Yamur
Un yamur, en arquitectura islàmica, és l'arremate que sol terminar l'alminar d'una mesquita, compost per una barra vertical metàlica a on s'insertaven unes boles o pomes, usualment de bronze dorades i en un tamany decreixent d'avall dalt.[1]
Les esferes solen ser tres, encara que també existixen yamures de dos o quatre esferes, i poden ser de bronze, coure o latón. El yamur servix al mateix temps com a element decoratiu i com a element apotropaico per a protegir a la mesquita. Si el yamur està format per tres esferes la llegenda diu que representen als tres profetes més importants de l'Islam: Mahoma, Moisés i Jesucristo o als diferents móns en els que la divinitat islàmica es dona a conéixer (terrestre, celestial o almico i l'espiritual).
La mija lluna creixent es va incorporar com a símbol islàmic a partir de la conquista de la Pèrsia Sasánida, a on era usat com a ornament, normalment junt al Sol i les estreles, simbolisant originàriament a la deesa Ishtar o Astarté. L'albirament de la lluna creixent marca el començ i el final del més de ramadà. Es va difondre a partir de el XV en l'Imperi Otomà que ho va utilisar com a símbol nacional i va començar a usar-ho com a ornament arquitectònic en alminares i cúpules. No hi ha constància de que aplegara a utilisar-se en l'arquitectura de l'Espanya musulmana.
En Espanya, molts dels alminares medievals originals han passat a ser reutilisats com a campanars d'iglésies cristianes, i de la mateixa forma, els yamures han conservat la seua funció ornamental substituint-se per la creu cristiana i, a voltes, una penell.
En Andalusia els alminares es varen arrematar en yamures i entre els més significatius trobem el alminar de la Gran Mesquita de Còrdova, que va servir de model al restant de alminares d'Al-Ándalus i que actualment permaneix tancat en la torre campanar, la Giralda de Sevilla, en quatre esferes, o el alminar de la mesquita Almanzora, conservat en el museu de l'Alhambra de Granada, de tres esferes decreixents separades per dos iguals molt més menudes.[2]
En Castella i Lleó també s'han conservat yamures reaprovechados com en la catedral de Palència o l'iglésia de Sant Dumenge d'Arévalo que ara arrematen en penell i creu.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Musulmans andalusos (ed.): «El yâmûr andalusí». Consultat el 28 de giner de 2017.
- ↑ «[1]». Consultat el 4 de febrer de 2017.
- ↑ Patrimoni mudéjar (ed.): «Yamur de la Catedral de Palència». Consultat el 4 de febrer de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yamur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.