Zona minera de Cerro Muriano

Zona minera de Cerro Muriano

La zona minera de Cerro Muriano és un be d'interés cultural, en la tipologia de lloc històric, situat en els térmens municipals de Còrdova i Obejo, Espanya. Comprén vintiun àrees patrimonials entre jaciments arqueològics, pous, mines, estructures de fundició i de tractament del coure, aixina com construccions relacionades en el transport del mineral i restants d'estructures de les cases de miners i inclús utensilis mobles, bens tots ells que testimonien el desenroll d'una de les indústries extractivas més antigues i rellevants d'Andalusia, que ha propiciat la presència de diverses cultures i societats que han explotat a lo llarc del temps el subsol de la zona.

Descripció

La ret filoniana de Cerro Muriano, tant per les seues mides de llongitut-profunditat com pels seus alts tenors en coure, ha de ser considerada com un cas excepcional en la península ibèrica. Està constituïda per més de 100 filons, sent 17 els aflorantes i encaixats en fractures hercínicas tardanes o en atres més antigues que es varen reactivar llavors. En el seu génesis hidrotermal estan presents espècies com la pirita, pirrotina, calcopirita, coure grisos, arsenopirita, bornita, blenda, galena i minerals secundaris, sent predominant el coure i la calcopirita.

Història

L'orige de la mineria en Cerro Muriano cal buscar-ho en el III mileni a. C., durant el Calcolítico, moment que adquirix una especial rellevància, puix és llavors quan comencen a formar-se estructures relativament estables de liderage social que provoquen la formació de les primeres societats en jerarquia entre els seus membres. Estos vells sistemes d'explotació a cel obert han deixat, en part, les seues chafades, emergint a la superfície en forma d'embuts, curtes, pous, solsides en rampa o extenses escombreras a on s'han arreplegat en freqüència martells de escotadura de diversa tipologia, des dels més toscos de escotaduras laterals, als més evolucionats.

Época romana

Pero no és fins a l'época romana quan els filons de coure d'esta zona comencen a explotar-se de forma intensa i sistemàtica. Es té constància de que les llabors mineres en Cerro Muriano durant este periodo varen alcançar un important nivell tècnic d'explotació. Açò va ser especialment notable en la mineria subterrànea, com ho demostren els pous de Sant Rafael, Alce o Victoria —a on s'aplega a baixar a més de 150 metros de profunditat en busca dels codiciats sulfur—. L'arquitectura minera romana ha deixat chafada, molt provablement, en els arcs interiors de les galeries, els sistemes d'entibación per sosteniment artificial i la canalisació de atanores fins; aixina com en la bocamina o solsida de desaiguador de Sòrt Alta i el Tornell de Arquímedes que va ser trobat en un dels pous miners de Cerro Muriano abans de l'any 1927, en unes dimensions d'1,50 metros. Les fundició romanes del Cerro de l'Agarre o el filó cuprífero de Sèt Cuevas conformen un dels complexos de mineria subterrànea antiga més importants de quants es coneixen en la península ibèrica. El magnífic estat de conservació de la mina Sèt Cuevas ha permés el seu estudi; est ha revelat un alt desenroll de l'ingenieria i tecnologia mineres que indiquen l'existència d'una alta especialisació en el treball i d'una planificació prèvia.

XIX

Els sulfur arsenicales de la Zona Minera de Cerro Muriano no tornen a ser explotats fins a ben entrat el XIX, quan l'explotació de mineral es reduïx a la recolecció de escorias en superfície, «… donant açò ocasió a que s'haja format un chicotet centre d'activitat industrial, a on no obstant la riquea i abundància d'aquelles, estan llimitats els treballs á reduïda escala» (Vilanova J., 1872, 187-228).

Pero és a finals de el XIX quan les companyies de capital anglés adquirixen en arrendament estos recursos miners i es comencen a explotar de forma intensiva i industrial els filons de coure. Varen ser quatre les companyies angleses que es varen assentar en Cerro Muriano, la quarta, Còrdova Copper Company Ltd., va ser l'última i més potent. Establida en 1908, es va dedicar tant a l'extracció de mineral com a la fundició del mateix, en la coneguda actualment com a «Fundició i Lavaderos de la CCC Ltd.». Es tracta d'un complex excepcional en la metalúrgia del coure no només per a Andalusia sino també per al restant del país, ya que molt pocs eixemples d'este tipo de plantes industrials angleses han conseguit sobreviure fins als nostres dies, encara que, com en este cas, en forma de restants.

