Diferència entre les revisions de "Woody Allen"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 5: Llínea 5:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]] '', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el [[2 de novembre]] de [[1958]].  
+
D'orige [[judeu]], va nàixer en el districte del Bronx de [[Nova York]], encara que que passà l'infància en [[Brooklyn]]. Als catorze anys deprengué a tocar el [[clarinet]] i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al ''[[New York Post]] '', el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de [[1952]]. En l'any [[1953]] fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de [[Nova York]], que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste [[Sid Caesar]], el primer dels quals fon emes el [[2 de novembre]] de [[1958]].  
 
[[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]]
 
[[Image:Woody_Allen_banda.jpg|thumb|left|200px|Woody Allen en la seua banda de [[jazz]]]]
En [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]] '' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]] '' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]] '' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
+
En l'any [[1960]] debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en [[1963]] ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en ''[[What's New Pussycat?]] (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?)'' (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de [[1965]]). En l'any [[1966]] estrenà la seua primera obra de teatre, ''[[Don't drink the water]] '' i va publicar uns primers contes en la revista ''New Yorker''. Com a director la seua primera película fon: ''[[Agarra els diners i corre]] '' (estrenat el 18 d'agost de [[1969]]) i la seua consagració li va arribar en ''[[Annie Hall]] '' (estrenat el 20 d'abril de [[1977]]), per la qual conseguí quatre premis [[Òscar]], que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de [[jazz]].
 
[[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
 
[[Image:Woody_Allen_estatua.jpg|thumb|200px|Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)]]
 
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins al [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]].
 
És autor d'un atra obra teatral, ''Torna-la a tocar, Sam'' ([[1969]]) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: ''Com acabar d'una en la cultura'' ([[1971]]), ''Sense plomes'' ([[1975]]) i ''Side effects'' ([[1976]]).Es va  relacionar sentimentalment en les actrius [[Diane Keaton]] i [[Mia Farrow]], protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el [[10 de decembre]] de [[1987]]), pero es separà després d'un gran escàndal, en [[1993]], al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el [[22 de decembre]] de [[1997]]. Com a director, i fins al [[2005]], realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en [[Barcelona]] en [[Scarlett Johansson]], [[Penélope Cruz]] i [[Javier Bardem]], que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del [[2008]].
  
En el [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.
+
En l'any [[2002]] fon guardonat en el [[Premi Príncip d'Astúries de les Arts]] i en [[2007]] fon investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Pompeu Fabra]] per la seua contribució a les arts i la cultura popular.
  
 
== Filmografia ==
 
== Filmografia ==

Revisió de 08:38 22 set 2018

Woody Allen

Allan Stewart Konigsberg, més conegut com Woody Allen, (Nova York, 1 de decembre de 1935) és un director, guioniste, escritor i actor nortamericà. Ha filmat la major part de les seues películes en Nova York, la seua ciutat natal. És també músic de jazz.

Biografia

D'orige judeu, va nàixer en el districte del Bronx de Nova York, encara que que passà l'infància en Brooklyn. Als catorze anys deprengué a tocar el clarinet i a setze anys ya escomençà a escriure succeïts per al New York Post , el primer dels quals es publicà el 25 de novembre de 1952. En l'any 1953 fon contractat per un agent publicitari per a escriure succeïts, i durant un any seguí diversos cursos en l'Universitat de Nova York, que no acabà. Després de treballar de guioniste en programes de ràdio i televisió, escomençà a ser reconegut per escriure gags per a l'humoriste Sid Caesar, el primer dels quals fon emes el 2 de novembre de 1958.

Archiu:Woody Allen banda.jpg
Woody Allen en la seua banda de jazz

En l'any 1960 debutà com a humoriste en el club Blue Angel, i en 1963 ya era reconegut en tot el país gràcies a una gira. Debutà en el cine com a guioniste i actor en un paper secundari en What's New Pussycat? (¿Que n'hi ha de nou, Pussycat?) (estrenat en els Estats Units el 22 de juny de 1965). En l'any 1966 estrenà la seua primera obra de teatre, Don't drink the water i va publicar uns primers contes en la revista New Yorker. Com a director la seua primera película fon: Agarra els diners i corre (estrenat el 18 d'agost de 1969) i la seua consagració li va arribar en Annie Hall (estrenat el 20 d'abril de 1977), per la qual conseguí quatre premis Òscar, que no anà a rebre perque el mateix dia tenia un concert en la seua banda de jazz.

