Wang Yangming

Erro al crear miniatura:

Wang Yangming

Wang Shouren (en chino, 王守仁, 26 d'octubre de 1472 – 9 de giner de 1529), nom de cortesia Bo'an (en chino, 伯安), nom d'estil Yangmingzi (en chino tradicional, 陽明子; en chino simplificado, 阳明子), més comunament cridat Wang Yangming (en chino tradicional, 王陽明; en chino simplificado, 王阳明), i conegut en Japó com Ō Iōmei, fon un renombrado erudit, filòsof, polític escritor, caligrafista, oficial i general durant la dinastia Ming. Freqüentment considerat un dels pensadors més influents de la seua época, se li reconeix comunament com el pensador neo-confuciano més important despuix de Zhu Xi. Les contribucions filosòfiques de Wang, que varen desafiar el racionalisme dualista del confucianisme ortodox de Zhu Xi, varen assentar les bases d'una nova direcció en el pensament confuciano. Les seues interpretacions de les ensenyances confucianas, que emfatisen l'unitat del coneiximent i l'acció, aixina com la bondat inherent de la ment humana, han tingut un impacte durador en l'història intelectual chinenca. En els círculs acadèmics, Wang era conegut carinyosament com Yangming Xiansheng (Mestre Yangming el Lluent), un títul que reflectix la seua prominència intelectual. Junt en Lu Xiangshan és considerat fundador de l'escola Lu-Wang, Escola del cor (en chino tradicional, 心學; pinyin, xīn xué) o yangmingismo (en chino tradicional, 陽明學; pinyin, yángmíng xué; en japonés: 陽明学, romanizado: iōmeigaku)

En China, Japó i països occidentals se li coneix pel seu nom honorífic més que pel seu nom privat.

La filosofia de Wang Yangming es va inspirar en el seu mestre, l'erudit neo-confuciano Sung Lu Xiang-shan, particularment en les seues idees sobre el paper de la ment en la comprensió del món. Wang es va opondre a les interpretacions ortodoxes del confucianisme popularisades per Zhu Xi i va buscar integrar un enfocament més personal i introspectivo cap a la filosofia. Va construir les seues ensenyances entorn a la noció de xin (心), comunament traduïda com a «cor» o «ment», la qual ell vea com l'assent de la claritat moral i el saber.

Un moment crucial en el desenroll intelectual de Wang va ocórrer en 1503, quan va tindre una profunda experiència d'allumenament, que li va revelar l'unitat de la ment i el principi metafísic de lì (en chinenc: 理; pinyin: lǐ), l'orde subjacent de l'univers. A través d'esta experiència, Wang va aplegar a la conclusió de que la ment humana és inherentemente bona i conté el principi fonamental de lì dins de sí mateixa, lo que representava una marcada ruptura en l'idea de que lì era alguna cosa extern que devia comprendre's a través de la raó i l'estudi del món físic.

Wang Yangming va realisar importants contribucions al desenroll del neo-confucianisme en tres àrees principals. En primer lloc, va redefinir el terme géwù (en chinenc: 格物), tradicionalment entés com «investigar les coses», sugerint que devia interpretar-se com «corregir les intencions» o «rectificar la ment». Esta redefinició va marcar un gir de l'enfocament extern i empíric de la busca del coneiximent cap a un examen interior dels propis pensaments i intencions. En segon lloc, Wang és conegut per la seua doctrina de l'unitat del coneiximent i l'acció (en chinenc: 知行合一, pinyin: zhīxíng hé iī), que postulava que el verdader coneiximent no pot separar-se de l'acció i que la comprensió genuïna està inherentemente conectada al comportament ètic. Finalment, Wang va ampliar l'idea del coneiximent moral innat, afirmant que els sers humans naixen en una comprensió inherent de lo bo, i que este coneiximent deu estendre's a totes les coses del món, promovent una visió holística de la virtut humana i l'interconexió.

El llegat de Wang va més allà de les seues innovacions filosòfiques. També va eixercitar un paper important en els assunts governamentals i militars, conseguint èxits notables en la seua carrera tant com a erudit-oficial com a general. Les seues idees varen ser influents no solament en China, sino també en Japó i Corea, a on varen molejar el desenroll del pensament confuciano en eixes regions. Wang Yangming seguix sent una de les figures més crucials en l'història de la filosofia confuciana, i les seues ensenyances continuen inspirant a erudits i practicants del pensament confuciano en l'actualitat.

