Vol sense motor
.JPG)
El vol sense motor, conegut també com a vol a vela o volovelisme, és un deport aéreu que consistix en pilotar un avió sense motor, cridat normalment planejador i també veler. Per a posar l'avió en vol s'ampren diferents métodos, cridats de "llançament", sent els més usats hui dia el remolc per torne i el remolc per avió. Normalment els seus pilots són capaços de fer que una volta desacoplados del método de llançament, el planejador puga guanyar altura, és dir elevar-se sense més ajuda que els moviments de les masses d'aire en el sí de l'atmòsfera, sent estos moviments de tres tipos normalment: Ala, Ona, Tèrmica.
Història
Encara que hi ha numerosos precedents de vol planejat, es considera a Otto Lilienthal com el pare del vol sense motor. No obstant, el verdader començ d'este deport es realisa en Alemània en 1920, en el primer concurs de planejadors celebrat en la Wasserkuppe. Alemània seguix sent hui en dia el país a on més practicants hi ha i a on més innovacions tècniques es produïxen.
Els planejadors es llançaven en el començ del deport, en els anys 20 i 30 del XX, des de lo alt d'una ala ajudats per un sistema de gomes elàstiques. Els velers s'eleven actualment remolcats per un avió o per un torne, que és un motor que enrolla un cable de centenars de metros al que s'unix el veler i que este pot soltar en aplegar a l'altura desijada o a la vertical del torne. En aplegar a l'altura desijada, el veler es desengancha del cable que li unix a l'avió o al torne i proseguix el seu vol.
Vol sense motor en Espanya
L'introducció del vol sense motor en Espanya comença en 1931 de la mà de l'aviador José Luis Albarrán despuix d'uns cursos en Alemània, realisant els primers vols l'1 de giner de 1931 en La Marrañosa. En 1934 l'Associació d'Ingeniers Industrials construirà el primer planejador de fabricació espanyola "Ingenier Industrial". En l'any 1935 hi havia ya en Espanya 23 societats en uns 600 socis, destacant els clubs de Monflorite en Osca i els de Madrit.[1]
Tècnica
Un veler és una aeronau sense motor, per lo que sempre està descendint. Per això, en totes les modalitats del vol a vela es busquen masses d'aire ascendents, que facen elevar-se al veler perque pugen més que lo que baixa de manera natural la màquina. Un eixemple: imaginem un planejador que alvança a 100 km/h i cau un metro cada segon (1 m/s), pero el pilot li les arregla per a permanéixer en una corrent ascendent de 5 m/s durant 60 segons: haurà guanyat 240 metros i haurà recorregut una miqueta més d'1,6 km.
Les modalitats bàsiques de vol a vela són el vol a tèrmica, ala i ona de montanya. En el vol a tèrmica, corrents tèrmiques produïdes pel calfament diferencial del sol pel Sol s'eleven en l'atmòsfera, de tal manera que en el planejador busquem permanéixer en el seu interior per a pujar (habitualment, girant dins d'elles). En el vol d'ala, el vent que incidix de manera més o menys perpendicular a una ala es veu forçat a pujar. Si l'ala té la suficient dimensió i el vent està ben orientat en la força suficient, un veler situat en posició òptima pot volar recolzat en el vent sense perdre altura o inclús pujant.
Per últim, l'ona de montanya és un fenomen més complex que es produïx a sotavent de cadenes montanyoses sobre les que incidix un fort vent. Este vent origina un fenomen ondulatorio més allà de les montanyes, en el que en determinades condicions es pot volar i alcançar grans altures.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vuelo sin motor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.