Waaqeffanna
Waaqeffanna és una antiga religió monoteiste que s'origina en la població oromo. El terme Waaqeffanna prové de la paraula Waaqa, que significa "el Deu del cel" en llenguage oromo.
Als seguidors de la religió Waaqeffanna se'ls coneix com waaqeffataas i ells pensen que el Deu únic és Waaqa Tokkicha. S'estipula que entorn al 3% de la població oromo (1.095.000) practica activament esta religió en l'actual Etiopia.[1]
Segons els testimonis històrics disponibles, per als oromo creure en una força màgica, celestial, divina i enèrgica, sumat a l'obligació de posseir una major flexibilitat religiosa entre els pobles d'Etiopia, és un punt dels diversos que tenen en comú en varis pobles que podrien ser fonamentals per a la democratisació; generant harmonia, enteniment, una convivència assossegada i una major integració de la població.[1]
Sobre la seua pràctica, nos trobem en que esta es realisa molt abans que les dos principals religions monoteistes, l'Islam i el Cristianisme.
Esta religió sorgix de l'història i la vida cultural del poble oromo, que creu i seguix al seu propi deu basant-se en tres pilars que constituïxen esta religió: els Ayyaanas, la Uuma o creació del seu Deu i el Safuu, que vindria a ser la base moral de tota persona que seguixca esta religió.
Actualment, esta religió a pesar d'estar basada en una antiga visió del món no rebuja la ciència moderna per lo que no queda del tot ancorada a les raïls del poble oromo i favorix a l'integració social dels pobles que la practiquen.
Esta religió no presenta texts o llibres sagrats, en la qual cosa, cal basar-se en lo que conta la llegenda, i és que, els waaqeffataas creuen que Waaqa li va entregar als oromos un llibre sagrat, pero est, va ser ingerit per una vaca. Davant esta situació, Waaqa estava molt enfurit i no els va proporcionar un nou llibre.
És tal lo que supon esta llegenda per als creents d'esta religió, que estos busquen encara el llibre extraviat en els intestins de les vaques. En els llocs en a on s'eixercix la religió, es recorre als professionals una volta han finalisat les cerimònies de sacrifici de les vaques per a aixina en això, analisar el revestiment dels intestins en la finalitat de trobar alguna pista, alguna cosa que aporte algun sentit, en definitiva, algun significat que componga esta llegenda.
Poble Oromo
Els oromo, són el conjunt ètnic més ampli que parla una llengua cushita i que viu en la regió d'Oromia (Etiopia). El tronc cushita és un dels quatre principals grups llingüístics (Cushitas, Nilo-Saharians, Omóticos i Semíticos) existents en el noreste d'Àfrica de forma genèrica i en Etiopia en particular. Els oromo varen conformar un dels pobles més antics de la regió en posseir una llengua, història comuna, cultura i configuració sicològica. Les cròniques, memòries i relats dels oromo, mostren que esta religió no provenia del cristianisme ni de l'islam, sino que era una religió autòctona denominada en el nom de Waaqeffanna.[1]
Són un dels pobles més antics del noreste d'Àfrica i mantenen els seus propis sistemes sociopolítics, econòmics i religiosos. Són un dels grups ètnics més numerosos d'Etiopia i ademés s'ha expandit per atres zones com pot ser el nort de Kènia, a on viu un número considerable, formant aixina algunes adaptacions locals.[1]
Creències
La principal creència religiosa de la Waaqeffanna és que Waaqa (Deu) és l'inventor del cosmos i posseïx prou maneres de manifestar-se per mig dels Ayyaanas, que són esperits que eixercixen com a intermediaris (mensagers) entre Waaqa i les seues creacions.[1] Els Ayyaanas es caracterisen per ser sers (masculins i femenins) que han segut seleccionats i als quals se'ls otorga el títul de Qallu i Qallitti respectivament. S'estima que a la totalitat dels Uma (criatures) se'ls assigna un Ayyaana per part del deu Waaqa, en el que ajudar-els a marcar el seu camí espiritual i per al seu defensa.[1]
Els waaqeffataas (seguidors d'esta religió) viuen segons el Safuu, que són els fonaments morals i llegals que dirigixen les interaccions de les persones en Waaqa. Si en algun moment no s'aplegara a complir de manera total el Safuu, açò seria vist com un pecat i la persona que fera açò, puix seria castigada per Waaqa.[1]
Deus, esperits i cerimònies religioses
Waaqa
Waaqa és el ser superior, omnisciente, omnibenevolente i omnipotent.[2] Ademés, és neutral i afectuós.[1] Este ser suprem està definit d'alguna manera per l'àmplia diversitat de denominacions que rep en funció de les variades zones. Molts estimen que la paraula Waaqa significa "el Deu en abundants noms". El poble oromo també utilisa el terme Waaqa Gurr'acha (“Deu negre”) per a dirigir-se al pare i totpoderós. Es creu que el terme mostra que Waaqa és el principi de tot, que és misteriós i al com no se li pot antepondre res ni ningú. Per als oromo, és com per als cristians ho és Deu i com per als musulmans ho és Alá, és dir, el màxim referent. Ademés, els oromo que professen eixa religió jamai van a reemplaçar a la seua Waaqa per atres deus o diverses figures.
