Anar al contingut

Volei plaja

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Voleibol de plaja»)

El voleibol de plaja, vóleibol plaja, voleibol playero, vóley-plaja o voleiplaya[1] és una variant del voleibol pero jugat sobre arena, generalment en la plaja, encara que són molt populars els tornejos en localitats d'interior en pistes d'arena artificials. És una disciplina olímpica des dels Jocs Olímpics d'Atlanta 1996.

Les diferències en el voleibol de pista, a banda de la superfície de joc, i de que es practique a l'aire lliure, és el número de components de l'equip. El reglament que s'aplica en competicions oficials que establix equips de dos jugadors sense opció a cap canvi, pero la seua gran popularitat fa que el voleibol de plaja es jugue de manera informal en qualsevol part. És molt habitual els tornejos populars en moltes plages de tot lo món.[2]

No es deu confondre en el watervóley debidoa que aquell es juga dins de l'aigua, per lo general en una piscina.[3]


Història

Plantilla:Imagen El voleibol va ser inventat en Massachusetts per la família Geòrgia Morgan en 1895. Les primeres referències del voleibol de plaja se situen en Uruguay en 1914 i en Waikiki, Hawái en 1915. Per lo tant, l'orige exacte i concret del voleibol de plaja és difícil de determinar. Pot ser que haja segut en Califòrnia degut a que en les seues costes sempre han aparegut jocs innovadors practicats en la plaja. A Brasil se li podria atribuir el naiximent d'este deport, ya que sembla ser que en 1941 es va organisar el "Primer Campeonat sobre Arena" i, al mateix temps, es va institucionalisar la presència de terrenys de voleibol en les plages de Achabacana, Emancipa, Lebrones i atres més. A França també se li podria atribuir el breçol d'este deport, ya que els primers tornejos daten en 1935, que és una data anterior a la creació de la Federació Francesa de Voleibol.

A pesar de la dificultat en determinar on va sorgir realment este deport, lo cert és que el voleibol de plaja no és una corrent tardana, sino que constituïx verdaderament un alvertent natural del joc de base. Actualment, la difusió del voleibol de plaja ha fet que este deport aplegue pràcticament a una majoria de països en costa, i inclús a països a on la climatologia ideal per a la pràctica d'este deport dura a penes tres mesos. Un atre dels motius d'este ràpit espargiment és el marc a on es desenrolla l'activitat que és tan ideal per a la promoció i la venda d'una amplitut de productes de consum.

El voleibol de plaja ha continuat propagant-se a través dels anys en moltes parts del món i en 1996, va ser reconegut com una disciplina olímpica. El voleibol de plaja s'ha convertit hui en dia en un deport global que s'ha destacat popularment a través de constants competicions internacionals organisades per la Federació Internacional de Voleibol.[4]

En Espanya es juga des de fa més de 30 anys, pero és a partir de 1988 quan se celebren tornejos d'àmbit nacional. Els més rellevants són els de les ciutats de Valéncia, Barcelona, Màlaga, Palma de Mallorca i Almeria, sent esta última, sèu del circuit Mundial de Vóley Plaja tant en 1989 com en 1991.cita requerida

[[Archiu:Torneig Ballantines Alacant vó llei plaja 1992.jpg|miniatura|Torneig d'Alacant de la segona edició del circuit espanyol de vóley plaja, l'any 1992.]]

La primera competició en Espanya que va seguir el model del Consell Internacional de Vóley Plaja, va anar el “I Open de Cullera” (Valéncia), dins del circuit Vóley-Sol (1989). La participació va ser d'un total de 9 parelles, sent la parella campeona la formada per Sixto Jiménez i Guillermo Calvo, abdós jugadors del Club Voleibol Palma.[5] En 1990 es va celebrar el "I Torneig Ballantine's de vóley plaja en Gavá, en Catalunya, i el "I Torneig Internacional Palma de Vóley Plaja", en Palma de Mallorca, i a l'any següent, l'estiu de 1991 es va crear el primer circuit nacional (Ballantine's) i es va celebrar el primer campeonat d'Espanya (Marbella, 12-14 de juliol de 1991). A partir de l'estiu de 1993, el circuit espanyol va passar a cridar-se circuit JB.


Característiques

El voleibol de plaja és un deport d'equip, a on la participació dels jugadors és alternativa. Els tres elements principals que interactuen són:

  • Els companyers: 2 jugadors en funcions diferents.
  • Els adversaris: 2 jugadors de l'equip contrari.
  • L'espai de joc: un camp d'arena, separat per una ret

Este deport va conseguir captar en forma massiva l'atenció del públic i els mijos de comunicació a inicis de la década dels huitanta, quan jugadors com Randy Stoklos i Sinjin Smith varen contribuir a crear gran interés en les cadenes televisives americanes i europees, acreixent en forma exponencial el número d'espectadors. Aixina, el voleibol de plaja va créixer fins a convertir-se en un deport sério i professional.

