Anar al contingut

Vocalisació tiberiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aleppo Codex Joshua 1 1.jpg
Códex Aleppo, Llibre de Josué, 1:1.
Archiu:Tiberian-vocalisation-david-fine.jpg
Representacions de figures en diacrítics vocàlics tiberianos en pedra calcàrea i basalt en la costa de Tiberíades.

La vocalisació tiberiana, senyalisació tiberiana o niqqud tiberiano (en hebreu: נִיקוּד טְבֵרִיָנִי Nikkud Tveriyani) és un sistema de diacrítics (niqud) ideat pels masoretas de Tiberíades per a agregar al text consonàntic de la Bíblia hebrea i produir aixina el text masorético.[1] El sistema pronte es va utilisar per a vocalisar també atres texts hebreus.

La vocalisació tiberiana marca les vocals i l'émfasis, fa distincions sotils de la calitat i la duració de les consonante, i servix com a puntuació. Encara que el sistema tiberiano es va crear per al hebreu tiberiano, s'ha convertit en el sistema dominant per a vocalisar totes les formes de hebreu i des de fa molt temps ha eclipsat els sistemes de vocalisació babilònica i palestina.

Diacrítics consonàntics

[editar | editar còdic]

El punt sense distinguix entre els dos valors del hebreu ש. Un daguesh indica que una consonante està geminada o sense aspirar, i un rafe indica espirantizaació. El mappiq indica que ה és consonàntic, no silenciós, en posició sílaba-coda.

Diacrítics vocàlics

[editar | editar còdic]

Les sèt qualitats vocals del hebreu tiberiano s'indiquen directament per distints signes diacrítics:

niqud en א אַ אֶ אֵ אִ אָ אֹ אֻ אוּ
nom patah segol tzere hiriq qamatz holam qubutz shuruq
valor /a/ /ɛ/ /i/ /i/ /ɔ/ /o/ /o/

Els diacrítics qubutz i shuruq representen / o /, pero s'usa shuruq quan el text usa ortografia completa (en waw com mater lectionis). Cada u dels fonema vocàlics podria allargar-se alofónicament i ocasionalment, la llongitut està marcada en metheg. (Llavors, metheg també pot indicar indirectament quàn un shva que seguix és vocal).

Les vocals ultracortas són una miqueta més complicades. Hi havia dos grafema corresponents a la vocal / ă /, atestades per alternances en manuscrits com ארֲריךארְריך, ואשמֳעָהואשמְעָה}}.‎.[2] Ademés, un dels grafema també podria ser silenciós:

niqud en א אְ אֲ אֱ אֳ
nom shva hataf patah hataf segol hataf qamatz
valor /ă/, ⌀ /ă/ /ɛ̆/ /ɔ̆/


Shva va ser usat tant per a indicar la falta d'una vocal (, ) o com un atre símbol per a representar el fonema / ă / (, ), este últim també representat per [2][3] El fonema / ă / tenia varis alòfons; / ă / va tindre que escriure's en shva en lloc de hataf patah quan no es pronunciava com [ă] .[4] Abans d'un laríngeo-faríngeu, šwa mòvil va ser pronunciat com una còpia ultracorta de la següent vocal (וּבָקְעָה [uvɔqɔ̆ʕɔ]) i com [ĭ] que precedix / j /, (תְדֵמְּיוּ֫נִי /θăðammĭjuni/).[2] L'us de les vocals ḥataf era obligatori baix guturales pero opcional baixe atres lletres, havent una variació considerable entre els manuscrits.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Les parts de la Bíblia hebrea en arameo bíblic usen el mateix sistema de vocalisació.
  2. 2,0 2,1 2,2 Plantilla:Harvcoltxt
  3. Joshua Blau (2010). Phonology and Morphology of Biblical Hebrew, Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns. ISBN 1-57506-129-5.
  4. Joshua Blau (2010). Phonology and Morphology of Biblical Hebrew, Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns, p. 118. ISBN 1-57506-129-5.
  5. Yeivin, Israel (1980). Introduction to the Tiberian Masorah, Scholars Press. ISBN 0-89130-373-1.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1993) A History of the Hebrew Language, Cambridge University Press. ISBN 0-521-55634-1.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]