Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  15:59 30 març 2020
Llínea 21: Llínea 21:  
==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”==
 
==Atres definicions històriques que avalen la genètica del “dialecte barceloní”==
   −
* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada , filòlec [[Alemanya|alemà ]] Frederick  Diez
+
* Pare de la Romanística i creador de la Gramàtica Comparada, filòlec [[Alemanya|alemà ]] [[Friedrich Christian Diez|Friedrich Diez]]
    
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}
 
{{cita|“el Provençal s'estén particularment en Catalunya” ("Grammaire des Langues Romaniques”.[[París]].[[1874]].p.3) “Alvernés, gascó, Provençal, llenguadocià són dialectes romanços”.}}
Llínea 81: Llínea 81:  
* Wilhelm Meyer-Lübke
 
* Wilhelm Meyer-Lübke
   −
{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
+
{{cita|Meyer-Lübke, seguint al seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>  
    
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
 
Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  
Llínea 113: Llínea 113:  
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
 
* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>
   −
* Mossen Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní)
+
* Mossén Alcover, llingüiste mallorquí, opinava aixina del “dialecte barceloní” (=neocatalaní)
    
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
 
{{cita|''dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput, tirador i que no et per a on agafarlo... un desbarat ferest no sols dónes del punt de vista lingüístic, sino dónes del punt de vista polític''}}  
26 324

edicions

Menú de navegació