Viseu

Viseo (en portugués, Viseu) és una ciutat portuguesa, capital del distrito homónimo, en la región Centro i comunitat intermunicipal de Viseu Dão-Lafões. Té casi 58 000 habitants i és el centre d'una comunitat intermunicipal de 267 633 habitants. És la capital de la regió històrica i antiga província de Beira Alta.

El caixco vell de la ciutat està coronat per un espai obert -Adro dona Sé- davant el que es troben la catedral, l'iglésia de la misericòrdia i el museu Grão Vasc. El granito de les seues muralles, iglésies, ermites i vells caserones és una de les senyes d'identitat de la ciutat, que s'expandix sobre un terreny montanyós i vert, en l'altiplà de la Beira Alta.

Toponimia

El topònim en portugués és Viseu (pronunciat <phonos file="Pt-pt_Viseu_FF.ogg">[viˈzew]</phonos>), mentres que en español coexistix en la forma tradicional «Viseo». Segons E. Bascuas, el topònim Viseu procedix d'una forma d'orige paleoeuropeo, derivada de la raïl indoeuropea weis-, wis- 'desfer-se, derretir, fluir'. Despuix de la conquista romana de la península ibérica, la ciutat va passar a denominar-se Beseo. Es pot observar que la variant tradicional espanyola que inclou la terminació en -o és etimológicamente més pròxima a la denominació otorgada pels romans. De fet, la referència escrita més antiga de la ciutat, en la forma «Viseo», data del VI i correspon al parroquial suevo. La documentació posterior registra la forma «Viseo», apareixent Viseu a partir dels registres en portugués del XII.

Geografia

Localisada en l'altiplà de la Beira Alta en la part central del nort de Portugal es troba en un creuament de camins, en la mitat del departament del mateix nom.

Viseo llimita al nort en Castro Daire, al noreste en Vila Nova de Paiva, a l'est en Sátão i Penalva do Castelo, al surest en Mangualde i Nelas, al sur en Carregal do Sal, al suroest en Tondela, a l'oest en Vouzela i al noroest en São Pedro do Sul.

Comunicaciones

Les comunicacions per carretera són excelents en trobar-se molt pròxima a la ciutat en el creuament de les autopistes A24 i A25 (Aveiro–Viseo–Guarda–Vilar Formoso) que formen en l'IP5 i un tram de la N2 una gran variant a la urbs. Més prop del núcleu urbà es conforma un cinturó que comunica totes les rutes que apleguen al mateix, estes són: la N337-1, l'IP3, N231, N16, N239 i N2.

Des d'Orense (Galícia) té molt bona comunicació a través de la A24, dos hores i mija de trayecte.

Té aeroport (Aerodromo/Aeroporto de Viseu/Lordosa {Gonçalves Lobato} (VSE)) pero carix d'estació de ferrocarril. Les estacions més pròximes són Nelas i Mangualde (línea de la Beira Alta; internacional > < Vilar Formoso–Guarda–Pampilhosa–Coímbra).

Demografia

Gràfica d'evolució demográfica de Viseo

Any	1864	1900	1930	1960	1981	1991	2001	2011	2021
Població	47 319	54 047	61 140	79 890	83 261	83 601	93 501	99 274	99 561

Senyes segons el nomenclátor publicat per el INE portugués.

Organización territorial

El municipi de Viseo està format per vinticinc freguesias:

• Abraveses
• Barreiros e Cepões
• Boa Aldeia, Farminhão e Torredeita
• Bodiosa
• Calde
• Campo
• Cavernães
• Cota
• Coutos de Viseu
• Faíl e Vila Chã de Sá
• Fragosela
• Lordosa
• Mundão
• Orgens
• Povolide
• Ranhados
• Repeses e São Salvador
• Ribafeita
• Rio de Loba
• Santos Evos
• São Cipriano e Vil de Souto
• São João de Lourosa
• São Pedro de France
• Silgueiros
• Viseu

Hidrografía

L'accidentat relleu fa que hi haja una abundància de chicotets rius i rieres. D'una forma general està organisada en tres alvertents; la del río Voga, la del riu Dão i la del riu Paiva. Hi ha atres menors pero que mantenen una certa importància com el riu Mel.

El centre urbà ho travessa el riu Pavia que està sent recuperat en l'àmbit del Programa Polis.

Orografía

La ciutat de Viseo té una posició central en relació en el districte. Està localisada en el cridat altiplano de Viseo i està envolta per un sistema montanyós constituït al nort per les serres de Leomil, la serra de Montemuro i la serra de Tel, al noroest la serra de Llaurat, al sur i surest les serres d'Estrela i Lousã i a l'oest la serra del Caramulo que és la que més influïx en l'àrea.

El municipi té una superfície irregular en altituts compreses entre els 400 i 700 m sobre el nivell de l'mar.

Els sols del territori municipal són majoritàriament de granito i en menor mida presenten formacions de quarsita i gneises dels periodos pre-precámbrico i arcaico.

