Vitex mollis
Vitex mollis, cridat popularment capulincillo, és un arbust o arbre caducifolio de la família de les lamiáceas.[1] Es distribuïx per América Central el sur d'Estats Units i Mèxic.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio que pot alcançar 18 m d'altura.[2] Els seus fulls són trifoliadas, decusadas, de fins a 21,5 cm de llarc, densament pubescentes i de color groc ferruginoso. Els folíols són elíptics i angostamente obovados. Les florés són de fins a 5 cm de llarc, densament pubescentes, fragants, bilabiadas, llavi superior blanc i inferiors sirimomo pàlit, el central és més gran sirimomo i en una taca groga en llínees lila en el coll. Els fruts són drupas carnosas, globosas, en base cóncava i morat obscur. No se li coneixen usos industrials pero el frut és comestible.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un arbre mijà de fins a 15 m d'altura. Té casi sempre 3 fulls en un tallito llarc. Les flors creixen en arracades, són de color blau-blanc o lila-blanc, en un mechón de pelitos i fragants. Els seus fruts són globosos i carnosos. Habita exclusivament en l'alvertent del Pacífic des de Sonora i Chihuahua fins a Oaxaca, incloent la conca del Ric Basses i la zona seca d'Oaxaca. Habita en selva mijana subcaducifolia i caducifolia,[3] en climes càlits i semicálidos entre els 300 i els 1600 m s. n. m. Creix a la vora de rieres i rieres, associat al bosc tropical caducifolio pertorbat i bosc d'encino.
Propietats
[editar | editar còdic]En el Estat de Mèxic, Guerrero, Michoacán, Morelos i Sonora, és rellevant la seua ocupació per a contrarrestar els efectes de la picadura d'escorpión o atres animals ponzoñosos. En este propòsit, es pren la decocció dels fulls, encara que també esta pot aplicar-se de forma directa en la zona de la picadura. Si a esta decocció se li agreguen fulls del papayo (Carica papaya) llavors s'usa a manera de cataplasma.
Aixina mateix, és important el seu us en trastorns digestius. En Nayarit és útil en el tractament de la soltura, chorrada o diarrea que causa dolor d'estòmec, falta de gana i ganes d'evacuar en freqüència, l'excrement és líquit. En Jalisco contra la diarrea couen la corfa de guamúchil (Pithecellobium dolça), la de tepehuaje (Lysiloma acapulcensis), cogollo de ahuilote (Vitex mollis) i el de quebraplato (Solanum nigrum); d'açò administren un té tres voltes al dia.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Vitex mollis va ser descrita per Carl Sigismund Kunth i publicat en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 245. 1818.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Coyotomate, capulincillo, nanche de gos, uvalama, igualama, taruma, pechiche i en Mèxic agüilote.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2017).«Lamiaceae de Mèxic».Botanical Sciences.95(4)Consultat el 6 d'abril de 2020,.
- ↑ 2,0 2,1 «Vitex mollis». Useful Tropical Plants. Consultat el 6 d'abril de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Pennington; Sarukhán, {{{nom2}}} (2005). , FCE, UNAM, Colec. EDICIONS CIENTÍFIQUES UNIVERSITÀRIES. ISBN 9681678559.
- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2013. Consultat el 29 de decembre de 2013.
- ↑ «Vitex mollis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de decembre de 2013.
- ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vitex mollis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.