Diferència entre les revisions de "Dónut"

Revisió de 11:50 20 set 2016

Dónuts en un plat.

Dónuts en un forn chec.

Dónut jagant rosa erigit el 15 de juliol de 2007 en Springfield, Canterbury (Nova Zelanda) per a promocionar la película de Els Simpson.

Un dónut ^[1]^[2] (del anglés doughnut), també cridada rosquilla, dónut,^[3]berlina o berlí és un bou o rosco de pa dolç que tradicionalment està fregit en grassa de porc.

Història

Els orígens dels dónuts es disputen. Uns històriadors afirmen que els seus precursors es poden trobar entre la gent migeval del nort de Europa; pero la forma popular que s'associa hui en dia en el terme doughnut es va realisar per primera volta en 1847, quan un mariner cridat Hanson Gregory, fera el famós forat en la tapa d'un pebrer d'un barco,^[4] per a solucionar el problema de que la massa no es fregira be en el centre. Es considera generalment que l'orige del *dónut ve del dolç nadalenc holandés oliebollen (boles d'oli), que estos varen portar a Nova Ámsterdam (futura Nova York) en el sigle XVI. En els sigles següents va evolucionar cap al *dónut que hui en dia es coneix.

En Espanya, en 1962 l'empresari i panader Andrés Costafreda va constituir l'empresa Donut Corporation, despuix d'un viage a Estats Units.^[5] Va començar a fabricar-los i comercialisar-los baix la marca registrada Donuts, sobre la que manté la propietat exclusiva en Espanya.^[6] Actualmente, tras la unificación del Grupo Panrico en 1999, es esta corporación la que produce y comercializa bollería bajo este nombre comercial.^[7]

Des de l'any 2007 el major productor en Espanya de pasticeria envasada, el Grup Dulcesol,^[8]fabrica este producte baix la marca registrada Soles Dulcesol i s'ha convertit en la principal alternativa comercial.

Les paraules Dona i Dónut no estan registrades en la RAE,^[9]mentres que rosquilla sí. No obstant, sí que apareix en el Diccionario María Moliner.^[10]Plantilla:Cr

Descripció

Hi ha molts tipos de dónuts: algunes estan glasseats en varis colors i a voltes porten confites, uns atres estan replens de melada o natilla. Les tres classes de dònuts són el tipo pastiç, els leudats (fermentats en rent) i els tradicionals. Un dónut té en promig aproximadament 300 calorias i 25;g de grassa.

Els dónuts en forma d'anell es fan juntant els extrems d'un péntol llarc i prim de massa o usant mòles que tallen simultàneament els péntols externs i interns, llevant la massa en el centre. El péntol restant és cuinat o tornat a la massa per a fer més unitats. Un dónut en forma de disc pot ser posat en un mòle toroidal per a que aparega el forat central.

Alternativament, un depositor de dónuts pot usar-se per a ubicar un círcul de massa líquida directament en el forn. Els dónuts poden fer-se des d'ulls fins a tipos especials de massa per a pastiços. Els fets en rovell contenen prop de 25 % d'oli per pes, mentres que els de pasticeria contenen al voltant de 20 % d'oli. Els que són de tipo pastiç es frigen prop de 90;s a una temperatura de 190 a 198°C, pels dos costats. Els que tenen com base rovell necessiten més temps, prop de 150 s, a una temperatura de 182 a 190°C. Els que són tipo pastiç normalment pesen entre 24 i 28 mentres que els fets en rovell pesen en promig 38 g i són generalment més grans una volta terminats.

En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.

Estos congrets dolços constituïxen un dels aliments per al desdejuni més populars dels EE.UU., on apareixen en el cine com un de les darreries mes consumits pels policias d'este país. Encara que també són molt populars en atres països de la cultura occidental, es troben des d'en les sales de reunions fins a en la cuina del agricultor. Entorn a este popular producte de pasticeria s'ha generat una indústria de franquícias de les quals, les més conegudes són les nortamericanes Dunkin' Dònuts, Baskin Robbins, Krispy Kreme i Winchell's Dònuts. Esta indústria competix també en la d'atres productes de pasticeria nortamericana com els rolls de canella.

