Yibrán Jalil Yibrán

Yibrán Jalil Yibrán

Yibrán Jalil Yibrán (àrap جبران خليل جبران بن ميخائل بن سعد, Ŷibrān Jalīl Ŷibrān ibn Mijā'īl ibn SaꞫd; Bisharri, 6 de giner de 1883-Nova York, 10 d'abril de 1931) va ser un poeta, pintor, noveliste i ensagiste libanés. És conegut com "el poeta de l'exili".

Transliteración del nom

L'ortografia del seu nom més coneguda procedix de la transcripció anglesa Khalil Gibran de l'original àrap جبران خليل. La transcripció amprada usualment en espanyol en les edicions de l'obra d'este autor és Gibrán Jalil Gibrán, encara que les recomanacions d'romanización de la Fundéu conduïxquen a les transcripcions Yibrán Jalil Yibrán o Yubrán Jalil Yubrán.

Biografia

Va nàixer en 1883 en el llogaret libanesa de Bisharri, en el sí d'una humil família maronita. Sobre la seua primera educació escolar, esta comença en l'Escola elemental de Bisharri. Era el segon de quatre germans (Boutros, Marianna i Sultana), va viure en ells fins als onze anys, quan gran part de la seua família emigra a Estats Units en busca de noves oportunitats per a treballar i viure. Abans d'eixe viage, deprén d'atres persones, entre elles el seu yayo matern, el coneiximent de l'art i del saber universal, que varen ser base per a la lliteratura i la pintura. Ya des de chicotet es revela com a artiste, tant en el pla lliterari com en el pictòric.

Es va establir en la seua família en Boston, Massachusetts. En el temps va deprendre i va cultivar en devoció l'anglés, llengua que faria famoses les seues noveles, encara que no va oblidar l'àrap, que va perfeccionar despuix de la seua tornada a Líban en 1898 fins a 1902. En Beirut freqüentava el centre religiós maronita i nacional, Bayt Aljicma. Va deprendre francés i va escomençar a forjar-se un estil lliterari sotil, elegant i fi. Durant eixa estància en el seu país natal, destaca per la seua habilitat en el dibuix i naix en ell l'idea d'escriure un llibre, El profeta, que en el temps seria la seua obra cim. Va tornar a Boston i va començar a publicar en àrap obres que posen de manifest el seu peculiar estil. La seua habilitat en el dibuix i la pintura ho va dur a crear obres tan importants que es varen exhibir en vàries parts del món i varen aplegar a comparar-se en treballs d'Auguste Rodin o William Blake.

Desijós d'ampliar estils, marcha a París en 1904 i s'instala en Vaugirard fins a 1910. Coneix i viu l'ambient cultural i artístic del París de l'época. En 1910 torna a Boston. Funda en 1911 una espècie d'agrupació polític-social que es propon lluitar en contra de la tirania i l'opressió en Orient. Es trasllada a la ciutat de Nova York. En 1912 ix a la llum el llibre Les ales trencades que havia començat en 1906. Els seus primers texts els publica en la revista libanesa Al-Manarah, fundada pel propi Yibrán junt a Youssef Howayek. Inicia també en eixa época una série de viages per Europa que enriquiran el seu bagage cultural.

Treballa per a la revista Alfunun i, despuix de la desaparició d'esta, per a Alsaih. Precisament al voltant d'esta revista va a ser a on es conforma l'agrupació lliterària més important de tota la lliteratura del mahyar, la Lliga Lliterària, fundada com a tal el quatre d'abril de 1920 i en la que destaquen entre els seus membres: Gibrán, Nuayma, Nasib Arida, Rasid Ayyub. Gibrán, conscienciat i en plena época d'apogeu fecundo, comença a publicar en anglés. Serà un periodo que li otorgarà fama mundial. Gibrán treballa en la redacció de El profeta, que finalment conseguix publicar-se en 1923 en èxit total i imàgens de la seua pròpia autoria. Abans havia publicat El loco i posteriorment El precursor. En eixa época, mals #presentiment li invadixen l'ànima i desija retornar a la seua pàtria. La seua salut llavors decau constantment fins al final de la seua vida. Es va casar en la dòna dels seus somis i sempre la va amar fins que va morir. Obtindrà cert reconeiximent social a partir de 1925, en lo que milloraran les seues condicions de vida.