Archiu:Woody Allen estatua.jpg
Estatua dedicada a Woody Allen en Oviedo (Astúries)

És autor d'un atra obra teatral, Torna-la a tocar, Sam (1969) i de tres llibres en els que arreplega els seus contes: Com acabar d'una en la cultura (1971), Sense plomes (1975) i Side effects (1976).Es va relacionar sentimentalment en les actrius Diane Keaton i Mia Farrow, protagonistes de la majoria de les seues películes. D'esta última té un fill, Satchel (naixcut el 10 de decembre de 1987), pero es separà després d'un gran escàndal, en 1993, al fer-se públic la relació que mantenia en la filla adoptiva de Mia Farrow (que llavors era la seua parella oficial), Soon-Yi Previn, en la qual s'acabà casant el 22 de decembre de 1997. Com a director, i fins al 2005, realisà 35 películes. Recentment, ha fet una película en Barcelona en Scarlett Johansson, Penélope Cruz i Javier Bardem, que s'ha estrenat en la primavera d'hivern del 2008.

En l'any 2002 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries de les Arts i en 2007 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Pompeu Fabra per la seua contribució a les arts i la cultura popular.

Filmografia

Com a director, guioniste i actor (en * les películes en les que ell no actua):

Nominacions i Premis

Premis Oscar

Any Categoria Película Resultat
2006 Guió original Match Point Candidat
1998 Guió original Desmontant a Harry Candidat
1996 Guió original Poderosa Afrodita Candidat
1995 Director Bales sobre Broadway Candidat
1995 Guió original Bales sobre Broadway Candidat
1993 Guió original Marits i dones Candidat
1991 Guió original Alice Candidat
1990 Director Delictes i faltes Candidat
1990 Guió original Delictes i faltes Candidat
1988 Guió original Dies de ràdio Candidat
1987 Película Hannah i les seues germanes Candidata
1987 Director Hannah i les seues germanes Candidat
1987 Guió original Hannah i les seues germanes Guanyador
1986 Guió original La rosa púrpura del Caire Candidat
1985 Director Broadway Danny Rose Candidat
1985 Guió original Broadway Danny Rose Candidat
1980 Guió original Manhattan Candidat
1979 Director Interiors Candidat
1979 Guió original Interiors Candidat
1978 Película Annie Hall Guanyadora
1978 Director Annie Hall Guanyador
1978 Actor Annie Hall Candidat
1978 Guió original Annie Hall Guanyador

Globos d'Or

Any Categoria Película Resultat
2006 Director Match Point Candidat
2006 Guió Match Point Candidat
1987 Película Comèdia/Musical Hannah i les seues germanes Guanyadora
1987 Director Hannah i les seues germanes Candidat
1987 Guió Hannah i les seues germanes Candidat
1986 Película Comèdia/Musical La rosa púrpura del Caire Candidata
1986 Guió La rosa púrpura del Caire Guanyadora
1986 Película Comèdia/Musical Zelig Candidata
1986 Actor Zelig Candidat
1979 Director Interiors Candidat
1979 Guió Interiors Candidat
1978 Película Comèdia/Musical Annie Hall Candidata
1978 Director Annie Hall Candidat
1978 Actor Annie Hall Candidat
1978 Guió Annie Hall Candidat

Premis BAFTA

Any Categoria Película Resultat
1997 Premi Honorífic
1996 Guió original Bales sobre Broadway Candidat
1993 Guió original Marits i dones Guanyador
1990 Película Delictes i faltes Candidata
1990 Director Delictes i faltes Candidat
1990 Guió original Delictes i faltes Candidat
1988 Película Dies de ràdio Candidata
1988 Guió original Dies de ràdio Candidat
1987 Película Hannah i les seues germanes Candidata
1987 Director Hannah i les seues germanes Guanyador
1987 Actor Hannah i les seues germanes Candidat
1987 Guió original Hannah i les seues germanes Guanyador
1986 Película La rosa púrpura del Caire Guanyadora
1986 Guió original La rosa púrpura del Caire Guanyador
1985 Guió original Broadway Danny Rose Guanyador
1984 Guió original Zelig Candidat
1980 Direcció Manhattan Candidat
1980 Actor Manhattan Candidat
1980 Guió original Manhattan Guanyador
1978 Director Annie Hall Guanyador
1978 Actor Annie Hall Candidat
1978 Guió original Annie Hall Guanyador

Festival de Berlín

Any Categoria Película Resultat
1975 Orso d'Argent Per la seua obra
1975 Orso d'Or L'última nit de Borís Gruichenko Candidata

Festival de Venècia

Any Categoria Película Resultat
1995 Lleó d'Or Per la seua obra

Festival de Donostia

Any Categoria Película Resultat
2004 Premi Donostia Per la seua obra

Enllaços externs

Referències