Diferència entre les revisions de "Sella (Alacant)"

Revisió de 17:49 11 ago 2018

Sella

Alacant

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

• Província:

• Comarca:

• Partit judicial:

Ubicació:

38º36'30N

• Altitut:

429

Superfície:

38.72

Població:

626 hab. (2012)

• Densitat:

16,17 hab./km²

Gentilici:

Sellart

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

03579

Festes majors:

1ª semana d'octubre

Alcalde:

Natalia Hernández Ferrer (PP)

Pàgina web:

{{{web}}}

Sella És un municipi espanyol de la Comunitat Valenciana, situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa. Conta en 636 habitants (INE 2011).

Geografia

Situat en la zona meridional de la Serra d'Aitana. El millor accés és des de Villajoyosa que se troba a 16 km a través de la CV-770.

Localitats llimitrofes

Llimita en els termens municipals de Alcolecha, Benifato, Benimantell, Confrides, Finestrat, Orcheta, Penáguila i Relleu.

Història

L'orige de la població se remonta a l'establiment d'una fortalea musulmana. Constituí un important núcleu de moriscs dependents del comte de Cocentaina. En l'any 1609, abans de la seua expulsió, estava integrada per 115 cases.

Sella és un dels eixemples de la mesura presa per Felip III d'expulsar als moriscs, en això despoblà a la província d'Alacant dels seus millors i més faeners agricultors. En temps Sella era el poble més pròsper de la zona i tot ell estava habitàt per moriscs. En la despoblació s'empobrí i pergué la seua identitat cultural.

Fon repoblada en mallorquinas a instancia del senyor territorial, cuya jurisdicció estava detentada pels Calatayud. La seua iglésia depengué de la de Finestrat fins l'any 1574, en que s'erigí com parroquia independent.

Demografia

El numero dels seues habitants ha anat disminuint durant tot el sigle XX degut a l'emigració cap a la costa: 1.856 habitants en el any 1887, 1.410 en 1930, 1.260 en el 1960, 566 en 1991... No obstant, com en Relleu, Orcheta u atres municipis veïns de l'interior, la població del municipi ha eixit molt recentment del seu endèmic saldo demografic negatiu (encara que de manera menys marcada que les atres localitats mencionades) degut al turisme d'interior: de 586 habitants que havia en el 2002, el cens de 2005 llança una sifra de 633 habitants, sent el 14,06% de nacionalitat estrangera, britanica i alemana principalment. En el cens de 2011, contava en 636 habitants.

Evolucio demografica de Sella^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
Poblacio	1.694	1.856	1.758	1.658	1.605	1.410	1.454	1.423	1.260	872	690	566	591	633	639	636

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. S'està desenrollant el sector del turisme interior.

Monuments i Llocs d'interés

Castell de Santa Barbara. Declarat Be d'Interés Cultural.

Vell molino. Interés arquitectonic.

Iglésia Parroquial de Santa Ana.

Palau del varo.

Parage de la Font Major.

Parage de la Fon de l,Alcantara.

Festes

Festes Patronals. Se celebren en honor de la Divina Aurora durant el primer fi de semana d'octubre. Són caracteristics d'estes festes actes com despertàs, partides de pilota, orquestes i castell de fòcs artificials, sense oblidar el tradicional Rosari de l'Aurora que te lloc en la matinada i recorre els distints carrers en càntics tradicionals acompanyats d'instruments de corda que comença des del carrer de l'Angel a aixo de les 5 de la matinada i recorre gran part del poble fins acabar en la plaça al dia (l'aurora). Durant la marcha la comitiva és acompanyada per una rondalla i s'entonen càntics en honor als diversos sants que donen el seu nom als carrers del poble.

Atres festes que se celebren són en honor a Santa Barbara en el més de decembre, patrona de l'ermita ubicada en el castell. L'acte més rellevant es la romeria que per la vesprada se celebra traslladant a la Santa en processo des de l'Iglésia del poble fins l'ermita, recorregut molt pintoresc i de gran interés visual. La romeria transcorre per la falda del castell acompanyat de la banda de musica i d'important descarrega pirotecnica. A l'aplegar a l'alt del castell se canten les folies tradicionals i se ballen les danses de Sella.

Politica

Plantilla:AlcaldesEspaña

Notes

↑ Poblacio de fet segons l'Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censs de Poblacio des de 1842

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sella (Alacant).
Index estadistic municipal de Sella. Unitat de Documentacio de la Diputacio d'Alacant.
Senyes i sifres dels municipis de la provincia d'Alacant. Unitat de Documentacio de la Diputacio d'Alacant.
Sella en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
Plantilla:FVMP

Municipis de la Marina Baixa
L'Alfàs • Altea • Beniardà • Benidorm • Benifato • Benimantell • Bolulla • Callosa d'En Sarrià • Confrides • Finestrat • Guadalest • La Núcia • Orcheta • Polop • Relleu • Sella • Tàrbena • La Vila Joyosa

[1] Poblacio de fet segons l'Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censs de Poblacio des de 1842

[1]

@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 L'orige de la població se remonta a l'establiment d'una fortalea musulmana. Constituí un important núcleu de [[morisc]]s dependents del comte de [[Cocentaina]]. En l'any [[1609]], abans de la seua [[expulsió de les morisca|expulsió]], estava integrada per 115 cases.
-Sella és un dels eixemples de la mesura presa per [[Felip III d'Espanya|Felip III]] d'expulsar als moriscs, en aixó despoblà a la província d'Alacant dels seus millors i més faeners agricultors.
+Sella és un dels eixemples de la mesura presa per [[Felip III d'Espanya|Felip III]] d'expulsar als moriscs, en això despoblà a la província d'Alacant dels seus millors i més faeners agricultors.
 En temps Sella era el poble més pròsper de la zona i tot ell estava habitàt per moriscs. En la despoblació s'empobrí i pergué la seua identitat cultural.