Mor en 1931 en Nova York als quarantahuit anys d'edat.

Aspectes lliteraris

Estil i temes recurrents

Yibrán va ser un gran admirador del poeta Francis Marrash, l'obra del qual havia estudiat en Beirut. Segons l'orientaliste Shmuel Moreh, la pròpia obra de Yibrán té #reminiscència de l'estil de Marrash, moltes de les seues idees i a voltes inclús l'estructura d'alguns dels seus llibres. Per a Suheil Bushrui i Joe Jenkins, el concepte d'amor universal, en particular, va deixar una «profunda impressió» en Yibrán. La poesia del nostre autor sol utilisar un llenguage formal i térmens espirituals, com revela un dels seus poemes: «Pero que hi haja espais en la seua unitat i que els vents dels cels ballen entre vostés. Amen-se els uns als atres, pero no formen un víncul d'amor: que siga una mar en moviment entre les vores de les seues ànimes».

Molts dels escrits de Yibrán toquen el cristianisme, especialment sobre l'amor espiritual. Pero el seu misticisme és una convergència de vàries influències diferents: el cristianisme, l'islam, el judaisme i la teosofia. Escriu: «Vostés són els meus germans i els amo. Els amo quan es postren en les seues mesquites, s'agenollen en les seues iglésies i oren en les seues sinagogues. Vostés i yo som fills d'una sola fe: l'esperit».

Recepció i influencia

El llibre més conegut de Yibrán és El profeta, compost de vintissís ensajos poètics. La seua popularitat va aumentar notablement durant la década de 1960 en la contracultura americana i més tart en el florecimiento dels moviments New Age. Des de la seua primera publicació, en 1923, mai ha estat fòra d'impressió. Havent segut traduït a més de quaranta idiomes, va ser un dels best-sellers de el XX en els Estats Units.

Elvis Presley va quedar profundament impressionat per El profeta despuix de rebre el seu primer eixemplar en 1956. Segons es conta, va llegir passages a la seua mare i a lo llarc dels anys va regalar còpies de El profeta als seus amics i colegues. Les fotografies de les seues notes manuscrites baix certs passages a lo llarc del seu eixemplar estan disponibles en varis llocs web de museus. Una de les seues frases més destacables està presa de Arena i bromera (1926): «La mitat de lo que dic no té sentit, pero ho dic per a que l'atra mitat puga alcançar-los». Esta frase va ser presa per John Lennon i empleada, encara que llaugerament modificada, en la cançó «Julia» de The Beatles. David Bowie menciona a Gibrán en la cançó «The Width Of a Circle», del seu àlbum The Man Who Sold the World (1970). Bowie va utilisar a l'autor com una «referència hippie», perque el llibre Llàgrimes i somriures de Gibrán es va tornar popular en la contracultura hippie dels anys 60. En 2016 la faula de Gibrán Sobre la mort va ser composta en hebreu per Gilad Hochman per a #soprano, turbo i percussió, i estrenada en França en el títul Ric del silenci.

Punts de vista religiosos

Gibrán va nàixer en una família cristiana maronita i es va educar en escoles maronitas. Va ser influït no solament per la seua pròpia religió sino també pel islam i especialment pel misticisme sufí. El seu coneiximent de la sanguinosa història del Líban, en les seues destructives lluites fraccionales, va enfortir la seua creència en l'unitat fonamental de les religions que els seus pares li varen inculcar acollint a persones de distintes religions en la seua llar. Varen influir també en la seua obra temes com l'art islàmic/àrap, el classicisme europeu i el romanticisme (William Blake i Auguste Rodin), la germandat prerrafaelita i, més moderns, el simbolisme i el surrealisme. Les grans influències personals de Gibrán inclouen a Fred Holland Day, Josephine Preston Peabody —qui va cridar a l'autor un «profeta»— i Mary Haskell, el seu mecenes.

