Vol lliure
El vol en planege o vol lliure és un vol més pesat que l'aire sense l'us d'espente, generalment associat en el deport aéreu. El terme volplaning també es referix a este modo de vol en els animals.[1]
Tècniques
Per a la seua pràctica no necessita motor i aprofita la sustentació que li proporciona la seua aerodinàmica per a permanéixer en l'aire en una velocitat relativa respecte a terra i absoluta respecte a l'aire en el que es desenvuelve i en una taxa de caiguda pròpia de cada aparat i variable segons la seua velocitat que és la que determina la curva polar.
Depenent de l'envergadura i atres característiques aerodinàmica de l'aparat que s'utilise, poden conseguir-se coeficients de planege de 30:1, lo que significa que es pot viajar una distància de 30 km, en una disminució d'altura de 1000 m. El planege inclús es pot conseguir en un ala plana (sense curvatura), com en un simple avió de paper, o en el llançament de cartes.[2]
Envolament
Per a l'envolament i depenent de l'aeronau pot fer-ho en la pròpia carrera del pilot desapegant per una pendent o remolcat per atres mijos, be siga una atra aeronau propulsada o sistemes d'arrastre per cable terrestres com el torne. Entre els mijos de vol lliure cal destacar l'ala delta, el parapente i el planejador (també denominat veler).
Vol sense motor
- Artícul principal → Vol sense motor.
El vol sense motor de distància es basa en guanyar altura per mig de les mateixes tècniques que utilisen els pardals, el vol en círcul en les corrents d'aire ascendents (generalment una columna d'aire calent denominada tèrmica) en les que la taxa d'ascens de l'aire supera la de descens del veler, per a després planejar alvançant en la direcció desijada fins que la pèrdua d'altura obliga a buscar una nova font d'ascens, com pot ser una atra tèrmica, una ala aproada al vent en la que l'aire no té més remei que ascendir per a salvar l'obstàcul, o un rebot ascendent de l'aire a sotavent d'una ala denominat "ona de montanya". En bones condicions meteorològiques, i en llocs favorables per al vol sense motor, poden conseguir-se vols de 500 km de llongitut en planejadors relativament modests, i tots els anys es conseguixen vols de més de 1000 km en planejadors d'última generació.
Vore també
Referències
- ↑ volplane. The Free Dictionary.
- ↑ Blackburn, Ken. «Paper Plane Aerodynamics». Ken Blackburn's Paper Airplanes. «Section 4.3»
- ↑ Glider Polars and Speed-To-Fly...Made Easy!, Minneapolis: Bob Wander's Soaring Books & Supplies, pp. 7–10.
- ↑ Glider Flying Handbook, FAA-H-8083-13, U.S. Department of Transportation, FAA, p. 5-6 to 5-9. ISBN 9780160514197.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vuelo libre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.