Biografia

Va nàixer com Wang Shouren (守仁) en Yuyao, en la província de Zhejiang, en el sí d'una família d'erudits en tradició de servici burocràtic. El seu pare, Wang Hua, va anar el primer (Zhuangyuan, 狀元) en l'Examen Imperial de 1481, i va aplegar a ser viceministro del Ministeri de Ritos, pero més tart va ser degradat i posteriorment expulsat del servici governamental per haver ofés a Liu Jin, un eunuc.

A l'edat de dèu anys, era capaç de llegir els Quatre Llibres del confucianisme, i era un bon escritor. Als quinze anys, va tirar una ullada a les terres estrangeres i va aspirar a ser general, dient: "¡Si tinc decenes de mils de soldats, podré lluitar contra els tàrtars! Quan el seu pare es va enterar d'açò, va anar profundament reprendido per la seua arrogància. Quan es va enterar d'açò, va quedar consternado, pero a la veta d'uns dies, li va dir al seu pare: "¡Canviaré la meua forma d'actuar i em convertiré en un sabio! El seu pare reïa d'ell perque era jove. Més vesprada, quan la seua dòna es va casar en una gran família de Jiangxi, no va vore a Shouren el dia de la boda, aixina que ho va buscar tota la nit i ho va trobar en un temple taoísta de les afores de la ciutat.

Va ser un general d'èxit, encarregat de sofocar vàries rebelions en Jiangxi, Fujian i Guangdong entre 1517 i 1518. En 1519 va ser nomenat governador de Jiangxi, i va estar a càrrec de suprimir la rebelió del príncip de Ning. Posteriorment, va eixercir com virrey de Liangguang (1527-1529), Secretari de Defensa en Nankín, i Secretari de Defensa en la cort imperial. Va ser el líder de l'Escola de la Ment neoconfuciana, que sostenia una interpretació de Mencio que unificava el coneiximent i l'acció. La seua escola rival, l'Escola de el Li (principi), assegurava que el fet de guanyar coneiximent és una forma de preparació o cultivación que, en ser completada, podia guiar a l'acció.

Obres militars

Wang es va convertir en un exitós general i era conegut per l'estricta disciplina que imponia a les seues tropes. En 1517 i 1518, va ser enviat en resposta a peticions per a reprimir regirades llauradores en Jiangxi, Fujian i Guangdong. Preocupat per la destrucció que comportava la guerra, va solicitar a la cort que permetera l'amnistia, i va destruir en èxit les forces militars rebels.

Supressió del Príncip de Ning

En 1519 d. C., mentres era governador de la província de Jiangxi i es dirigia a reprimir els tumults en Fujian, Wang es va enfrontar sobtadament a la rebelió del príncip de Ning, liderada per Zhu Chenhao, quart príncip de Ning. Ya que la base del príncip en Nanchang li permetia navegar pel riu Yangtze i capturar la capital meridional de Nanjing, Wang es va preparar activament per a la batalla en la finalitat d'evitar eixa possibilitat, a l'hora que es va dedicar a enganyar al príncip de que els eixèrcits s'estaven movent per a rodejar-ho. El príncip, enganyat per açò, va dubtar i va donar temps a que Nanjing es reforçara. Finalment, obligat a enfrontar-se a les forces governamentals, el príncip de Ning va ser derrotat i capturat.

En esta campanya, Wang també va fer una de les primeres referències a l'us del fo-lang-ji en la batalla, un canó culebrina en retrocarga dels aventurers portuguesos nouvinguts a China. Com a governador de Jiangxi també va construir escoles, va rehabilitar als rebels i va reconstruir lo perdut per l'enemic durant el tumult. Encara que va ser nomenat comte, va ser condenat a l'ostracisme per opondre's a Zhu Xi.

Trentahuit anys despuix de la seua mort, se li varen otorgar els títuls de marqués i Completador de la Cultura. En 1584 se li va oferir sacrifici en el Temple de Confucio, el més alt honor per a un erudit.

