Anar al contingut

Yennayer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Yennayer

Yennayer (també cridat Nnayer, Yennar en l'Aurés) és la celebració del any nou bereber o amazigh, primer dia de l'any del calendari agrari utilisat des de l'antiguetat pels imazighen d'Àfrica del Nort. Es festeja entre el 12 i el 14 de giner de cada any i correspon al primer dia de giner del calendari juliano. La celebració és reivindicada per la població amazigh, que reclama recuperar esta festa tradicional amenaçada de desaparició.[1]

En 2017, en Argèlia, les autoritats es varen negar a incloure el 12 de giner en el llistat de festes llegals del país a pesar de la petició del Alt Comisariado de la Amaziguidad per a que es reconeguera com a festa oficial en el país, a on hi ha una important presència amazigh. Esta reivindicació data de 1999.[2] El 27 de decembre de 2017, el president d'Argèlia, Abdelaziz Bouteflika, va decidir reconéixer el Yennayer com a dia festiu remunerat[3] que se celebra el 12 de giner de cada any.[4] Es va celebrar per primera volta el 12 de giner de 2018.[5]Este alvanç en el reconeiximent del poble amazigh aplega despuix del reconeiximent de l'alfabet Tifinagh i de la llengua amazigh com a oficials en la Constitució Algerina de 2016.

En Marroc, el rei Mohammed VI va declarar l'Any Nou Amazigh com un dia festiu oficial remunerat el 3 de maig de 2023.[6][7]

En giner de 2025, el nou any del calendari amazigh va celebrar l'arribada de l'any 2975. Entre el 13 i el 17 de giner de 2015, la Conselleria d'Educació de l'Embaixada d'Espanya en Marroc, en la colaboració del Institut Real de la Cultura Amazigh (IRCAM) ha organisat la Semana Cultural Amazigh.[8]El divendres 10 de giner, va tindre lloc un acte de celebració en l'Embaixada d'Espanya en Marroc en el que l'embaixador, Enrique Ojeda Vila, va destacar “l'importància de l'història amazigh en la construcció de l'identitat marroquina”, aixina com el “patrimoni comú” entre Marroc i Espanya, element que “enfortix encara més” les relacions hispà-marroquines. Per la seua banda, el decà del Real Institut de la Cultura Amazigh, Ahmed Boukouss, va expressar la seua “admiració” pel nivell de concienciació sobre la causa amazigh entre els estudiants i professors d'escoles espanyoles.[9]

En Melilla, el dimecres 15 de giner, Fadela Mohatar, consellera de Cultura, Patrimoni Cultural i el Major, va inaugurar el mercat de productes rifeños en la Plaça de les Quatre Cultures. Yennayer té una rellevància especial en Melilla per la numerosa població amazigh que forma part del seu teixit social. El mercat va obrir el dia 13 i s'estén fins al 19. El divendres 17 va tindre lloc una jornada acadèmica "El amazige en Melilla, una llengua d'Europa",[10]que ha contat en la participació del president de la Ciutat Autònoma, Juan José Imbroda; el director general de Patrimoni Cultural, Ignacio Ruiz; i el professor d'Estudis Amazigh en l'Universitat de Càdis, Mohand Tilmatine].[11]

En Timimoun (Argèlia), el 12 de giner de 2025 en motiu de les festivitats nacionals i oficials de l'Any Nou Amazigh va tindre lloc la quinta edició de la cerimònia d'entrega del Premi del Premi del President de la República, de Lliteratura i Llengua Amazigh. L'acte va ser organisat pel Haut Commissariat à l'Amazighité (HCA), baix el patrocini del President de la República, D. Abdelmadjid Tebboune. este premi està supervisat per un jurat independent d'onze membres, presidit pel Professor Djamel Aissani. Este guardó té quatre categories: Investigació sobre el patrimoni cultural immaterial amazigh, Investigació científica, tecnològica i digital, Llingüística i lliteratura amazigh i Traduccions tamazight. [12]

Orígens

L'especialiste en cultura amazigh Ammar Negadi,[13] que va crear el primer calendari amazigh en 1980, necessitava trobar un acontenyiment històric incontestable com a començ de l'història del poble amazigh: Est va ser la coronació del rei amazigh Sheshonq I (ⵛⴻⵛⵓⵏⴽ) (conegut també com Chichnaq o Chichneq) com faraó d'Egipte en 950 a. C.

Sheshonq I fundaria la dinastia XXII d'Egipte, que es va prolongar fins a l'any 715 a. C., i ademés d'unificar Egipte, va invadir Judea. Es comenta que va prendre els tesors del jerosolimitano Temple de Salomón en 926 a. C., l'alusió del qual bíblica seria la primera referència escrita de l'història amazigh: Sheshonq apareix com "Sésaq" o "Shishaq" (שִׁישַׁק) en hebreu antic.