Gibrán va mantindre una série de trobades en el bahaísmo. Juliet Thompson, qui va conéixer personalment al poeta, va relatar vàries anècdotes relacionades en ell. Va recordar que Gibrán havia conegut a Abdul-Bahá, el líder de la religió en el moment de la seua visita a Estats Units, cap a 1911-1912. Gibrán no va poder dormir la nit abans de conéixer-ho en persona per a dibuixar el seu retrat. D'acort en Thompson, a lo llarc de tota la seua escritura de «Jesús, el Fill de l'Home», Gibrán va pensar en Abdul-Bahá. Anys més tart, despuix de la mort d'Abdul-Bahá, va donar una charrada sobre religió en els bahais i, en un atre event, al vore una película sobre Abdul-Bahá, va proclamar en llàgrimes una exaltada alabanza de Bahá i va deixar l'event plorant. Un conegut erudit sobre Gibrán, el libanés Suheil Bushrui, també bahai, va publicar més d'un volum sobre ell i va ocupar la Càtedra Khalil Gibran per als Valors i la Pau de l'Universitat de Maryland, i va guanyar el Premi Juliet Hollister del Temple de la Comprensió.

Pensament polític

Gibrán no era en absolut un polític. Solia dir: «no soc polític ni desig ser-ho» i «m'allunte dels acontenyiments polítics i les lluites de poder, puix tota la terra és la meua pàtria i tots els hòmens són els meus compatriotes».

No obstant, vindicó l'àrap com a llenguage nacional de Síria, considerant a esta des d'un punt de vista geogràfic, no polític. Quan Gibrán va conéixer a Abdul-Bahá, qui havia viajat a Estats Units en part per a promoure la pau, va admirar les seues ensenyances sobre la pau, pero va advertir que «les nacions jóvens com la seua» deuen ser lliberades del control otomà. Ademés, en estos anys va escriure el seu famós poema «Pobre de la nació», publicat pòstumament en El jardí del profeta.

Quan els otomans varen ser finalment expulsats de Síria durant la Primera Guerra Mundial, Gibrán bosquejó un eufòric dibuix titulat «Síria Lliure», que després va ser imprés en la portada de l'edició especial del periòdic libanés al-Sa’ih. En un borrador d'una obra de teatre, va expressar el seu desig de l'independència i el progrés del Líban. Esta obra, segons Khalil Hawi, «definix la creència de Gibrán en el nacionalisme siri en gran claritat, distinguint-la del nacionalisme libanés i àrap, i mostrant-nos que el nacionalisme va viure en la seua ment, inclús en esta última etapa, al costat del internacionalismo».

Cronologia destacable

1883, 6 de giner: Naix en la ciutat de Bisharri, al nort de Beirut, l'escritor, artiste i poeta libanés Gibran Kahlil Gibran, en el sí d'una família cristiana maronita modesta, en la que destacava una mare carinyosa que el seu afecte i recort va guardar fins al fi dels seus dies. Les senyes més acusades de la seua personalitat de chiquet varen ser la seua tranquilitat, sensibilitat i la seua afició al dibuix.

1895 Emigra als Estats Units en la seua mare, Kamile Rahme (que fallix en 1903). En Boston, a on la família residix en un barri miserable, Gibran estudia en l'escola pública.

1898 Retorna a Beirut en un coneiximent rudimentari del àrap. Passa 3 anys en Donar al-Hikma (colege de la ciència) deprenent àrap i francés.

1901 Torna a Washington, passant per París.

1902 Viaja de nou a la seua pàtria acompanyant a una família americana com a guia. Pero la malaltia d'alguns parents i la mort del seu germà determinen la seua tornada a Washington. Treballa llavors maquetar portades de llibres i comença a vendre els seus dibuixos i a cridar l'atenció com a artista.

