Xanthoria parietina
El liquen de les tàpies[1] (Xanthoria parietina) és un liquen foliáceo, de color groc anaranjado viu i forma vagament circular en màrgens lobulats. En el centre del tale apareixen en forma de chicotet disc o copa molt oberta els apotecios, els cossos fructífers del fongo en a on es desenrollen les ascosporas. Viu durant decenes d'anys.
Distribució i hàbitat
Este liquen, molt abundant en pràcticament tota Europa, creix en gran profusió sobre la corfa dels arbres, sobre roques, parets, techumbres o en qualsevol atra part, pero especialment en aquells llocs a on l'aire continga pols rica en sals minerals. Es considera una espècie nitrófila, per lo que abunda a les afores de les ciutats.
Importància econòmica i cultural
Ademés de totes les característiques nomenades, este liquen és molt sensible a la contaminació ambiental, per lo que un estudi de l'abundància o escassea d'eixemplars, aixina com de les diferències de tamany que es produïxen en el tale pot amprar-se per a detectar variacions en el grau de contaminació de la zona. Era utilisat en l'antiga farmacopea per a tractar el paludisme en el nom de Lichen parietinus, com a substitut de la corfa de quina (arbre de gènero Cinchona). També s'usava com a tenyida per a teñir de groc i pardo pel seu contingut en parietina.
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xanthoria parietina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.