Diferència entre les revisions de "Gastronomia de l'Alacantí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat')
Llínea 44: Llínea 44:
 
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).
 
*En [[Muchamel]], els plats més típics són l'[[Ollada|olleta]], el [[Bullit|bollitori]], l'[[arròs en faves i bacallà]], l'[[arròs en verdures i abadejo]], la [[pericana]], el [[pa, oli i boix]], i l'[[arròs i conill]]. En dolços, la coca bova, els almendraos, la torta d'armela, la [[tonya]], els [[bunyols]] d'arròs, els serenaos, les mantegadetes, els [[Rollets|rollos]] de vi i els d'anís. Cada dolç correspon a una festa, prenent-se i elaborant-se (o comprant) els bunyols d'arròs per a Sant Josep, les mantegadetes (també coneguts com a "mantecaos") i els serenaos per [[Nadal]] i el restant de dolços, per les festes de març (Miracle de la Llàgrima), agost (El Salvador) i setembre (Moros i Cristians).
  
Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans quantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
+
Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats [[tomaca]] i [[faves]]. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.
  
 
== Begudes típiques ==
 
== Begudes típiques ==

Revisió de 19:08 20 feb 2018

Cuina de l'Alacantí

250px
Torró variat

Comarques Alacantí
Plat(s) estrela Torró, coca de tonyina
Beguda típica Vi, orchata d'armela
Gastronomia de la Comunitat Valenciana
RWB-RWBA Gasthaus.svg Alacantí RWB-RWBA Gasthaus.svg Vall d'Albaida
RWB-RWBA Gasthaus.svg C. de Túria RWB-RWBA Gasthaus.svg El Comtat
RWB-RWBA Gasthaus.svg La Costera RWB-RWBA Gasthaus.svg Horta
RWB-RWBA Gasthaus.svg Maestrat RWB-RWBA Gasthaus.svg Marina Alta
RWB-RWBA Gasthaus.svg Marina Baixa RWB-RWBA Gasthaus.svg Morvedre
RWB-RWBA Gasthaus.svg La Plana RWB-RWBA Gasthaus.svg La Ribera
RWB-RWBA Gasthaus.svg La Safor RWB-RWBA Gasthaus.svg Vinalopó Mig
RWB-RWBA Gasthaus.svg Baix Vinalopó RWB-RWBA Gasthaus.svg Alt Vinalopó
RWB-RWBA Gasthaus.svg Alcalatén RWB-RWBA Gasthaus.svg L'Alcoyà
RWB-RWBA Gasthaus.svg El Maestrat RWB-RWBA Gasthaus.svg Els Ports
RWB-RWBA Gasthaus.svg Comarques churres
RWB-RWBA Gasthaus.svg Comarques castellanes

La cuina de l'Alacantí tracta sobre el menjar i les begudes típiques de la cuina alacantina. L'Alacantí és una comarca moderna que aplega a la Foya de Xixona, la ciutat d'Alacant, i part de lo que es denomina tradicionalment l'Horta d'Alacant.

Es troba en una situació privilegiada, entre la mar Mediterrànea i les montanyes d'Alcoy, en una horta històricament important pero ara en gran part urbanisada. Tot açò aporta una rica varietat d'ingredients a la seua cuina tradicional: hortalices de l'horta, torró i gelat d'Alacant i de Xixona, i peix i marisc de la mar. Ademés és una cruïlla natural entre l'interior vall del Vinalopó, el camp d'Elig i la Marina costera.

L'alt índex d'immigració a la ciutat d'Alacant ha introduït diverses novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradició castellana. No obstant això, les comunitats hispanoamericanes, a pesar de ser importants en la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l'Alacantí, a on els arrossos continuen sent el plat més típic en la taula.

A continuació es detallen els elements més destacables de la gastronomia d'esta comarca:

Gelat

La producció de gelat és històrica en la comarca, i va acompanyada en la llegenda de que el gelat mateix fon inventat per un oriünd de Xixona que regentava una de les antigues neveres de gel que es troben en les montanyes al voltant d'Alcoy. En l'actualitat la producció de gelat és una de les indústries alimentàries principals d'Alacant i Xixona. Vore Asociación de Industrias Alicantinas del Helado y Derivados S.A..

Torró

El torró és el producte més associat en l'Alacantí, i tant és aixina que és el principal exportador de torró de l'Estat, molt per davant d'altres productors com Casinos o Agramunt. N'hi ha dos tipos de torró protegits per indicació geogràfica protegida (IGP) propis del municipi de Xixona, el Torró de Xixona i el Torró d'Alacant. El primer és un torró tou i el segon dur.

No obstant això en Xixona se'n fa de moltes atres classes, coberts de chocolate o en fruita confitada per eixemple. El torró era fet de manera artesanal en Xixona fins a l'any 1920.

La coca

En l'Alacantí, la coca més típic és la coca de Sant Joan. Són unes coques arredonides i obertes, decorades en un mullador de ceba, tonyina, tomaca i pebrera. Són iguals que les coques de verdura de la Marina.

Atres coques típiques són la coca de sardina - en sardines, tomaques i pimentons -, la coca en molles, i la coca de ceba.

Atres plats típics

Ademés, l'horta muchamelera produïx en grans cantitats tomaca i faves. De fet, existix una variant de tomaca i de fava coneguda com Muchamel.

Begudes típiques

  • Baix la DO Alacant es produïxen diversos vins en la comarca que en general són blancs.
  • La comarca destaca per la producció de refrescs estiuencs com l'orchata d'armeles, el "café gelat" (café graniçat), l'"aigua-llimó" (llima graniçada) o la llet merengada.

Ingredients bàsics

Referències