1904 Expon sense èxit els seus dibuixos i colabora com a corresponsal en el periòdic Al-Muhayir, publicat en Nova York. És llavors quan naix la seua relació casi filantrópica en Mary Haskell.

1905 Publica el seu llibre La música, compost de poemes místics en prosa i considerat com la seua primera obra lliterària en llengua àrap.

1906 Publica Les nimfes de les valls, també en àrap. Esta obra és essencialment un atac a les institucions eclesiàstiques llavors existents, en la qual cosa es va guanyar entre els àraps una fama d'escritor revolucionari que rebujava la tradició i la realitat corrupta que vivia.

1908 Publica Esperits rebels, obra en la que advoca per una espiritualitat, pero atacant a l'Iglésia i als clercs.

1908-1910 Permaneix estudiant en París. Encara que en estos anys es respirava la corrent cubista que tant preocupava i era discutida en els mijos europeus de vanguarda, no li va influir lo més mínim. Va ser llavors quan va conéixer a Auguste Rodin i va llegir molta lliteratura europea en general, en particular poetes romàntics com William Blake, que va eixercir en ell gran influència. Ademés va estudiar filosofia alemana, concretament a Nietzsche que li va impressionar profundament encara que de forma passagera.

1910 En concloure la Conferència Àrap de París retorna a Boston i funda la societat al-Afalaga al-Dahabiyya (L'esclavó d'or), de caràcter polític, l'objectiu del qual era lliberar als àraps del domini otomà.

1912 Mor el seu pare en el Líban. Publica el seu relat autobiogràfic Les ales trencades i comença en la famosa escritora àrap May Ziyadah, una correspondència que va durar 20 anys i va concloure en la mort de Gibran.

1914-1917 Realisa tres exposicions.

1918 Publica el seu llibre de poemes filosòfics Els cortejos i el seu primer llibre en anglés The Madman (El loco), lo que no impedix que seguixca publicant en àrap.

1919 Publica una colecció de dibuixos en un llibre titulat Vint dibuixos, d'estil simboliste en traces romàntiques.

1920 Es funda, baix la seua presidència, la societat lliterària Al-Rabitah al-Qalamiyah (La Lliga Lliterària), l'influència de la qual en la lliteratura àrap va ser decisiva.

1921 Publica la seua primera obra mística de tendència dramàtica Iram, la de les columnes.

1923 Publica Maravelles i novetats, un llibre de retrats figurats d'alguns filòsofs i poetes àraps. Eixe mateix any publica El profeta, la seua obra més coneguda, que va causar i seguix causant un gran impacte.

1926 Publica Arena i bromera, conjunt de màximes i exhortaciones, alguns dels fragments de les quals recorden a Blake tant en la forma com en el contingut. Per esta época s'embarca en una aventura financera en la que pert tot els seus diners. Deixa d'escriure i es dedica a la pintura per a cancelar els seus deutes. A pesar de les penalidades econòmiques que varen produir una solsida en la seua salut, va continuar escrivint.

1928 Publica Jesús Fill de l'Home, creació imaginària de la vida del Mesías, al que concep com a gran milacre de l'home que li va ensenyar a amar a els qui ho odiaven, que li va dur la pau. Este llibre és una materialisació de l'amor que unifica tota la creació. La seua correspondència d'esta época denota un gran cansanci per la malaltia que ho va abatre, aixina com a una gran nostàlgia de la seua terra, encara que creïa que podia portar a terme en Nova York una major activitat creativa que en el Líban. A pesar de que sabia que anava a morir jove no temia a la mort, sino que la considerava com una lliberació d'este món carregat de dolor.

1931, 10 d'abril: Mor en Nova York despuix de publicar Els deus de la terra”. El 21 d'agost del mateix any el seu cos és traslladat a Beirut i enterrat en Mar-Sarkis (Bisharri).

Caracterisació lliterària

Diverses són les corrents tant en lo filosòfic com en lo més purament artístic i religiós, que es donen cita en el nostre creador. El seu esperit originari i genuinamente oriental va a empapar-se de tot lo vist, sentit i oït, procurant deprendre en tot moment per a aplegar a la pedra angular de tota la seua obra: el ser humà.

