que està rodejada per les serres al nort i nort-oest. A l'est, la llínea de costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines, i formacions de dunes. Hi ha excepcions, com és el cas del [[Cap de Santa Pola]], on hi ha un abrupte promontori a on se situa un far. La franja costera té uns 30 km. De llongitut, compresos entre Aigua Amarga i la desembocadura del [[Segura]].
  
 
En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'[[Elig]]-[[Crevillent]], aixina com el [[Clot de Galvany]].
 
En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les [[Salines de Santa Pola]], o [[El Fondo]] d'[[Elig]]-[[Crevillent]], aixina com el [[Clot de Galvany]].

Revisió de 11:25 28 maig 2021

Baix Vinalopó
Mapa del Bajo Vinalopó.svg
País Espanya
Província Alacant
Capital Elig
Municipi 3
Àrea 489 km²
Habitants
Densitat
292 991 hab..
hab./km²
Localització del Baix Vinalopó respecte del País Valencià.png

El Baix Vinalopó és una comarca de la Comunitat Valenciana, situada en la costa sur de la província d'Alacant. La seua capital tradicional i la seua localitat més important és la ciutat d'Elig

Geografia

El Baix Vinalopó comprén les terres, com el seu nom indica, del curs baix del riu Vinalopó. La major part de la comarca està formada per una gran plana, que a soles es veu accidentada per la Serra de Crevillent, i pel Cap de Santa Pola.

A pesar de ser una ampla comarca, el seu territori està a soles dividit en tres municipis: Elig, Santa Pola i Crevillent.

L'interior està format per una gran plana formada per la vall del Vinalopó, que està rodejada per les serres al nort i nort-oest. A l'est, la llínea de costa és baixa i arenosa, en plages d'arenes fines, i formacions de dunes. Hi ha excepcions, com és el cas del Cap de Santa Pola, on hi ha un abrupte promontori a on se situa un far. La franja costera té uns 30 km. De llongitut, compresos entre Aigua Amarga i la desembocadura del Segura.

En esta comarca també es troben uns marenys, declarades parcs Naturals, com les Salines de Santa Pola, o El Fondo d'Elig-Crevillent, aixina com el Clot de Galvany.

La temperatura mija anual és 17ºC i la precipitació mija anual és 330 mm.

Activitat i economia

El Baix Vinalopó és una comarca dinàmica, la qual es dedica a diferents àmbits econòmics. En el sector primari, l'agricultura sempre ha tengut una importància gran, ya que el camp d'Elig-Crevillent ha segut àmpliament treballat en hortes i cultius. D'atra banda, Santa Pola contínua sent a hores d'ara un dels primers ports peixcaters valencians.

L'indústria és també molt important, en Crevillent s'ha desenrollat molt l'indústria de l'estora, arribant a otorgar-se-li una denominació d'orige. Elig per la seua banda, compartix en atres ciutats del Vinalopó la capitalitat espanyola de les indústries del calçat.

El turisme ve ocupant un ampli sector econòmic des de fa décades. El desenroll d'esta activitat principalment en Santa Pola ha anat atraent numerosos visitants i residents a la zona. Aixina com han anat experimentant creiximent els núcleus costers ilicitans d'Arenals del Sol i la Marina. Elig com a tal, a causa del seu caràcter comercial i cultural (Dama d'Elig, Palmerar, Misteri, etc.) s'ha convertit també en un creixent destí turístic a banda de la costa.

L'aeroport de l'Altet, en el terme municipal d'Elig, es troba ademés en esta comarca, sent el quint aeroport espanyol en volum de passagers per any.

Llengua

La comarca es troba ubicada dins de la zona de predomini llingüístic oficial valencià. Encara que, igual que en atres zones de la Comunitat Valenciana, l'espanyol també és llengua d'us comú en el Baix Vinalopó, a causa de l'immigració i del predomini llingüístic espanyol en els mijos de comunicació i per la seua cooficialitat en el valencià.

Delimitacions Històriques

Artícul principal → Historia de les comarques valencianes.

La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna (l'any 1989). Emili Beüt, en el seu llibre "Confines naturals del Regne de Valéncia" publicat l'any 1934, la va incloure en l'històrica Horta d'Alacant (juntament en Guardamar del Segura)

Vore també


Comarques de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
L'Alacantí · L'Alcoyà · L'Alcalatén · L'Alt Maestrat · L'Alt Millars · L'Alt Palància · L'Alt Vinalopó · El Baix Maestrat · El Baix Segura · El Baix Vinalopó · El Camp de Morvedre · El Camp de Túria · El Canal de Navarrés · El Comtat · La Costera · La Foya de Bunyol · L'Horta Nort · L'Horta Sur · La Marina Alta · La Marina Baixa · Els Ports · La Plana Alta · La Plana Baixa · La Plana d'Utiel · El Racó d'Ademús · La Ribera Alta · La Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · L'Horta de Valéncia · La Vall d'Albaida · La Vall de Cofrents · El Mig Vinalopó