Anar al contingut

Zinnia peruviana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zinnia peruviana (Zinnia peruviana)



Zinnia peruviana és una planta de la família de les asteráceas, nativa d'Amèrica.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba anual de fins a 90 cm d'alt. Els tallos erectos són estriados, finamente estrigosos a hirsutos. Els fulls són sésiles, linear-lanceoladas a elíptiques o ovadas, tuberculado-híspidas en el fes i en el envés, de fins a 7 cm de llarc i 3 cm d'ample, d'àpiç agut a obtús i base cuneada a cordada. La inflorescència és una cabezuela terminal sobre un pedúncul pubescente de fins a 7 cm de llarc. Involucre campanulado d'unes 12 a 20 bràctees glabras, verdoso-groguenques. Flores liguladas 6 a 15, fèrtils, casi sempre de color roig obscur o lluent, pero en ocasions anaranjadas o més pàlides. Flores del disc fins a 50, hermafroditas, de corola groguenca en la part inferior i morades en la superior. El frut és una cipsela finamente pubescente, de color marró i uns 9 mm de llarc; els de les flors liguladas són fusiformes i sense vilano, mentres que els de les flors del disc són triquetros en un vilano d'una aresta rígida. Florix generalment en estiu i autumne.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una espècie d'àmplia distribució i que es beneficia del disturbi antropogénico.[2][3] De manera nativa es distribuïx del sur d'Estats Units (Arizona), per Mèxic no peninsular i tot Centroamérica, l'oest de Sudamérica i fins al centre d'Argentina.[1] El seu hàbit malezoide i el seu ràpit creiximent han ajudat a la seua dispersió per demés regions de clima templat i tropical a nivell mundial, com en l'est i sur d'Àfrica, el subcontinent indi, China i Austràlia.[3]

Zinnia peruviana, que es coneix vulgarment com a Sant Miguel, gallito, mal d'ull o chinita del camp, entre uns atres noms comuns,[4] troba usos com planta medicinal, tintórea i ornamental.[5] En medicina tradicional, una decocció de tallos i fulls s'ampra com infusió contra el dolor abdominal i contra la febra.[6][7]

En cultiu, la planta resulta atractiva en presentar una gran varietat en el color de la floració, que pot ser roja, anaranjada, rosada, púrpura, sirimomo, groga o blanca. S'usa en jardins de vida selvada per a atraure a la fauna nectarívora. Necessita d'un sol fèrtil, be drenado, en bardices a ple sol. Deuen colectarse les llavors per a tornar a sembrar-les per a l'any següent.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Zinnia peruviana va ser descrita en 1759 per Carlos Linneo, sobre un basónimo d'ell mateixa, en Systema naturæ, ed. 10. 2: 1221.[9]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Zinnia: nom genèric dau en honor al botànic alemà Johann Gottfried Zinn.[10]

peruviana: epítet geogràfic que aludix al seu holotip, colectado per Joseph de Jussieu en Perú.[11]

Sinònims

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 909. ISBN 978-607-7607-36-6.
  2. Vibrans, Heike (ed.): «Zinnia peruviana (L.) L.». Malezas de Mèxic. Consultat el 2024-09-19.
  3. 3,0 3,1 Datiles, Marianne Jennifer, i Christopher F Puttock. «Zinnia peruviana (Peruvian zinnia)» (en anglés). CAB International. Consultat el 2024-09-19.
  4. Rzedowski, Jerzy, i Graciela Calderón de Rzedowski(2011).«Compositae. Tribu Heliantheae II».Flora del Bajío i Regions Adjacents.Institut d'Ecologia.Pátzcuaro:172
    388ss.doi:10.21829/fb.74.2011.172.Consultat el 2024-09-19.
  5. «Chinita del camp». Herbotecnia.com.ar. Consultat el 2024-09-19.
  6. Mercat, María I., et al.(2016).«Morfologia i anatomia dels òrguens vegetatius de Zinnia peruviana (Asteraceae)».Lilloa; Revista de Botànica.53(2)
    244-257.ISSN 2346-9641.Consultat el 2024-09-19.
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. «Zinnia peruviana (Peruvian Zinnia)» (en anglés). Gardenia.net. Consultat el 2024-09-19.
  9. Real Jardí Botànic de Kew. «Zinnia peruviana (L.) L.» (en anglés). Plants of the World Online. Consultat el 2024-09-19.
  10. Smith, Alan R.. «Zinnia» (en anglés). Flora of North America. Consultat el 2024-09-19.
  11. Pruski, John F.(2007).«(1774) Proposal to conserve the name Chrysogonum peruvianum (Compositae) with a conserved type».Taxon.Associació Internacional per a la Taxonomia Vegetal.56(2)
    603-605.doi:10.1002/tax.562039.Consultat el 2024-09-19.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]