Zigurat de Ur



El zigurat de Ur (é-temen-ní-gùr-ru en sumerio, que significa 'casa de fonaments revestits de terror') és un zigurat ubicat junt a les ruïnes de l'antiga ciutat sumerio d'Ur, en l'actual Iraq. Va ser alçat com a lloc de cult del deu Nanna («lluna», en sumerio), durant el periodo del Obeid, i reconstruït en el XXI pel rei Ur-Nammu. Va ser destruït pels elamitas i posteriorment manat reconstruir pel rei Nabucodonosor II de Babilonia.
En 2016 va ser elegit com Patrimoni de l'Humanitat Mixt per l'UNESCO dins de la candidatura de "Refugi de biodiversitat dels "ahwar" i paisage arqueològic de les ciutats mesopotàmiques de l'Iraq Meridional".[1]
Descripció
Estava rodejat per una muralla d'uns 8 metros d'altura i va anar parcialment restaurat a finals dels anys 1970. Té una planta rectangular de 64 × 45,7m i 15 metros d'altura (encara que segurament va tindre prou més, perduts per l'erosió i atres causes). L'interior està completament format per rajoles d'atobó. Les parets de l'exterior estan fetes de rajoles cuites i com morter utilisa el betum asfàltic, estant cada paret orientada cap a un punt cardinal. L'accés a les plantes superiors es realisava a través de tres escales exteriors que encara es conserven.
Les ruïnes s'eleven 21 metros sobre el desert sobre el que està edificat. La seua planta és rectangular i va aplegar a tindre sèt terrats, de les que la primera constituïx la major part de la massa, i de les que només es conserven les tres primeres. En el terrat superior es trobava el santuari de la deesa. L'accés al mateix es feya per mig d'estretes escalinates adossades als murs.
Descobriment i conservació
Les ruïnes del zigurat varen ser descobertes per William Kennett Loftus en 1850. Les primeres excavacions en el lloc es varen portar a terme per John George Taylor en els pròxims anys, reconeixent el jaciment com la ciutat de Ur. Despuix de la Primera Guerra Mundial, es varen realisar noves excavacions realisades per Reginald Campbell i Henry Hall. Les majors excavacions es varen efectuar entre els anys 1922 i 1934 baix el mando de sir Leonard Woolley en un encàrrec de l'Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic.[2]
A pesar dels seus 4000 anys d'antiguetat i del material amprat en la seua construcció, es troba en prou bon estat de conservació i va anar parcialment restaurat. La frontera del nivell més baix i l'escala monumental varen ser reconstruïdes baix el govern de Sadam Huseín.
El zigurat va ser danyat per les potències occidentals aliades durant la primera guerra del Golf en 1991, per armes de fòc i el pas de vehículs, i l'estructura es va moure per l'explosions. Encara poden observar-se quatre buits de bomba en les afores i impactes de metralla en el monument.[3]

Referències
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «The Ahwar of Southern Iraq: Refuge of Biodiversity and the Relict Landscape of the Mesopotamian Cities» (en en). whc.unesco.org. Consultat el 3 de juliol de 2017.
- ↑ Sollberger, E. (1978). ___protected_title_2___, Anatolian Studies.
- ↑ Inati, S. C. (2003). Iraq: Its History, People and Politics, New York: Humanity Books, p. 31.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zigurat de Ur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.