Wakea (Deu)
En la religió hawaiana, Wākea, el Pare Cel, es casa en Papahānaumoku, la mare terra. Abdós són considerats la parella progenitora dels caps gobernant de Hawái.
Wākea va ser el fill major de Kahiko ("El Vell"), qui vivia en Olalowaia. És el ancestro dels aliʻi (noblea de Hawái), la classe dirigent que compon l'aristocràcia coneguda com noho ali‘i o Hawai‘i (caps gobernant de Hawái). Wākea és el net de Welaahilaninui. Els sacerdots i la gent comuna provenen dels seus germans, un dels quals es dia Makuʻo.
Wākea significa espai expansiu, cenit o cel, i Papa significa base o superfície; junts, creen un símbol de la terra i el cel o el cel i la terra.[1] Es creïa que les ànimes dels difunts viajaven a la llar de Wākea. Si demostraven ser pures, permaneixien en la comoditat del seu regne, pero de lo contrari eren enviades al Lua-o-Milu.[2]
El primer sum sacerdot de Wākea es dia Komoʻawa.[3]
Quan Wākea va estar en la Terra en l'antiguetat, va anar un Sum Cap.
Consortes
En una llegenda, Wākea viu en Hihiku i es casa en Papahānaumoku, que és una princesa de Olalo-i-mehani i neta de la princesa Kaoupe-alii. Les Illes de Hawái varen ser creades per Wākea i Papahānaumoku. El seu filla va ser Hoʻohokukalani, qui va ser mare d'Haloa junt a Wākea.
Família
En les genealogia, Wākea i Papahānaumoku ocupen el posat número 37 en la genealogia Kumuhonua, i el 28 en la Kumuʻuli. En una tradició es creïa que Kumuhonua, l'ancestro de la genealogia Kumuhonua, va anar el primer home.
Junts, Papahānaumoku i Wākea varen crear Hawaiʻi, Maui, Kauaʻi, i Ho’ohokukalani.
En acabant de que Wākea cometera incesto en la seua filla, Ho’ohokukalani, ella va donar a llum a Haloa-naka-lau-kapalili, que significa llarc brot tembloroso.[4]
Va ser un bebé que va nàixer mort, el qual després varen plantar i es va convertir en el primer kalo o taro, un aliment bàsic de la dieta hawaiana. Despuix de Haloa-naka, Ho’ohokukalani va donar a llum a un atre fill cridat Haloa, que significa "talle llarc", i ell es va convertir en el primer kanaka o persona hawaiana.
La relació entre Haloa-naka i Haloa descriu l'equilibri de les relacions entre la terra i la gent que viu en ella. Haloa-naka, com a germà major, és responsable del benestar dels seus germans menors, sent Haloa un d'ells. Com Kalo, Haloa-naka complix en açò proporcionant sustente per a la gent, mentres que la gent cuida del seu germà major assegurant la vida del Kalo. Aixina mateix, és inapropiat discutir front al Kalo en qualsevol moment, de la mateixa manera que no està permés discutir front als teus germans majors, ni els vells. Wākea també va tindre aventures en les deeses Hina i Ka'ula mentres Papa estava en Kahiki per a crear les illes de Molokaʻi i Lānaʻi. Més tarde Papa va retornar i, en enterar-se de les aventures de Wākea, es va venjar gitant-se en Lua per a crear l'illa d'Oʻahu.
Posteriorment, Wākea es reunix en Papahānaumoku i creen Kauaʻi, Niʻihau, Lehua i Kaʻula.[6]
En una tradició, la primera persona en la Terra va ser la dòna Laʻilaʻi. Ella i el seu espós Kealiʻiwahilani són els pares de Kahiko, el pare de Wākea. Wākea va fer la terra i la mar de la carabassa de Papahānaumoku. La va llançar en lo alt i es va convertir en els cels. Del seu suc va fer la pluja i de les seues llavors va fer el sol, la lluna i les estreles.[7]
Vore també
- Atea, deu de la llum de les Marqueses
- Vatea, un deu de Mangaia en les Islas Cook
- Rangi i Papa, pares primordials en la tradició maorí
- El príncip Kalaninuiamamao i la seua filla-neta Alapaiwahine (cas similar a Wākea i la seua filla)
Referències
Cites
- ↑ Marshall D. Sahlins, Historical Metaphors and Mythical Realities : Structure in the Early History of the Sandwich Islands Kingdom (Ann Arbor: University of Michigan, 1981), 15, 31.
- ↑ Thrum, Thomas (1907). Hawaiian Folk Tals, A. C. McClurg, p. 13.
- ↑ Kapu: Gender Rols in Traditional Society by Malcolm Nāea Chun
- ↑ «Nā Puke Wehewehe ʻŌlelo Hawaiʻi».
- ↑ «Mele Ko'ihonua». Kamehameha Schools. Consultat el 3 April 2020.
- ↑ Lilikalā Kame’eleihiwa, In Native Lands and Foreign Desires: Pehea Lā I Pono Ai? (Honolulu: Bishop Museum, 1992), 19-44.
- ↑ Tregear 1891:28–29, 392
Referències generals i citades
- E. R. Tregear, Māori-Polynesian Comparative Dictionary (Lió and Blair: Lambton Quay), 1891.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wakea (Dios)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.