Univers

L'univers és la totalitat del continu espai-temps en qué es troba la humanitat, juntament en tota la matèria i energia continguda en ell. A gran escala, és l'objecte d'estudi de la cosmologia, que es basa en la física i l'astronomia, tot i que alguns dels temes d'estudi voregen la metafísica. Actualment, els experts no estan d'acort sobre si és possible (en principi) d'arribar a observar la totalitat de l'Univers.

Els térmens univers conegut, observable o visible, s'utilisen per referir-se a la part de l'Univers que es pot observar. El terme cosmos és l'univers, especialment quan es considera com un sistema ordenat i harmoniós. De vegades, el terme cosmos es fa servir només per a l'univers observat, mentres que el terme univers es referix a tot l'existent s'haja descobert o no. En este sentit, 'Cosmos' és l'"univers conegut" o realitat.

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la gravetat, i la relativitat general es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria multi-univers. Per eixemple, la teoria de la bambolla universal diu que hi ha infinites varietats d'universos, cadascú en diferents constant físiques.

A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el Sol, i planetes diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta Terra. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de Copèrnic, el model heliocèntric i al model Newtonià del sistema solar. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la Via Làctea, i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

Enllaços externs

• «Univers». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Nostra Nau (català) Serie de 150 vídeos, noticiari, enllaços i recursos per a la iniciació a l'astronomia
• Age of the Universe (anglés) a Space.Com
• Stephen Hawking's Universe (anglés) – Per què és l'univers com és?
• Cosmology FAQ (anglés)
• Cosmos – An "illustrated dimensional journey from microcosmos to macrocosmos" (anglés)
• Illustration comparing the sizes of the planets, the sun, and other stars (anglés)
• Logarithmic Maps of the Universe (anglés)
• My So-Called Universe (anglés) – Arguments a favor i en contra d'un infinit i d'universos paral·lels
• Parallel Universes (anglés) per Max Tegmark
• The Dark Side and the Bright Side of the Universe (anglés) Princeton University, Shirley Ho
• Richard Powell: An Atlas of the Universe (català) (anglés) (espanyol) – Images at various scales, with explanations
• Multiple Big Bangs (anglés)
• Universe – Space Information Centre (anglés)
• Exploring the Universe (anglés) a Nasa.gov
• The Size Of The Universe, understand the size of the universe by starting with humans and going up by powers of ten (anglés)