Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
=== Vocals tòniques === | === Vocals tòniques === | ||
En valencià hi ha sèt vocals tòniques<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.8</ref>: | En valencià hi ha sèt vocals tòniques<ref>Gramàtica didàctica de valencià p.8</ref>: | ||
− | * a (mà); | + | * [[a]] (mà); |
− | * e (fe); | + | * [[e]] (fe); |
* e oberta (mel); | * e oberta (mel); | ||
− | * i (fill); | + | * [[i]] (fill); |
− | * o (tot); | + | * [[o]] (tot); |
* o oberta (por); | * o oberta (por); | ||
− | * u (fum). | + | * [[u]] (fum). |
=== Vocals àtones === | === Vocals àtones === |
Revisió de 12:25 25 set 2018
La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.
Fonologia
Vocals
Vocals tòniques
En valencià hi ha sèt vocals tòniques[1]:
Vocals àtones
Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.
Els diftoncs
Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:
- creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
- decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
- neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.
Els triftoncs
Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].
Consonants
Alfabet consonàntic valencià
Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:
b, be
c, ce
ch, che
ç, ce trencada
d, de
f , ef
g, ge
gu, ge-u
h, hac
j, jota
ig, i ge
k, ca
l, el
ll, ell
m, em
n, en
ny, eny
p, pe
q, cu
r, er
rr, doble er
s, es
ss, doble es
t, te
ts, te es
tz, te zeta
v, ve
w, ve doble
x, xe o eix
y, i grega
z, zeta
Dígrafs i pronunciació especial valenciana
- La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
- El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
- Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
- Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
- Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar i escriure com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.
Morfologia
Artículs
- Artícul principal → Artículs en valencià.
L'artícul determinat en valencià és: en singular, el per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els per al masculí i les per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic lo i el seu plural los, també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com en lo carrer o tot lo món i alguns noms propis com Canet lo Roig, Tirant lo Blanch o Lo Rat Penat.
Determinants
Els demostratius són: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
Indefinits
Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius
Pronoms
Personals
Els pronoms en, hi, ho
Relatius
El verp
Sintaxis
- Artícul principal → Sintaxis del valencià.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
- FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
Vínculs externs
- Gramàtica didàctica de valencià
- Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista
- Els verps valencians i la seua flexió
- Preposicions
|
|