Anar al contingut

Mesquita del xeic Lotf Allah

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:مسجد شیخ لطف الله II.jpg
Mesquita del xeic Lotf Allah

La mesquita del xeic Lotf Allah o el oratorio del Shah (xeic Lotf-o-llah de Masjed-i, en persa o مسجدشيخلطفالّله), és una de les millors obres de la cultura iraní, va ser construïda quan encara prevalia la dinastia safávida. Està situada en el costat este de la plaça de Naghsh-i Jahan en Isfahán, Iran.

És una mesquita alta construïda en XVII (1615) per les órdens de Shah Abbas I, baix regnat dels safavides. Està sobre la primera mesquita erigida en esta ciutat pels safavides, abans de la mesquita del Shah. La seua construcció va durar un llarc determini de temps, setze anys segons fonts, i dos dates es coloquen en la decoració: 1616 en la volta i 1618 en el mihrab. L'arquitecte (Mimar) de l'edifici va ser Muhammad Resa ibn Ustad Hosein Banna Isfahani´ i el calígrafo Ali Rulla-i Abbassi, ells varen acabar de contruirla en l'any 1618. És necessari distinguir del pintor, del calígrafo i del proyectista famosos Rulla Abbasi actiu al mateix temps.

La planta de la mesquita del xeic Lutfallah és alguna cosa complicada. Consistix en un quarto de l'oració enterament baixe una volta que s'alcança per un passadiç obscur llarc del bafle que conduïx a una porta gran. L'absència del patioes molt notable perque és excepcional. La seua atra característica és l'absència del minaret, inútil lloc que solament la família real podia accedir a la mesquita.

Decoració

[editar | editar còdic]

La decoració d'esta mesquita menuda, que realment va ser utilisada com oratorio per al sobirà més que de lloc de l'oració pública, es va realisar vorejant de ceràmica els punts més baixos i de marbre groc els superiors. En la mesquita, és el blau que domina, en les adició de vert, groc, roig i turquesa, pero fòra, en la volta, una observa l'us d'una plataforma molt particular, en un predomini del groc que existix solament en este edifici en este periodo i podria potser recordar la volta de la tomba de Ismail I a Ardabil.

La decoració interior de la cúpula és notable per l'us de la llum que ve de l'exterior, que reflectix en la cúpula i remonta la coa de l'emblema real dels perses, pero que figuren com qualsevol atre animal o home i que va ser prohibit en una mesquita.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Savory, Roger (1976). Introduction to Islamic Civilisation, 10 edició, Cambridge University Press, p. 94. ISBN 0-521-09948-X.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]