Diferència entre les revisions de "Eduardo Zaplana"
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/espana/zaplana-retratado-el-jefe-charlas-sus-supuestos-testaferros_1203223.html Zaplana, retratado como 'el jefe' en las charlas de sus supuestos testaferros - ''Mediterráneo''] | * [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/espana/zaplana-retratado-el-jefe-charlas-sus-supuestos-testaferros_1203223.html Zaplana, retratado como 'el jefe' en las charlas de sus supuestos testaferros - ''Mediterráneo''] | ||
* [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/02/14/clan-zaplana-urdio-ingenieria-9/1835275.html El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones - ''Levante-EMV''] | * [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2019/02/14/clan-zaplana-urdio-ingenieria-9/1835275.html El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones - ''Levante-EMV''] | ||
+ | * [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/servix-20191031010411-ntvo.html ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - ''Las Provincias''] | ||
{{Traduït de|es|Eduardo Zaplana}} | {{Traduït de|es|Eduardo Zaplana}} |
Revisió de 16:30 1 nov 2019
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol. Fon alcalde de Benidorm, president de la Generalitat Valenciana, ministre de Treball i portaveu del Partit Popular en l'oposició en el Congrés.
Biografia
És llicenciat en Dret per l'Universitat d'Alacant en 1984. Està casat, té dos filles i un fill.
Ingressà en el Partit Popular des de la UCD. En 1993 va arribar a l'alcaldia de Benidorm despuix de plantejar una moció de censura contra l'equip de govern del PSPV-PSOE gràcies al soport d'una regidora trànsfuga del dit partit, Maruja Sánchez.
Zaplana fon alcalde de Benidorm fins a 1995.
Carrera política en la Comunitat Valenciana
En 1995 fon candidat del PP despuix d'arrebatar la presidència del partit a l'actual senador Pedro Agramunt. Va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria simple, i gràcies al denominat "pacte del pollastre" en Unió Valenciana, per lo que la formació regionalista portaria al seu cap de llista, Vicente González Lizondo, a la presidència de les Corts autonòmiques, va conseguir la presidència de la Generalitat Valenciana.
En 1999 Zaplana renovà com a president, en majoria absoluta, i aprofità tal situació per a desfer-se d'Unió Valenciana fomentant la seua desintegració paulatina per mig del transfuguisme (incomplint el pacte antitransfuguisme del PP i el PSOE) i de la Tàctica del camalleó.
Durant el seu mandat va tractar de promocionar l'image exterior de la Comunitat Valenciana per mig de campanyes de publicitat com la que que feu el cantant Julio Iglesias, reclutat com a embaixador dels productes valencians en el món. Va accedir a la vicepresidència del Comité de les regions de la UE. Va posar en marcha el parc temàtic Terra Mítica, que resultà poc rendable. Lo que escomençà prometent-se com un proyecte que no costaria diners als valencians, en 2003 acumulava pèrdues pròximes als 200 millons d'euros, i en 2004 es produïx la suspensió de pagaments. El seu cost rondava els 360 millons d'euros i ya en 1999 el tribunal de contes valencià advertia que no es sabia el destí de 156 millons euros.
Per la seua banda, el mateix Zaplana ha calificat la seua gestió com a la més positiva de l'història de la Comunitat Valenciana (giner de 2009).[1]
Firmà el nomenat Pacte de Reus del qual eixiria la creació de l'AVLL, orgue dissenyat per a fusionar la llengua valenciana en la catalana. Este pacte supon una traïció a lo que va defendre el PP en les campanyes electorals i als entorns valencianistes del mateix partit, puix encara hui, el PP defén davant les càmares la singularitat i diferència entre les dos llengües, a pesar de que les sentències generades pels dictàmens de l'AVL i els èxits conseguits pel nacionalisme català en els jujats derivats de les actuacions i pactes del PP.
Carrera en la política nacional
En motiu de la seua gestió en la Comunitat Valenciana Zaplana fon cridat a Madrit pel president del Govern, José María Aznar. Fon president de la Generalitat Valenciana fins al 24 de juliol de 2002, quan deixà la direcció del govern valencià per a eixercir el càrrec de ministre de Treball i Asunts Socials, ocupant la presidència valenciana José Luis Olivas. Poc despuix fon nomenat també Portaveu del Govern. Despuix de les eleccions del 14 de març de 2004, quan el PP va passar a l'oposició en el Parlament espanyol, Zaplana es va convertir en el portaveu del principal partit de l'oposició en el Congrés. Despuix de les eleccions del 9 de març de 2008 va anunciar que deixava el seu càrrec per a "fomentar la renovació", pero sense abandonar el seu banc.[2] No obstant, poc despuix, el 29 d'abril, va renunciar al seu lloc de diputat i la seua retirada "temporal" de la política per a treballar com a delegat per a Europa del Grup Telefónica[3].
Eduardo Zaplana fon delegat per a Europa de la multinacional espanyola Telefónica, des de l'any 2008 fins a l'any 2018, que la companyia suspengué la seua relació per la detenció per blanqueig de diners.
Corrupció política
Cites
Vore també
Referències
Enllaços externs
- wikiquote, Eduardo Zaplana
- Biografia oficial (Congrés dels Diputats)
- Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - El País
- Les butaques del poder Eduardo Zaplana
- Transcripció de la conversació telefònica mantinguda entre Salvador Palop i Eduardo Zaplana, gravada en el context del cridat "Cas Naseiro"
- Eduardo Zaplana, a prisión sin fianza - El País
- Telefónica "suspende" su relación con Eduardo Zaplana tras su detención por blanqueo - El Diario
- Zaplana, retratado como 'el jefe' en las charlas de sus supuestos testaferros - Mediterráneo
- El clan Zaplana urdió una "ingeniería" con 9 empresas para blanquear 10,5 millones - Levante-EMV
- ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Eduardo Zaplana de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.