Diferència entre les revisions de "Accentuació de la llengua valenciana"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{en desenroll}} La llengua valenciana té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys icloent moviments, com la renaixença, encara que de moltes i di...») |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
===Normes en 1982=== | ===Normes en 1982=== | ||
L'accentuació s'eslimina i queda optativa per a paraules homògrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. | L'accentuació s'eslimina i queda optativa per a paraules homògrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. | ||
| + | |||
| + | {{Llengua valenciana}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Revisió de 14:17 2 jun 2015
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
La llengua valenciana té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys icloent moviments, com la renaixença, encara que de moltes i diferents maneres.
Canvis de l'accentuació des de 1980
Normes en 1980
La primera proposta que se feu consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar cap plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero només en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.
Normes en 1982
L'accentuació s'eslimina i queda optativa per a paraules homògrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts.
