Anar al contingut

Zabalam

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zabalam
Erro al crear miniatura:
Figurilla de fundació de Warad-Sense per a Inanna, trobades en Zabalam.

Zabalam, també Zabala (transliterado del cuneïforme 𒍝𒈽𒀕𒆠 zabalamki, moderna Tell Ibzeikh) era una ciutat de l'antiga Sumerio en lo que hui és la governació de Vaig donar Car en Iraq. Zabala estava situada en el creuament dels antics canals de Iturungal i Ninagina, no llunt d'Umma. La deidad patrona de la ciutat era l'Inanna de Zabala.

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres mencions de Zabalam es troben en impressions de sagells del periodo Jemdet Nasr (3100­-2900 a. C.) que inclouen una llista d'antics llocs: Ur, Nippur, Larsa, Uruk, Kes o Zabalam.[1] El registre històric més antic, està en una inscripció de bol, indicant que Zabalam estava baix el control de Lugalzagesi de Lagash.

En el periodo sargónico, Rimush d'Acad relata que Zabalam va intentar rebelar-se contra el control del Imperi acadio:[2]

"Rimuš, rei del món, en la batalla contra Adab i Zabalam va eixir victoriós, i va matar a 15.718 hòmens i va prendre a 14.576 captius. Ademés, va capturar a Meskigala, governador de Adab, i a Lugalgalzu, governador de Zabalam. Va conquistar les seues ciutats i va destruir les seues murallas. Ademés, de les seues dos ciutats va expulsar a molts hòmens, i els va entregar a l'aniquilació."
Inscripció de Adab i Zabalam de Rimush.[2][3]

Shar-kali-sharri i Naram-Sense varen relatar haver construït un temple a la deesa Inanna en Zabalam.[4] Són documents de Girsu en una fòrmula establida de data acadia: "En l'any en que Naram-Sense va posar els fonaments del temple de Enlil en Nippur i del temple de Inanna en Zabalam".[5]

Despuix de la caiguda de Acad, Zabalam va entrar en l'esfera d'influència de la ciutat-estat d'Isin segons pot apreciar-se pels noms dels anys de varis governants, inclosos Itar-chafa i Ur-Ninurta. Posteriorment, la ciutat va estar somesa a Abisare de Larsa, el nom de la qual de l'any va informar sobre la construcció del canal 'favorit de Inanna de Zabalam'.[6]

Durant el periodo Ur III, Zabalam va ser controlada pel governador de Ur en Umma, que era la capital de la província de Umma.[7] Els texts cuneïformes afirmen que Hammurabi va construir el temple Ezi-Kalam-ma de Zabalan dedicat a la deesa Inanna.[8]

El temple de Inanna en Zabalam és el tema del himne 26 en els himnes del temple d'Enheduanna.

Arqueologia

[editar | editar còdic]

A principis de la década de 1900, es va produir una gran cantitat d'excavacions illegals en Zabalam. Un eixemple d'escritura de l'época de Hammurabi es va eliminar de Zabalam durant este periodo.[9] Esta activitat va alcançar un nou auge en la década de 1990, moment en el que l'Organisació Estatal d'Antiguetats i Patrimoni d'Iraq sembla haver autorisat una excavació oficial, la primera en el jaciment. No està clar que els resultats s'hagen publicat en algun moment. Un nou brot de saquejos arqueològics en Zabalam va esclatar despuix de la guerra d'Iraq de 2003.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Green, M. W., "A note on an archaic period geographical list from Warka", Journal of Near Eastern Studies, 1977, p. 293-294.
  2. 2,0 2,1 Hamblin, William J. (2006). Warfare in the Ancient Near East to 1600 BC: Holy Warriors at the Dawn of History (en en), Routledge. ISBN 978-1-134-52062-6.
  3. «CDLI-Archival View».
  4. Mari A. Gough Historical Perception in the Sargonic Literary Tradition: The Implications of Copied Texts, Rosetta, University of Birmingham].
  5. Sumer and Akkad from 2350 to 2000 bce: Sargon’s reign. Britannica on line. Consultat el 9 de juliol de 2021.
  6. The Rulers of Larsa [1] archivat en Wayback Machine., M. Fitzgerald, Yale University Dissertation, 2002.
  7. The ruling family of Ur III Umma. A Prosopographical Analysis of an Elite Family in Southern Iraq 4000 Years ago, J. L. Dahl, UCLA disertation, 2003.
  8. Tablet MS 1876/1 in the Schøyen Collection.
  9. «A Stray Sumerian Tablet: Unravelling the story behind Cambridge University Library’s oldest written object». Consultat el 9 de juliol de 2021=March 14, 2018.


Referències

[editar | editar còdic]