Anar al contingut

Yamur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Giralda almohade.jpg
Giralda de Sevilla en yamur en época almohade, segons làmina d'Alejandro Guichot.
Archiu:Koutoubia Mosque - 03.jpg
Yamur en el alminar de la mesquita Kutubía de Marrakech, Marroc.
Archiu:Sheikh Lotfallah Esfahan.JPG
Yamur en la cúpula de la mesquita del xeic Lotf Allah en Isfahán, Iran.

Un yamur, en arquitectura islàmica, és l'arremate que sol terminar l'alminar d'una mesquita, compost per una barra vertical metàlica a on s'insertaven unes boles o pomes, usualment de bronze dorades i en un tamany decreixent d'avall dalt.[1]

Les esferes solen ser tres, encara que també existixen yamures de dos o quatre esferes, i poden ser de bronze, coure o latón. El yamur servix al mateix temps com a element decoratiu i com a element apotropaico per a protegir a la mesquita. Si el yamur està format per tres esferes la llegenda diu que representen als tres profetes més importants de l'Islam: Mahoma, Moisés i Jesucristo o als diferents móns en els que la divinitat islàmica es dona a conéixer (terrestre, celestial o almico i l'espiritual).

La mija lluna creixent es va incorporar com a símbol islàmic a partir de la conquista de la Pèrsia Sasánida, a on era usat com a ornament, normalment junt al Sol i les estreles, simbolisant originàriament a la deesa Ishtar o Astarté. L'albirament de la lluna creixent marca el començ i el final del més de ramadà. Es va difondre a partir de el XV en l'Imperi Otomà que ho va utilisar com a símbol nacional i va començar a usar-ho com a ornament arquitectònic en alminares i cúpules. No hi ha constància de que aplegara a utilisar-se en l'arquitectura de l'Espanya musulmana.

En Espanya, molts dels alminares medievals originals han passat a ser reutilisats com a campanars d'iglésies cristianes, i de la mateixa forma, els yamures han conservat la seua funció ornamental substituint-se per la creu cristiana i, a voltes, una penell.

En Andalusia els alminares es varen arrematar en yamures i entre els més significatius trobem el alminar de la Gran Mesquita de Còrdova, que va servir de model al restant de alminares d'Al-Ándalus i que actualment permaneix tancat en la torre campanar, la Giralda de Sevilla, en quatre esferes, o el alminar de la mesquita Almanzora, conservat en el museu de l'Alhambra de Granada, de tres esferes decreixents separades per dos iguals molt més menudes.[2]

En Castella i Lleó també s'han conservat yamures reaprovechados com en la catedral de Palència o l'iglésia de Sant Dumenge d'Arévalo que ara arrematen en penell i creu.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Musulmans andalusos (ed.): «El yâmûr andalusí». Consultat el 28 de giner de 2017.
  2. «[1]». Consultat el 4 de febrer de 2017.
  3. Patrimoni mudéjar (ed.): «Yamur de la Catedral de Palència». Consultat el 4 de febrer de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]