Filosofia

Coneiximent innat

Wang Yangming va desenrollar l'idea del coneiximent innat, sostenint que cada persona coneix des del seu naiximent la diferència entre el ben i el mal. Tal coneiximent és intuïtiu i no racional. Estes idees revolucionàries en aquell llavors varen inspirar més tart a pensadors japonesos prominents com Motoori Norinaga, qui argumentava que per les deidades del Shinto, els japonesos de per sí tenien l'habilitat intuïtiva per a distinguir entre el ben i el mal sense una racionalisació complexa. Aquella escola de pensament (Ōiōmei-gaku) també va influenciar en gran medida l'ètica samurái japonesa.

El Coneiximent com a acció

El rebuig de l'investigació del coneiximent per part de Wang es deu al fet de que, en eixe llavors, la visió tradicional del pensament chinenc declarava que una volta que una persona obtenia coneiximent, tenia el deure de posar eixe coneiximent en acció. Açò presuponia dos possibilitats:

• Un pot tindre coneiximent sense/abans de l'acció corresponent
• Un pot conéixer com és l'acció apropiada, pero aixina i tot no actuar

Wang va rebujar abdós presuposts, raó per la qual va poder desenrollar la seua pròpia filosofia de l'acció. Creïa que solament per mig de l'acció simultànea podia un obtindre coneiximent i va negar qualsevol atre mig per a conseguir-ho. Al seu entendre, era impossible utilisar el coneiximent despuix d'obtindre-ho, perque creïa que el coneiximent i l'acció estaven unificats, que eren un solament. Qualsevol coneiximent que fora obtingut i després posat en acció era considerat una ilusió o falsetat.

La ment i els objectes

Wang Yangming afirmava que els objectes no existixen per complet a banda de la ment, perque la ment els dona forma. Creïa que no és el món el que li dona forma a la ment, sino que és la ment la que li dona raó al món (anterior a açò a Inmanuel Kant). En conseqüència, cada ment per sí sola és la font de tota raó. L'entenia a la ment com una llum interior, una bondat moral i coneiximent de lo que és bo, innats. Este pensament és prou similar al del grec Sócrates, qui argumentava que el coneiximent és virtut.

Influència

Wang Yangming és considerat un dels més grans mestres del confucianisme en l'història junt en Confucio, Mencio i Zhu Xi (chinenc: 孔孟朱王|孔孟朱王). Va fundar l'escola Yaojiang o escola Lu-Wang (en chinenc: 姚江學派|姚江學派) o Escola Yangming de la Ment (chinenc: 心學|陽明心學) o yangmingismo (en chino tradicional, 陽明學; pinyin, yángmíng xué), que es va convertir en una de les escoles confucianas dominants a mitan del periodo Ming tardà i el periodo Qing en China. Figures relevamtes d'esta escola despuix de Wang varen ser Wang Ji (en chinenc: 王龍溪|王龍溪), Qian Dehong (en chinenc: 錢德洪|錢德洪), Wang Gen, Huang Zongxi, Li Zhuowu i Liu Zongzhou (chinenc: 劉宗周|劉宗周). Wang Gen va crear la Escola Taizhou (chinenc: 泰州學派|泰州學派), que es va orientar cap a l'esquerra del pensament de Wang Yangming. Durant el periodo Ming tardà, el pensament de Wang Yangming es va tornar notablement popular i influent en China.

L'interpretació de Wang del confucianisme ha segut influent en China fins als temps moderns. El senyor de la guerra chinenc de el XX Yan Xishan va intentar reviure el confucianisme en Shanxi en gran part seguint el model de la filosofia de Wang. S'atribuïx a les ensenyances de Wang Yangming l'inspiració de molts reformadors i revolucionaris japonesos durant el XIX. Açò va conduir a un gran aument en l'interés pel seu pensament en Japó al final del periodo Meiji, quan molts activistes chinencs com Liang Qichao i Chiang Kai-shek es varen quedar en Japó. Alguns pensadors chinencs i coreans creuen que les ensenyances de Wang Yangming varen influir fortament en el desenroll del bushido modern (el «camí del guerrer») en Japó i varen promoure abdós ètiques en els seus països per a enfortir l'esperit dels seus respectius pobles.