El vóley plaja o voleibol en plaja es va incorporar a la Federació Internacional de Voleibol (FIVB)[6] en 1986, promovent un circuit de competicions alternatiu a el de la Associació de Voleibol Professional (AVP). Va ser deport de demostració en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i es va disputar de manera oficial en els Jocs Olímpics d'estiu de Atlanta 1996.

Hui en dia, el voleibol de plaja conta, en el sí de la Federació Internacional de Voleibol, en la sifra de 211 federacions nacionals afiliades.

Els cavallers solen usar un pantaló curt fins al genoll i folgat com a tipo bermuda. Per la seua banda, les dames solen usar bikini.[7]


Regles

Campeonat de Vóley Plaja 2004 Laredo, Cantàbria de Espanya

El vóley plaja es juga en lo essencial igual que el voleibol. Un jugador comença el joc traent el baló cap al camp contrari. Cada equip pot colpejar el baló tres voltes fins a tornar-ho per damunt de la ret. No es pot subjectar el baló quan es toca, ni tocar-ho dos voltes consecutives, encara que es pot colpejar en qualsevol part del cos. El punt es pert si no es passa el baló despuix del tercer toc, si toca el camp propi, si s'envia fòra dels llímits del terreny o si es toca la ret en el cos.

Les diferències més importants en el voleibol són:

  • Es juga a l'aire lliure i sobre superfície d'arena, normalment, com el seu nom indica, en una plaja.
  • El camp és llaugerament més menut: 16 m x 8 m. No hi ha més llínees que les quatre que delimiten el rectàngul. Es realisen colocant cintes flexibles fixades a l'arena en materials que eviten la lesió dels jugadors.
  • La ret, aparte de ser més curta, té les vores superior i inferior una miqueta més amples, en benefici de la publicitat. La fixació dels postes no pot presentar cap perill per als jugadors, i per açò està prohibit l'ús de cables.
  • Els jugadors no tenen posicions fixes sobre l'arena del terreny de joc. L'equip ho formen exclusivament els dos jugadors i un d'ells actua de capità, encara que els dos jugadors poden demanar temps per a descans (temps mort).
  • Per a adequar-se a l'entorn i la temperatura es juga descalce i en indumentària adequada: vaig dur de bany.
  • No hi ha canvis ni substitucions. En cas de lesió es pot dispondre una única volta en el partit d'un temps de 5 minuts de recuperació, contats des del moment que el personal mèdic acreditat aplegue a la pista.
  • Els partits es disputen a tres sets, açò és, guanya el primer que venç dos. Cada set es juga a 21 punts en dos de ventaja, i el set decisiu, en cas de ser necessari el tercer, a 15 punts en dos de ventaja. Cada 7 punts disputats (o 5 en el tercer set) es produïx un canvi de camp.
  • El bloqueig no es contabilisa com un dels tres tocs de l'equip, podent igualment el mateix jugador que fa el bloqueig, fer un atre toc consecutiu.
  • Existix alguna flexibilitat referent a la retenció del baló. Quan dos jugadors adversaris subjecten el baló sobre la ret, NO es conside

ra baló detingut, i ací sí, l'equip que ho rep dispon d'atres tres tocs. També es permet en cas d'una acció defensiva davant un arremate forta, una llaugera retenció en el toc de dits en les mans en alt, pero no el toc de dits comú, ya que açò seria una falta, sino una recepció en les palmes de la mà.

  • És vàlit qualsevol colp d'atac sempre que es realise dins del camp, llevat la finta (tipping) que es considera falta.
  • Cada equip pot demanar un temps de descans de 30 segons per set. En competicions mundials de la FIVB s'aplica un temps tècnic quan la suma dels punts d'abdós equips aplega a 21 punts, en una duració també de 30 segons.
  • En el voleibol pot haver substitucions, en canvi en el voleibol de plaja no pot haver perque solament són 2 jugadors per equip.
  • La cancha del voleibol de plaja medix 1.1.1 que inclou la cancha de joc i la zona lliure.La cancha de joc és un rectàngul de 16 m x 8 m, rodejat per una zona lliure, en un mínim de 3 m d'ample. Un mínim de 7 m sobre la superfície de joc deu estar lliure de qualsevol obstàcul.


Vore també


Competicions internacionals de voleibol



Referències

  1. ↑ «Diccionario» (en es). Fundación BBVA. Consultat el 2025-02-01.
  2. ↑ «Rules of the Games 2007–2008»
  3. ↑ «Orígenes del Watervoley - SportSA» (en es) (2023-05-17). Consultat el 2025-05-06.
  4. ↑ «Historia del voleibol de playa». Consultat el 25 de abril de 2015.
  5. ↑ [1], Wanceulen. ISBN 978-84-9823-914-0.
  6. ↑ Federación Internacional de Voleibol (FIVB)
  7. ↑ Malach, Hannah (2024-07-30). «All About Beach Volleyball Uniforms at the Olympics: Dress Code, Sizing and Why Some Athletes Prefer Bikinis» (en en-us). WWD. Consultat el 2025-05-06.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Volei_plaja&oldid=1603617»