Yugal
j: yugal, p: parietal, po: postorbital, q: quadrat, qj: quadratoyugal, sq: escamosal.
El yugal és un os de la mandíbula trobat en alguns reptilés, amfibis i aus. Està conectat al cuadratoyugal i al maxilar, aixina com atres ossos, els quals poden variar per espècies. En els mamífers sol denominar-se malar o zigomàtic.
Anatomia
[editar | editar còdic]El yugal es localisa a cada costat del cràneu en la regió escama circumorbital. És l'orige en el cràneu de varis músculs de masticació.[1] Els ossos yugal i el lagrimal són els dos únics remanentes de la série circumorbital ancestral: el prefrontal, postfrontal, postorbital, yugal i lagrimal.[2]
Durant el desenroll, el yugal s'origina del os dérmico.[3]
En dinosauris
[editar | editar còdic]Este os és considerat clau en la determinació de traces generals en els casos en els quals el cràneu sancer no es va trobar intacte, com ocorre en els dinosauris no avianos en paleontologia. En alguns gèneros de dinosauris el yugal també forma part del marge inferior de la fenestra anteorbital o la fenestra infratemporal, i inclús d'abdós. Molt generalment, este os s'articula en el cuadradoyugal, el postorbital, el lagrimal, i el maxilar.[4] En els dinosauris en banyes, com Pentaceratops, el yugal és gros i termina en una punta, la qual cosa ha dut als paleontòlecs a referir-se a este com el "banya yugal".[5]
Funció
[editar | editar còdic]En reptils
[editar | editar còdic]En els dinosauris no avianos, el yugal funcionava com un soport passiu estructural durant les mossegades, i no com a punt de respal de músculs de masticació. En els reptils actuals, l'os yugal contínua per a formar l'òrbita de l'ull i proporciona el respal estructural passiu.
.jpg)
En aus
[editar | editar còdic]Mentres que el yugal és gros i en forma de cinta en molts atres saurópsidos, el yugal de les aus és prim i en forma de puntal. Es pensa que es deu a que reduïx el pes del cràneu i facilita la cinesis craneal.[6]
En mamífers
[editar | editar còdic]En els mamífers, incloent humans, el yugal es coneix generalment com l'os zigomàtic.[1] Est participa en la formació del contorn facial, protegint a l'ull de danys, i proporcionant punts de respal per als músculs facials.[7] El zigomàtic té funcions importants en ser l'orige del múscul masseter i com a punt de resistència per a les forces generades en la masticació. Estudis preliminars indiquen que la variació en l'estructura del zigomàtic pot ser útil per a determinar els orígens ancestrals de les poblacions humanes modernes.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “Evolution of the Jugal/Zygomatic Bones” (en) . The Anatomical Record 300 (1): 12–15. doi:. ISSN 1932-8494. PMID 28000397.
- ↑ Romer, Alfred Sherwood, 1894-1973.. The vertebrate body : shorter version, Parsons, Thomas S. (Thomas Sturges), 1930-, 5th edició, Philadelphia: Saunders. OCLC 3345587. ISBN 0-7216-7682-0.
- ↑ Homberger, Dominique G.. Vertebrate dissection, Walker, Warren F. (Warren Franklin), Walker, Warren F. (Warren Franklin)., 9th edició, Belmont, CA: Thomson Brooks/Cole. OCLC 53074665. ISBN 0-03-022522-1.
- ↑ Martin, A.J. (2006). Introduction to the Study of Dinosaurs. Second Edition. Oxford, Blackwell Publishing. pg. 299-300. ISBN 1-4051-3413-5.
- ↑ Dodson, P. (1996). The Horned Dinosaurs. A Natural History. 346 pp. Princeton: Princeton University Press. ISBN 0 691 02882 6.
- ↑ “A Comparative Morphological Study of the Jugal and Quadratojugal in Early Birds and Their Dinosaurian Relatives” (en) . The Anatomical Record 300 (1): 62–75. doi:. ISSN 1932-8494. PMID 28000410.
- ↑ “The Evolution of the Zygomatic Bone From Agnatha to Tetrapoda” (en) . The Anatomical Record 300 (1): 16–29. doi:. ISSN 1932-8494. PMID 28000409.
- ↑ “Evolution of the Jugal/Zygomatic Bones” (en) . The Anatomical Record 300 (1): 12–15. doi:. ISSN 1932-8494. PMID 28000397.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yugal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.