L'almirant japonés de la guerra rus-japonesa, Tōgō Heihachirō, va ser influenciat per Wang i va fer un sagell que dia: «Tota la vida vaig seguir l'eixemple de Yangming» (en japonés: 生低首拜陽明). En Japó, molts acadèmics i polítics (este grup de persones es coneix en japonés com «Iōmeigakusha» (en japonés: 陽明学者, romanizado: iōmeigakusha) derivat de l'escola de Wang Yangming (Ōiōmei-gaku) en història, inclosos Kumazawa Banzan, Saigō Takamori, Takasugi Shinsaku i Nakae Tōju. Toju Nakae és considerat el fundador de la Ōiōmei-gaku japonesa.

Obres

El Chuanxilu (en chinenc: 传习录), també conegut com a «Instruccions per a la vida pràctica», és una de les obres més importants de Wang Yangming. No sembla haver traduccions en espanyol.

L'obra Investigació sobre el Gran Saber (en chinenc: 大學問, pinyin: Dona Xue Wen; obra de 1527), també s'ha traduït el seu títul com a «Investigació sobre el gran saber» que servix com a resum conciso dels seus principals temes filosòfics. Este text també es coneix com a «Preguntes sobre el gran saber» en algunes traduccions.

Monuments commemoratius

Chiang Kai-shek va nomenar una atracció nacional en Taiwan, Yangmingshan, en honor a Wang; i un carrer en Nanchang també du el nom de Yangming Road en honor a Wang, per funcionaris locals influenciats per Chiang. Ademés, la Universitat Nacional Yang-Ming en Taiwan també du el nom del filòsof. Els habitants de Guiyang, capital provincial de la província de Guizhou, varen dedicar una estàtua a Wang Yangming, aixina com un museu i un parc temàtic; una versió robòtica de Wang Yangming es troba en la ciutat. El govern de la ciutat natal de Wang, Yuyao, província de Zhejiang, va nomenar una escola secundària en honor al seu nom honorífic.

Vore també

• Lliteratura de China

Bibliografia

• Benesch, Oleg. "Wang Yangming and Bushidō: Japanese Nativization and its Influences in Modern China." Journal of Chinese Philosophy 36 (3):439-454. (anglés)
• Chang, Carsun (1962). Wang Yang-ming: idealist philosopher of sixteenth-century China. New York, NY: St. John's University Press.
• Gillin, Donald G. (1967), Warlord: Yen Hsi-shan in Shansi Province 1911-1949. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. Plantilla:LCCN
• Ivanhoe, Philip J. (2002), Ethics in the Confucian Tradition: The Thought of Mengzi and Wang Yangming, rev. 2nd edition, Indianapolis: Hackett Publishing.
• Кобзев А.И. Учение Ван Янмина и классическая китайская философия. М., 1983. (Kobzev A.I. Les ensenyances de Wang Yangming i la filosofia clàssica chinenca. Moscou, 1983.) (rus)
• Nivison, David S. (1967). "The Problem of 'Knowledge' and 'Action' in Chinese Thought since Wang Yang–ming," in Arthur F. Wright, ed., Studies in Chinese Thought, Chicago: University of Chicago Press, pp. 112–45.
• Nivison, David S. (1996), "The Philosophy of Wang Yangming," in The Ways of Confucianism, Chicago: Open Court Press, pp. 217–231.
• Needham, Joseph (1986). Science and Civilisation in China: Volume 5, Part 7. Taipei: Caves Books, Ltd.
• Cua, Antonio S., The Unity of Knowledge and Action: A Study in Wang Yang-ming's Moral Psychology, University of Hawaii Press, 1982 ISBN 0-8248-0786-3
• Wang Yang Ming in the Internet Encyclopedia of Philosophy (en anglés)

Enllaços externs

• Còpies digitalisades de les obres originals en chinenc de Wang Yangming
• Stanford Encyclopedia of Philosophy: Wang Yangming by Bryan Van Norden (anglés)
• Ching, Julia (1971). To acquire wisdom: the "way" of Wang Yang-Ming (1472-1529) (Tesis) (en anglés).
• (2013-10).Philosophy East and West.63(4)

676–680.ISSN 1529-1898.doi:10.1353/pew.2013.0059.

• Kenji, Shimada (1987). Die neo-konfuzianische Philosophie: die Schulrichtungen Chu Hsis und Wang Yang-mings (en alemà), Reimer. ISBN 978-3-496-00902-3.