Ayyaana
Els Ayyaanas serien els esperits intermediaris entre els waaqeffattas i Waaqa i estos només es podran comunicar a través dels quaallu. Per un costat, hi ha els qui argumenten que els Ayyaanas no poden intervindre pel seu conte a menos que reben un mandat per part de Waaqa. Per un atre costat, hi ha els qui afirmen que els Ayyaanas poden d'alguna forma o una atra incidir plenament en tots els aspectes de la vida.
Els waaqeffataas pensen que totes les creacions de Waaqa posseïxen el seu particular Ayyaana assignat. Els Ambo Oromo han identificat vàries Ayyaanas en funció del linaje i clan. Hi ha diversos graus d'autoritat dins dels diferents Ayyaanas; per eixemple, el Ayyaana d'un clan és més potent que el Ayyaana d'un linaje que a la seua volta és més fort que el Ayyaana d'un individu.[2]
Maaram
La Maaram en Waaqeffana fa alusió a la deïtat de la dòna. La Maaram realment, és una atra creació de Waaqa i és la mare de l'oceà. Es pensava que Maaram ajudava a les dònes estèrils per a que aixina pogueren tindre un fill, ademés d'ajudar a les dònes embarassades a donar a llum sense cap tipo de complicació. Els Qaalluu li resen, li demanen i li preguen al Maaram cada dos semanes per a que tot lo relacionat en la fecunditat i els chiquets es mantinga en perfecte estat en la gran majoria de lo possible.[3]
Atete
Atete, seria un dels esperits o Ayyaana principals dins d'esta religió que representaria la fecunditat. En honor a esta se celebra la major festa d'esta religió. En la seua adoració les dònes li cantaran demanant-li aixina la fecunditat i ploraran pels mals que causa la esterilidad.[1]
Abbaa Muudaa
En Waaqeffanna, el Abbaa Muudaa és reconegut com el més destacable Qaalluu (sacerdot encarregat de dirigir les cerimònies i ritos corresponents a esta religió) i un profeta. Els waaqeffataas de tota la regió recorren grans distàncies en pelegrinage per a aixina, poder vore a Abbaa Muudaa. Este gran desplaçament i trayecte, supon, per un costat, rendir cult i honrar al Abbaa Muudaa pero, per un atre costat, també supon obtindre la bendició. Els waaqeffataas que inicien este llarc, pero al mateix temps satisfactori camí, són seleccionats pels seus clans i se'ls concedix celebrar rituals religiosos en tornar a les seues vivendes. Les persones que realisen este viage, deuen superar els màxims paràmetros morals de la societat. Un dels requisits per a poder ser elegit pel clan, és l'estar casat i passar quaranta anys dins del sistema de classes del poble oromo, el Gadaa. Despuix d'obtindre la bendició mencionada anteriorment, als peregrins se'ls otorga el títul de Jila, que significa, “persones santes”. Estos estan preparats per a fer rituals i sermones en els seus clans i llogarets, i ademés, servixen com a enllaç entre el Abbaa Muudaa i el poble.[1]
Quan els peregrins apleguen al destí desijat en la finalitat de contemplar a Abbaa Muudaa, a banda d'observar-ho, li otorguen regals i ofrenes (com, per eixemple, un bou o ovelles) que estos peregrins han estat portant durant prou quilómetros.
Irreechaa
És una cerimònia d'agraïment i reconeiximent que es festeja fins a en dos ocasions a lo llarc de l'any; la primera, en primavera (Irreecha Birraa) i la segona, en autumne (Irreecha Arfaasaa). És la cerimònia en la qual els oromos donen gràcies al Waaqa i contemplen, adoren i valoren les seues creacions i la seua interconexió.[4]
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Ta’a, Tesema(2012).«Religious Beliefs among the Oromo: Waaqeffannaa, Christianity and Islam in the Context of Ethnic Identity, Citizenship and Integration».Ethiopian Journal Of The Social Sciences And Humanities, VIII(1).Consultat el 4 de març de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 Kelbessa, Workineh. «TRADITIONAL OROMO RELIGION AND THE NATURAL ENVIRONMENT», Social Science Research Report Séries, (19) (en anglés). Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Fiqruu, Talilee B.(2018).«Reviving Aspects of Ateetee: An Arsi Oromo Women's Musical Ritual to Empower Women to Protect Their Human Rights and Participate in Society's Social and Religious Life».Consultat el 10 de maig de 2020.
- ↑ «Theorizing Waaqeffannaa: Oromia's Indigenous African Religion and Its Capacity and Potential in Peacemaking» (en en). Consultat el 10 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Waaqeffanna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.