Volcà Casita

Volcà Casita

Casita o Apastepe ("Atl" "aigua", "pasture" "fil±rar", "tepetl" "cerro". "A-pas-tepetl" "cerro que filtra aigua") és un volcà pertanyent a la cordillera dels Maribios, una cadena volcànica en 70 km de llongitut, que s'estén de la costa nort del llac de Managua o Xolotlán fins a les rodalies de la ciutat de Chinandega. Des de novembre de 1998

S'ubica aproximadament a 100 quilómetros al noroest de la ciutat de Managua, en el departament de Chinandega. Actualment, les seues ales són aprofitades per al cultiu del café i en el seu cim s'ubiquen antenes de radiocomunicació.

Característiques

És un volcà l'altura del qual és de 1405 m s. n. m., està apagat des de fa molt temps, encara que les parets de la seua cràter continuen emetent chicotetes fumarolas, el con truncat i erosionat presenta una base molt ampla, puix es troba en el Complex volcànic Sant Cristóbal, que consistix en cinc elevació principals: volcà Sant Cristóbal, volcà El Chonco, cerro Moyotepe, volcà Casita, caldera La Pelona, i per atres elevació secundàries com a mars i alguns cons de escoria. Tots estos aparats volcànics varen produir durant el fi dels periodos Plioceno, Pleistoceno, fins al Recent, roques piroclásticas, efusiones de lavas i en menor extensió domo de lava viscosa.

Parc Memorial Volcà Casimiro Sotelo Montenegro

En les faldes del volcà Casita es localisa el Monument Nacional a les Víctimes del Huracà Mitch, dins del Parc Memorial Volcà Casita.

Deslave de 1998

En octubre de 1998, el pas huracà Mitch per Centroamérica (Nicaragua i Hondures), va jugar un paper determinant en el lahar del volcà Casita, reportes indiquen que dies anteriors a l'event va haver precipitacions de més de 100 mm per dia aplegant a un punt màxim de més de 500 mm de pluja el dia 28 d'octubre, provocant que al matí del dia següent part de l'ala sur es va derrocar originant un remugada de fanc i roques que varen descendir ràpidament per l'ales del volcà.

Durant els primers dos quilómetros la remugada principal es va canalisar per una vall estreta. El màxim del fluix va tindre un ample de 150- 250 m i una profunditat de 30 -60 m. Un perfil perpendicular a la direcció del fluix va ser estimat entre 7500 i 9000 metros quadrats. El fluix va oscilar d'un marge del caixer a l'atre durant la seua trayectòria. Dels efectes de forces centrifúgales en la trayectòria del fluix es varen calcular velocitats d'aproximadament 15 metros per segon. Els depòsits alts en el volcà consistixen en blocs dacíticos alterats fins a la dimensió de metros. Essencialment, no existix matriu i les partícules més fines tenen la dimensió de centímetros. El marge de la remugada és ben definit i roques llançades a l'aire varen deixar traces en els arbres adjacents. Alguns arbres varen ser decapitats en altures de varis metros.

En una distància d'entre 2 i 3 km de la font rampes grans del material de la remugada varen formar tossals a on existia un canvi prominent de la pendent. Ací els depòsits varen tindre una gruixa de 4 a 6 m, encara sense matriu. Els materials de la remugada varen tindre soport essencial per piroclastos. La remugada escarpó sol arcilloso i blocs de lava, de les parets i del fondo del vall pel qual es va esgolar, fins a en profunditats de 10 m.

El matí del dijous 29 d'octubre de 1998 dos comunitats rurals de Posoltega varen ser arrasades pel deslave originat en les estribaciones superiors del volcà, "El Pervindre" i «Rolando Rodríguez» (abans cridades «Les Parceles») en a on s'estimen habitaven més de 2000 persones que varen ser sepultades baix el mant de roques i fanc sulfuroso lo suficientment calent per a provocar cremades, va tindre un radi de més de 3 quilómetros i es va desplaçar per més de 12 quilómetros en tal força que va arrastrar roques i arbres, segons es diu, que únicament 120 persones varen sobreviure a esta catàstrofe declarada Calamitat nacional.

En els següents dies aciagos, el sacerdot Rebuig Vila-real era el retor retor de Posoltega, per a l'els verdaders héroes despuix de la tragèdia varen ser uns 25 chicons, a els qui cridaven "els vagos del poble»:

"Cal resaltar el valor i el corage dels chicons de Posoltega. Ells varen estar ajudant, abans que l'Eixèrcit o la Creu Roja, perque estaven ací. Anaven només un mecate, res en l'estòmec perque no havia menjada i descalzos. Creuaven els rius de fanc amarrats uns en uns atres, rescatant supervivents i cadàvers».

També, es va destacar el rol actiu de la mestra Felicita Zeledón, qui era l'alcaldesa i va ser la primera que va fer el cridat d'auxili al govern de llavors, que el seu vocero oficial la va calificar com "una locada».

En una breu carta que va dirigir al president nortamericà Bill Clinton, durant la seua visita històrica i solidària, la mestra Felícita, va escriure:

«Quan vosté escolte el nom de Posoltega, recorde que ací ha sembrat una llavor d'esperança i solidaritat en els països pobres com Nicaragua».