Aneu Yennayer té importància per la seua conexió en Amón, el deu de la fertilitat i l'agricultura, aixina com en la deesa de la lluna Tanit, associada en la fertilitat, la creació i la destrucció.[14]

Hi ha referència molt antigues a esta festivitat en el nort d'Àfrica: Tertuliano (c. 150 - c. 230), Pare de l'iglésia, que va nàixer i va morir en Cartago es va opondre a les festes que tenien lloc cada any en Cartago per a celebrar les calendas de giner: "... ¿Va ser celebrant la Saturnalia i les calendas de giner com [l'Apòstol] va agradar als hòmens? (...) [Està] prohibit seguir superstició paganes...''. Un sigle i mig més vesprada, va ser Sant Agustín d'Hipona (354-430) qui va criticar a Ianiarius en el seu célebre De Civitate Dei contra pagans (La ciutat de Deu contra els pagans).[1]

La tradició per la que la festivitat s'ha celebrat històricament entre el 12 i el 14 de giner encara es reflectix en el procedir actual: Argèlia ho festeja majoritàriament el dia 12, els amazighes de Marroc al dia 13, i en l'Aurès cau en 14 de giner.[15]

Etimologia

Yennayer prové del nom llatí del més de "giner", ianuarius o januarius, nomenat aixina en honor de Jano, deu romà de les portes, de les obertures i de les eleccions. El vocable yennayer es relaciona aixina en el terme llatí enneyer (giner). És el més utilisat en l'univers cultural amazigh, encara que en Cabilia es té tendència a amprar a voltes «ixf o segwas» ("el començ de l'any") o «tabburt o segwas». Els At Waziten (els imazighen de Líbia) preferixen «anezwar n o segwas» ("introducció de l'any"), el més que marca l'inici del solstici d'hivern, quan el sol inicia la seua remontada i els dies, encara molt frets, s'allarguen i instauren l'esperança d'un millor any.

Molts discutixen que “yennayer” ve de l'amazigh “yen” (u) i “ahir” (més), que significaria “primer del més”; no obstant, no té una base científica que ho respale.[16]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Aux origines de la célébration de Yennayer», Li Matin d'Algérie. Consultat el 11 de giner de 2017 (en fr-fr).
  2. ↑ «Yennayer toujours pas reconnu - A l'unix - El Watan». www. elwatan. com. Consultat el 11 de giner de 2017.
  3. ↑ Hichem. «Journal Officiel : Yennayer est officiellement unix fête nationale», Algerie360. com(Argèlia), 14 d'agost de 2018. Consultat el 17 de giner de 2025.
  4. ↑ «Algeria sets Berber New Year as public holiday». Middle East Monitor (2017-12-28). Consultat el 2017-12-29.
  5. ↑ «L’Algérie fête officiellement li Nouvel An berbère pour la première fois», Le Monde. fr, 2018-01-12. Consultat el 2022-12-19 (en fr).
  6. ↑ Raha, Rachid. «Nouvel an Amazigh : li renouveau de l’amazighité dans l’esprit de la Constitution (Tribune)», Li Matin. ma(Marroc), 14 de giner de 2024. Consultat el 17 de giner de 2025.
  7. ↑ «الملك محمد السادس يعلن رأس السنة الأمازيغية عطلة رسمية مؤدى عنها» (en ar). Hespress - هسبريس جريدة إلكترونية مغربية (2023-05-03). Consultat el 2023-05-03.
  8. ↑ Conselleria d'Educació de l'Embaixada d'Espanya en Marroc. «Semana Cultural Amazigh 2025». Consultat el 18 de giner de 2025.
  9. ↑ «L'embaixador d'Espanya en Marroc demana que l'any 2025 es dedique a la cultura amazigh en abdós països», Melilla Hui(Melilla), 14 de giner de 2025. Consultat el 18 de nero de 2025.
  10. ↑ González, Carmen. «Fadela Mohatar inaugura el Nou Any amazigh», El Far de Melilla(Melilla), 15 de giner de 2025. Consultat el 18 de giner de 2025.
  11. ↑ «“Melilla té que ser referent en Europa del conte, l'investigació i la promoció de l'amazigh”», Melilla Hui(Melilla), 18 de giner de 2025. Consultat el 18 de giner de 2025.
  12. ↑ «Palmarès de la cinquième édition du Prix du Président de la République de la Littérature et la Langue Amazighes».
  13. ↑ «Ammar Negadi, ce symbole amazigh de l’Aurès authentique», Li Matin d'Algérie. Consultat el 11 de giner de 2017 (en fr-fr).
  14. ↑ Moreno, Manny (2024-01-15). «Amazigh communities in Morocco welcome their New Year now officially recognized. - Africa, Culture, News, Religion, The Wild Hunt» (en en-us). The Wild Hunt. Consultat el 2024-10-15.
  15. ↑ «Cinq choses à savoir sur li calendrier de Yennayer». Observations confidentielles (12 de giner de 2014). Consultat el 11 de giner de 2017.
  16. ↑ «Algeria's Berber new year aims to show state's approval for 'invented tradition'» (en en). Middle East Eye. Consultat el 2025-01-18.

Bibliografia

Encyclopaedia Universalis. França S. TÉ, 1989.

Servier, Jean. Tradició i civilisació bereberes. "Les portes de l'any". Edicions del Rocher, 1985.

Temlali, Yassine. "Algeria's Berber new year aims to show state's approval for 'invented tradition'". Middle East Eye, 15 en. 2018, https://www.middleeasteye.net/opinion/algerias-berber-new-year-aims-show-states-approval-invented-tradition


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yennayer&oldid=1494924»