XX

Per a l'extracció del coure es desaguó i va iniciar l'explotació dels jaciments cupríferos de Cerro Muriano, aplegant a profundisar el pou mestre (Sant Rafael) fins als 400 m, i posant en funcionament, entre 1909 i 1919, una fundició per a produir coure blíster, rebent per a això mineral d'Huelva i d'atres punts. Dita metalúrgia del coure va deure ser per via pirometalúrgica, a on el mineral ya rebia un primer tractament de selecció que es portava a terme a peu de pou. Una volta conclós es transportava fins a la planta de recepció i molienda a on, per mig de gronses de tot-un, era tractat. Des d'allí, el mineral era dut en cintes transportadoras fins a la planta de classificació i concentració a on s'erejava i separava de l'estèril per mijos manuals i mecànics -taules de gravimetria-. Una volta obtingut el concentrat de coure una atra cinta transportadora ho elevava fins a la planta de fundició a on esperava a ser introduït en els forns de la companyia.

Vista d'un tren al seu pas per l'estació de Cerro Muriano, en 1979.

La zona de lavaderos i fundició conectava en el ferrocarril a través de la llínea Còrdova-Belmez, per mig d'un ramal miner construït per a l'us. Este engranage era possible gràcies a la ret de camins que partien de molts dels pous, barris miners i oficines que conectaven en l'eix principal, és dir, la carretera de Còrdova-Almadén i, a la seua volta, en la llínea de tren (paralela) abans mencionada. Testics de l'intens discórrer de mercaderies de mineral són la casa del pas a nivell, la casa passage de Cabanillas i l'antic complex ferroviari de l'estació de Cerro Muriano, coetáneos a esta época de principis de el XX.

Per a respondre a la necessitat de dispondre de mà d'obra junt als pous es va donar lloc a edificacions de barris de miners, dels que queden vestigis com el conegut «Barri Nort», pròxim als pous n.º 2, n.º 1 i n.º 3, o el «Barri Cases per a Obrers» també conegut com a «Barraques i Barraques Muriano», al suroest, propenc als pous de Santa Victòria i Sant Rafael. Les cases dels miners eren de molt baixa calitat constructiva, de fet no queden rastres de les barraques circulares ni dels barracons a on s'estajaven, quedant només d'aquelles construïdes en mampuesto, rajola i carbonilla. Resulta significatiu per tant que els restants pijor conservats de tot este complex miner-industrial siguen les vivendes dels miners (tan abundants en aquella época), la qual cosa indica el tipo de vida dels miners en este modo de producció industrial. I aixina també queda reflectit en la festivitat de Santa Bàrbara, celebrada el 4 de decembre, quan els miners trauen en processó a la seua santa patrona. Esta festa local de Cerro Muriano, encara vigent, constituïx un ritual simbòlic religiós-festiu de forta identificació local.

Tancament

Els problemes de falta de competitivitat i de mà d'obra varen provocar la fallida en 1918 i el tancament a l'any de la CCC Ltd. Despuix d'eixa data hi ha documentats treballs de mineria del coure a molt reduïda escala, com les llabors de recuperació portades a terme per l'empresa vasca Minera de Vores Blanques en el Cerro del Depòsit, entre els anys 1955 i 1961. Este complex industrial descrit va ser desmantellat i abandonat, per lo que res queda de la maquinària. Frut d'este procés la Zona Minera de Cerro Muriano conserva actualment tot un conjunt de restants interrelacionados, a través dels quals és possible reconéixer este valiós patrimoni que configura i s'integra en el paisage de serra, i que està greument amenaçat per les urbanisacions i expansió d'estes.

Existix, ademés, un interessant conjunt d'utensilis i documents relacionats en la Zona Minera de Cerro Muriano que actualment es troben depositats en varis museus, principalment en el Museu del Coure del terme municipal de Obejo, i en el Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.