Whitmoreíta
La whitmoreíta és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'arthurita”. Va ser descoberta en una mina en el comtat de Grafton, en l'estat de Nou Hampshire (Estats Units), sent nomenada aixina en 1974 en honor de Robert W. Whitmore, recolector de minerals nortamericà.[1] Un sinònim és la seua clau: IMA1974-009.
Característiques químiques
És un fosfat-hidròxit hidratat de ferro, que cristalisa en el sistema cristalí monoclínic.[1] És el fosfat anàlec de la bendadaíta (Fe2+Fe23+(TORRE4)2(OH)2 ·4H2O), arsenato isoestructural en la whitmoreíta. Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea manganeso.[2]
Formació i jaciments
Es troba com mineral secundari en un complex zonado de roques pegmatitas de tipo granit, en el que es forma com a producte per alteració hidrotermal de trifilita eb cavitats en el quars de la roca.[1] Sol trobar-se associat a atres minerals com: siderita, trifilita, ludlamita, strunzita, laueíta, beraunita, mitridatita, ushkovita o òxits de ferro-manganeso.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Moore, P.B.; Kampf, A.R.; Irving, A.J.(1974).«Whitmoreite, Fe2+Fe3+2(OH)2(H2O)4[PO42, a new species: its description and atomic arrangement»].Amer. Mineral..59: 900–905.(en anglés)
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.; Nichols, M.C.(2000).«Handbook of Mineralogy, Volume IV. Arsenates, Phosphates, Vanadates».Mineral Data Publishing, Tucson, AZ, 680pp..: 654.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Whitmoreíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.