Anar al contingut

Zigurat de Ur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zigurat de Ur
Restants de la ciutat de Ur en el Zigurat de Ur-Nammu al fondo. Restaurat en els anys 1970 per a atraure turistes a l'àrea de Nasiriya.
Reconstrucció en 3-D del zigurat de Ur

El zigurat de Ur (é-temen-ní-gùr-ru en sumerio, que significa 'casa de fonaments revestits de terror') és un zigurat ubicat junt a les ruïnes de l'antiga ciutat sumerio d'Ur, en l'actual Iraq. Va ser alçat com a lloc de cult del deu Nanna («lluna», en sumerio), durant el periodo del Obeid, i reconstruït en el XXI pel rei Ur-Nammu. Va ser destruït pels elamitas i posteriorment manat reconstruir pel rei Nabucodonosor II de Babilonia.

En 2016 va ser elegit com Patrimoni de l'Humanitat Mixt per l'UNESCO dins de la candidatura de "Refugi de biodiversitat dels "ahwar" i paisage arqueològic de les ciutats mesopotàmiques de l'Iraq Meridional".[1]

Descripció

Estava rodejat per una muralla d'uns 8 metros d'altura i va anar parcialment restaurat a finals dels anys 1970. Té una planta rectangular de 64 × 45,7m i 15 metros d'altura (encara que segurament va tindre prou més, perduts per l'erosió i atres causes). L'interior està completament format per rajoles d'atobó. Les parets de l'exterior estan fetes de rajoles cuites i com morter utilisa el betum asfàltic, estant cada paret orientada cap a un punt cardinal. L'accés a les plantes superiors es realisava a través de tres escales exteriors que encara es conserven.

Les ruïnes s'eleven 21 metros sobre el desert sobre el que està edificat. La seua planta és rectangular i va aplegar a tindre sèt terrats, de les que la primera constituïx la major part de la massa, i de les que només es conserven les tres primeres. En el terrat superior es trobava el santuari de la deesa. L'accés al mateix es feya per mig d'estretes escalinates adossades als murs.

Descobriment i conservació

Les ruïnes del zigurat varen ser descobertes per William Kennett Loftus en 1850. Les primeres excavacions en el lloc es varen portar a terme per John George Taylor en els pròxims anys, reconeixent el jaciment com la ciutat de Ur. Despuix de la Primera Guerra Mundial, es varen realisar noves excavacions realisades per Reginald Campbell i Henry Hall. Les majors excavacions es varen efectuar entre els anys 1922 i 1934 baix el mando de sir Leonard Woolley en un encàrrec de l'Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic.[2]

A pesar dels seus 4000 anys d'antiguetat i del material amprat en la seua construcció, es troba en prou bon estat de conservació i va anar parcialment restaurat. La frontera del nivell més baix i l'escala monumental varen ser reconstruïdes baix el govern de Sadam Huseín.

El zigurat va ser danyat per les potències occidentals aliades durant la primera guerra del Golf en 1991, per armes de fòc i el pas de vehículs, i l'estructura es va moure per l'explosions. Encara poden observar-se quatre buits de bomba en les afores i impactes de metralla en el monument.[3]

Vista panoràmica del zigurat de Ur

Referències

  1. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «The Ahwar of Southern Iraq: Refuge of Biodiversity and the Relict Landscape of the Mesopotamian Cities» (en en). whc.unesco.org. Consultat el 3 de juliol de 2017.
  2. ↑ Sollberger, E. (1978). ___protected_title_2___, Anatolian Studies.
  3. ↑ Inati, S. C. (2003). Iraq: Its History, People and Politics, New York: Humanity Books, p. 31.

Vore també


Referències