Ingredients

Farina de blat
Sucre
Rent
Manteca o grasses i olis vegetals (palma, coco, girasol)
Ou
Vainilla
Llet

Referències

«rosquilla», Diccionario de la lengua española.

Notas

Plantilla:Llistaref

Bibliografia

Smith, Andrew F., Oxford Encyclopedia of Food and Drink in America; Oxford University Press: New York 2004 (p. 408)
Davidson, Alan, Oxford Companion to Food; Oxford University Press:Oxford, 1999 (pp. 254-5)

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dónut.

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Dona (comida) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

↑ , Larousse Editorial, S.L. ISBN 978-84-8332-105-8.
↑ , Espasa-Calpe S.A. ISBN 978-84-239-9259-1.
↑ , Espasa-Calpe S.A. ISBN 978-84-239-9259-1.
↑ "'Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to The Washington Post.; The Washington Post (1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9
↑ http://donuts.es/
↑ El País (ed.): «Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico» (en español) (7 de mayo de 1998). Consultat el 24 de julio de 2010.
↑ http://www.panrico.com/esp/historia.html
↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
↑ http://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH
↑ http://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/

[1] , Larousse Editorial, S.L. ISBN 978-84-8332-105-8.

[2] , Espasa-Calpe S.A. ISBN 978-84-239-9259-1.

[3] , Espasa-Calpe S.A. ISBN 978-84-239-9259-1.

[4] "'Old Salt' Doughnut hole inventor tells just how discovery was made and stomachs of earth saved." Special to The Washington Post.; The Washington Post (1877–1954), Washington, D.C.; Mar 26, 1916; pg. ES9

[5] ttp://donuts.es/

[costafreda-6] El País (ed.): «Andreu Costafreda, fundador del grupo Panrico» (en español) (7 de mayo de 1998). Consultat el 24 de julio de 2010.

[7] ttp://www.panrico.com/esp/historia.html

[Dulcesol-8] Error: se necesita rellenar el campo título.

[9] ttp://lema.rae.es/drae/srv/search?id=2cOrNtRcsDXX2yFV9yMH

[10] ttp://www.fundeu.es/consulta/donut-15509/

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 En alguns casos són aliments rics en greixos hidrogenats, per lo que el seu consum deu acompanyar-se d'una vida activa i deuen formar part d'una dieta variada, per a mantindre l'ingesta de calories dins de les recomanades 2000 diàries.
-Estos congrets dolços constituïxen un dels [[aliment]]s per al [[desdejuni]] més populars dels [[EE.UU.]], on apareixen en el [[cine]] com un de les darreries mes consumits pels [[policia]]s d'este país. Encara que també són molt populars en atres paisos de la [[occident|cultura occidental]], es troben des d'en les sales de reunions fins a en la cuina del [[Agricultura|agricultor]]. Entorn a este popular producte de pasticeria s'ha generat una indústria de [[franquícia]]s de les quals, les més conegudes són les nortamericanes [[Dunkin' Dònuts]], [[Baskin Robbins]], [[Krispy Kreme]] i [[Winchell's Dònuts]]. Esta indústria competix també en la d'atres productes de pasticeria nortamericana com els [[roll de canella|rolls de canella]].
+Estos congrets dolços constituïxen un dels [[aliment]]s per al [[desdejuni]] més populars dels [[EE.UU.]], on apareixen en el [[cine]] com un de les darreries mes consumits pels [[policia]]s d'este país. Encara que també són molt populars en atres països de la [[occident|cultura occidental]], es troben des d'en les sales de reunions fins a en la cuina del [[Agricultura|agricultor]]. Entorn a este popular producte de pasticeria s'ha generat una indústria de [[franquícia]]s de les quals, les més conegudes són les nortamericanes [[Dunkin' Dònuts]], [[Baskin Robbins]], [[Krispy Kreme]] i [[Winchell's Dònuts]]. Esta indústria competix també en la d'atres productes de pasticeria nortamericana com els [[roll de canella|rolls de canella]].
 == Ingredients ==