Diferència entre les revisions de "Reis Catòlics"
m |
m |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. | Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. | ||
| − | En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en [[1516]]. | + | En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]]. |
En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'[[Edat Mija]] a l'[[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Casa de Trastámara|Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. | En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'[[Edat Mija]] a l'[[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Casa de Trastámara|Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona. | ||
Revisió de 08:39 6 set 2018
Es coneix com a Reis Catòlics a Fernando i Isabel, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).
La parella es casà en el Palau dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castillo de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Iglésia necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una bula.[1]
Es varen fer en el tro de Castella enacabant d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de la doña Juana, que no se sap si era filla del rei Enrique IV.
En l'any 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare Juan II. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla Juana I de Castella i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, enacabant de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any 1516.
En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'Edat Mija a l'Edat Moderna. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels Habsburg en Europa durant els sigles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de l'any 1492 va modificar profundament l'història mundial.
Els reis catòlics són importants per la reconquista de Granada, el descobriment d'América per Cristòfol Colon, reunificar la Península Ibèrica en Espanya pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.
Referencies
- ↑ Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.