Diferents tendències afloraran en els seus escrits, pero les pròpies experiències vixcudes van a eixercitar un paper preponderant a l'hora de forjar una filosofia pròpia. En l'etapa libanesa ha d'enquadrar-se el seu caràcter rebel, la manifesta crítica social que impregna els seus escrits. L'etapa americana supon una ampliació cultural, a través del descobriment d'artistes anglesos i nortamericans. Per últim, Europa, la seua estància en la capital francesa fa que s'amplien els seus horisons tant culturals com a vitals. Junt a Nietzsche, Buda serà un dels seus grans mestres, com Spinoza. També cal tindre en conte la llínea sufi o mística que impregna tota la seua obra.

A grans traces, és possible referir-se a dos etapes: una primera de major exteriorisació i la següent d'una interiorización més intensa, d'una #aprofundiment en el seu propi món, en veritat abdós principis, exteriorisació i interiorización es van a donar simultàneament : “yo no soc sino tu”.

Obres

Les seues obres han segut traduïdes a més de vint idiomes:

• Esperits rebels (1903)
• La música (1905)
• Ales trencades (1912)
• Llàgrimes i somriures (1914)
• La processó (1918)
• El loco (1918)
• Els cortejos (1919)
• El precursor (1920)
• La tempestat (Entre nit i dia) (1920)
• Maravelles i curiositats (1923)
• El profeta (1923)
• Lázaro i la seua amada (1925)
• Arena i bromera (1926)
• Jesús, el Fill de l'Home (1928)
• Els deus de la terra (1931)
• El vagabunt (1932)
• Entre nit i dia
• El jardí del Profeta
• El mestre
• La veu del mestre

Obres pòstumes

• El vagabunt (1932)
• Nimfes de la vall (1948)
• La veu del mestre (1959)
• Pensaments i meditacions (1961)
• Dits espirituals (1963)
• Autorretrato (1960)

Honors

• Espai Gibrán Khalil Gibrán en el Municipi Chacao, Caracas, Veneçola. Inaugurat el 2 de febrer de 2013.
• Monument a Khalil Gibran en la ciutat balneari de Vinya de la Mar (Chile). Ubicat front a la Plaja Miramar (hui cridada dels Artistes) i enfrontant al Castell Ross, en el bandejon central de l'Avinguda Marina. La colónia Àrap resident en Chile, va ordenar i va instalar en la década dels huitanta l'estàtua del poeta libanés Kalil Gibran, obra de l'escultor chilé Ricardo Santander Batalla.
• Escala Khalil Gibran en Atha Ka'i, Concepció, Antioquia (Colòmbia) en bells fragments del llibre "El Profeta".

Bibliografia

• Martínez Montávez, Pedro (1958). Poesia àrap contemporànea, Madrit: CantArabia.
• Vernet, J (1968). Lliteratura àrap, Barcelona: Penya-segat.
• Martínez Martín, L (1972). Espasa-Calp (ed.). Antologia de la poesia àrap contemporànea, Madrit.
• Departament d'estudis àraps i islàmics i estudis orientals, Universitat Autònoma de Madrit (1992). Jornades de lliteratura àrap moderna i contemporànea.
• Martínez Lillo, R (1994). Quatre autors de la “lliga lliterària”, Madrit: CantArabia.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gibran Kahlil Gibran.
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de Yibrán Jalil Yibrán.

Yibrán Jalil Yibrán en Viquidites.

• Gibran Kahlil Gibran Pàgina libanesa sobre l'autor.
• Kahlil Gibran Online en Archive.org
• Gibran Universal Amics
• Frases célebres de Khalil Gibrán [2] archivat en Wayback Machine.
• Mohammad Daher Ababneh: "Gibrán Jalil Gibrán i Friedrich Nietzsche i els seus profetes".Revista Especule nº 47.(18-05-2011)