Idioma català

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Català
Català
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya, França, Itàlia i Andorra
Regió: Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya
Parlants: 4,4 millons
Rànquing: 123º
Família: Indoeuropea

  Itàlica
   Romanç-occidental
    Galo-Ibèric
     Ibèric-Romanç
      Català

estatus oficial
Llengua oficial de: Andorra i Espanya en la regió de Catalunya
Regulat per: Institut d'Estudis Catalans
còdics de la llengua
ISO 639-1 ca
ISO 639-2 cat
ISO/FDIS 639-3 cat
SIL {{{sil}}}
vore també: llengua

El català (Català, llengua catalana pronunciat: kətə'ɫa, ʎengwa kətə'ɫana) és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones.

És la segona més parlada de Catalunya, on és superada pel castellà tant com llengua materna, d'identificació i habitual segons les senyes de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2008.[1]

Orige de la Llengua Catalana

El català com a qualsevol atra llengua romanç, va sorgir del llatí vulgar parlat en la zona nor-oriental de la península ibèrica. A l'igual que totes les llengües romàniques no n'hi ha un moment específic en el temps en el que se puga denominar l'independència de la llengua romànica respecte al llatí. No té uns llímits clars respecte a l'aragonés, el valencià i l'occità pel simple fet de formar en estes llengües un continuum dialectal que pel sur arriba fins el valencià alacantí acabant en un castellà avalencianat en Múrcia i a les Llengües d'oïl acabant en les fronteres franceses.

Al ser un continuum dialectal, estes llengües tenen dialectes de transició entre elles i el català llimita per l'oest en l'aragonés per uns dialectes de transició en la franja oriental d'Aragó, pel sur en el valencià per mig del Tortosí parlat en el sur de Tarragona i nort de Castelló i pel nort en l'occità per mig del dialecte de transició rosellonés.

Extensió del Català

El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà. No obstant està disputada la consideració del valencià i balear com a llengua o varietat dialectal del català. La corrent que considera que en la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Aragó se parla una varietat del català se denomina pancatalanisme.

Situació sociollingüística del català

La característica sociollingüística més destacada del català és que en tots els territoris en qué es parla es troba en situació de bilingüisme social: en el francés en el Roselló, en el italià (més que en el sart) en Alguer, i en el castellà en Catalunya i Andorra, on també es parla el francés.

Característiques del català

Vocalisme

Consonantisme

Morfologia

Sistema d'escritura

El sistema de escritura presenta certs característiques particulars. El català presenta una característica única, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (com en intel·ligent –inteligent–). L'atra característica és la ny [ɲ] que se troba també en afaan oromo, hongarés, quenya, való, judeoespanyol, malayo, indonesi, ewe, , ganda, valencià lingala, sesoto, swahili, balear, zhuang i zulú. També és destacable la grafia -ig [t∫] representada en poques paraules o la "t+consonant" per a la representació de consonants dobles en: "tm", "tn", "tl", "tll", o africació: "tg" i "tj" (setmana, cotna, atles, bitllet, jutge, platja).

Dialectes de Català

Català septentrional, o rossellonés

Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula pas per a les negacions i té la característica Salat.

Català central

Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment és el català que s'ha impost a la resta de Catalunya.

Català nort-occidental

Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien abans entre el regne valencià i Lleida. Actualment s'usa com a excusa per a dir que el valencià és el català occidental.

Català de transició o Tortosí

Dialecte del català compartit en el valencià. És el punt de barrejada entre valencià i català.

Desenroll històric

Cal dir que "Desenrroll" no és una paraula acceptada en cap llengua de l'Estat espanyol, es diu "desarrollo" en castellà o "desenvolupament" en català/valencià. El català no fou considerat una llengua amb personalitat pròpia fins al sigle (cal també que en valencià o català normatiu no es correcte "sigle", s'escriu "segle" amb "e"), XIX, ya (ja) que anteriorment es considerava una varietat dialectal de la llengua provençal.[2].

Quant al català com a llengua estrangera, no és una llengua molt difosa, va influir especialment en la Península itàlica i en el vocabulari nàutic mediterràneu. Actualment, s'ensenya en unes quantes universitats tant a Europa com en els Estats Units i Hispanoamèrica, així com en centres catalans de tot el món.

Referències

  1. Usos lingüísticos. Datos comparados 2003-2008. Cataluña, Instituto de Estadística de Cataluña
  2. Gramática Histórica (amb "ò" oberta: històrica) Catalana ". 1952 Antoni Badia Margarit

Enllaços externs

Llengües de França Flag of France.svg
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés
Idiomes d'Espanya · Flag of Spain.svg
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià