Ziziphus mauritiana

Ziziphus mauritiana (Ziziphus mauritiana)

Ziziphus mauritiana també coneguda com ponsigué (Veneçola), badari (sánscrito), Kul (bengalí), Ber (hindi), Dongs, Boroi, Bor, Beri, Bidara, pruna índia, Jojoba índia o Jujube mauritiano és una espècie d'arbre frutal tropical, pertanyent a la família Rhamnaceae.

Descripció

És un arbust espinós de full perenne o un arbolito de fins a 15 m d'alt. El frut és una drupa de tamany i forma variables, oval, ovada, oblonga o redona i d'1, 5 a 6,2 cm de llarc segons la varietat. La polpa és blanca, quan està una miqueta per baix de la madurea i el frut és sucós i aromàtic. S'ha naturalizado d'Àfrica a Afganistan i China, i també de Malàsia a Austràlia i en algunes regions del Oceà Pacífic. En alguns llocs és una planta invasora com les illes Fiji i el nort d'Austràlia.

Usos

És un frut semblant a la pruna, la coloració de la qual va del vert al groc, anaranjado i rojós quan està madur. El seu interior és blanc com el cotó i tendix al groc. És una fruta prou aromàtica encara que de sabor suau, sol ser usat per a menjar directament o macerada. En Veneçola (particularment en Orient) és molt popular el licor de ponsigué usant rom añejo o, més recentment, el cocuy. En la República Dominicana es coneix com ponceré.

El frut es menja cru, en escabeche o és utilisada en l'elaboració de begudes. de la mateixa manera que el frut de l'espècie més coneguda (Ziziphus jujuba), est és molt nutritiu i ric en vitamina C, en este aspecte, només superat per la guayaba i és molt més ric que cítrics o pomas. En l'Índia, els fruts madurs en la seua majoria es consumixen crus, pero a voltes es guisen. Els fruts poc madurs s'escarchar per un procés d'immersió en una solució de sal. Els fruts madurs es conserven per mig de secat al sol i es prepara una pols per a consumir-ho fòra de temporada. Conté del 20 a 30% de sucre, fins al 2,5% de proteïnas i el 12,8% de carbohidrats. També es mengen en atres formes, com a secs, confitados, en escabeche, com a suc o com a manteca ber. En Etiopia, els fruts s'utilisen per a atontar als peixos.

Els fulls es mengen fàcilment per camellos, vaques i cabres, considerant-se nutritives.

En Índia i Queensland (Austràlia), les flors s'han valorat com una font menor de néctar per a les abelles. La mel és llaugera i de bon sabor.

La fusta és dura, forta, de gra fi, de textura fina, resistent, duradora i de color rojós. S'ha utilisat per a alinear pous, per a construir pates per a somiers, costelles de barco, implementos agrícoles, mànecs de ferramentes i atres artículs tornejats. Les branques s'utilisen com a marc per a la construcció de vivendes i la fusta fa bon carbó en un contingut de calor de casi 4.900 kcal per kg. Ademés, esta espècie s'utilisa com a llenya en moltes àrees. En Àfrica tropical, les branques flexibles s'utilisen per a retenció de bandes al voltant dels sostres cònics de palla de les barraques i estan entrellaçats entre sí per a formar les parets de corrals espinosos per a retindre el ganado.

Propietats

Els fruts s'apliquen sobre els corts i úlceras; s'ampren en malalties pulmonars i febres; i, mesclat en sal i chiles, es donen en l'indigestió i la bilis. La fruta madura seca és un laxante suau. Les llavors són sedantes i es prenen, a voltes en sèrum de llet, per a detindre les nàusees, bossades i dolors abdominals durant l'embaràs. Comproven la diarrea, i es cauterizan les ferides. Mesclat en oli, es freguen en zones reumáticas. Els fulls s'apliquen com cataplasmas i són útils en trastorns del fege, asma i febra i, junt en catechu, s'administren quan es necessita un astringente, com en ferides. L'amarga decocció de la corfa és astringente i es pren per a detindre la diarrea i la disenteria i aliviar la gingivitis. La pasta de la corfa s'aplica sobre les llagues. La raïl és purgante. Una decocció de la raïl es dona com febrífugo, tònica i emenagogo, i la raïl en pols es espolvorea sobre les ferides. El suc de la corfa de la raïl es diu per a aliviar la gota i el reumatisme. Les dosis grans de la corfa o raïl poden ser tòxics. Una infusió de les flors servix com una loció per als ulls.

El metil éster d'àcit gras de l'oli de llavor de Z. mauritiana complix en tots els grans requisits de biodiésel en els EE. UU. (ASTM D 6751-02, ASTM PS 121-99), Alemània (DIN V 51606) i de l'Unió Europea (EN 14214). El rendiment promig del petròleu és 4,95 kg d'oli/arbre o 1371 kg d'oli / ha, i les regions àrides o semiáridas pot ser utilisades per la seua resistència a la sequia.

Taxonomia

Ziziphus mauritiana va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 3(1): 319. 1789.

Etimologia

Ziziphus: nom genèric que deriva, segons una font, del nom persa zizfum o zizafun , encara que la raó de la seua aplicació és desconeguda, i una atra font diu que ve de zizouf, el nom àrap de Ziziphus lotus, un arbre caducifolio arbustivo del Mediterràneu. Plinio el Vell aparentment utilisa el nom en llatí de Zizyphus per al azufaifo.

mauritiana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Mauritius.

Vejau també

• Ziziphus jujuba

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Ziziphus mauritiana.
• Indian Jujube - Ziziphus mauritiana at Department of Horticulture and Landscape Architecture at Purdue University
• Ziziphus mauritiana (tree, shrub) at Global Invasive Species Database
• Ziziphus mauritiana species information at AgroForestryTree Database
• Ziziphus mauritiana at Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER)
• Profile Ziziphus mauritiana Lam. Indian jujube at United States Department of Agriculture
• Ziziphus mauritiana at Germplasm Resources Information Network
• Prospects and potential of fatty acid methyl esters of some senar-traditional seed oils use as biodiesel in Índia