Clima

Viseo, com a ciutat en la regata entre el nort i centre de Portugal, i "enclustrada" per les serres de Caramulo, Buçaco, Estrela, Montemuro i Leomil, té un clima en influència mediterrànea, continental i marítima. Viseo té un clima mediterràneu Csb (templat en estiu sec i templat) segons la classificació climàtica de Köppen. El seu clima es caracterisa per hiverns frescs a fredor, en temperatures miges mensuals entre 7 °C i 9 °C, humit, en una precipitació total al voltant de 499.4 mm, i en vent relativament, sobretot en giner. La primavera és amena, en algunes pluges, concentrades en els dos primers mesos, les temperatures màximes van des de 28 fins a 30 °C i mínimes d'entre 3 a 5 °C a 15 °C en els dies de calor diürna. L'estiu és calent i sec, la temperatura màxima entre 22 a 25 °C i 30-33 °C, mínima entre 12 i 25 °C. L'autumne és humit i fresca, en molta pluja que es concentra en els dos últims mesos de l'estació. El ranc de temperatura mínima és de 4 a 15 °C en setembre i el màxim que es pot anar a 30 °C en setembre i 15 °C a finals de novembre.

Economía

Viseo és un centre agrícola i artesanal que es troba dins d'una zona escassament industrialisada, a on predominen les grans extensions de viñedos i olivares. Aixina com la mineria del carbó i l'indústria alimentícia. L'indústria no té un pes important, mentres que els servicis ocupen a un 83 % de la població activa.

El sector primari, encara sent la comarca bàsicament agrícola la ciutat de Viseo no té les activitats del sector primari com a importants en la contribució econòmica, l'ocupació en este sector no llaga al 2 % de la població activa. Algunes persones s'ocupen en les plantacions de la vinya i olivar de les terres de la comarca o en les mines de pegmatita granítiques, tungsteno i urani que hi ha en el districte.

El sector secundari, en una activitat industrial centrada en l'artesania este sector ocupa solament encara escàs 16 % de la població.

El sector servicis, altament desenrollat és l'activitat en la que Viseo basa la seua economia. Dona treball a prop del 84 % de la població activa. Està centrada en l'educació en centres d'educació superior de reconegut renom en el país.

Història

miniatura|Puerta de los Caballeros Els orígens de Viseo es remonten a l'época castreña i en l'invasió per part del Imperio romano de la península ibèrica va prendre gran importància. Viseo s'ubica en el creuament d'importants calçades romanes, una de les quals procedent de Mérida, l'Augusta Emerita, es dirigia a Bracara, l'actual Braga. L'important creuament de calçades pot justificar la construcció de l'estructura octogonal defensiva, de 2 km de perímetro, coneguda com Cava (per "sanga", "fos") de Viriato.

Viseo està associada a la figura de Viriato, ya que este héroe lusitano poguera haver naixcut en estes terres. Despuix de l'invasió romana la ciutat va seguir creixent, es va convertir en la sede de diócesis de Viseo ya en el domini visigótico en el VI.

Entre els anys 712 i 1057, interval de l'ocupació àrap de Andalucía, Viseo era coneguda com Castro Vesense en a on Vesi vol dir visigodo. Durant el sege de 1028, és saeteado el rei lleonés Alfonso V, que mor a causa de les ferides. Fernando I de León, conegut com Fernando el Magne conquistaria definitivament Viseo als musulmans. Abans de la formació del comtat Portugués, Viseo va ser vàries voltes residència dels comtes Teresa de León i Enrique de Borgoña, comte de Portugal que en 1123 li concedix furs a la ciutat de Viseo, en 1187 els tornaria concedir el seu fill Alfonso I de Portugal i serien confirmats per Alfonso II de Portugal en 1217. Durant la crisis de 1383-1385 Viseo va ser atacada, saquejada i incendiada per les tropes de Castilla i Juan I de Portugal mando que es amurallara, més alvance Alfonso V de Portugal manaria completar-la, per això du en nom de muralla alfonsina. En el XV el rei cediria la ciutat al infante D. Henrique que adquiriria el títul de duque de Viseo.

En 1513 Manuel I de Portugal renova el fur i es realisa una expansió de la ciutat, l'actual zona central o Rossio que, en poc temps es convertiria en el principal punt de trobada de la societat. En este mateix sigle viu Vasco Fernandes, un important pintor que té moltes de les seues obres per les iglésies de la regió i en el Museu Grão Vasco, prop de la catedral. En el XIX es consagra el Rossio com a centre de la ciutat en construir-se en este barri la casa consistorial deixant aixina la part alta de tindre l'importància que fins a llavors havia tingut en concentrar el comerç i construccions medievals en la Rua Direita.

Monumentos y lugares de interés

[[Archivo:Nt-Viseu-Se de Viseu-traseira.jpg|miniatura|La catedral de Viseo, vista posterior.]]

• Catedral de Viseo, del XVI. Es va començar a construir en el XII. Del romànic original queden pocs restants, algun capitel i la portada sur. L'estil predominant és el gòtic consta de tres naus en tres plans. En estil manuelino es varen cobrir les voltes.
• Muralles i portes de l'antiga ciutat,
• Iglésia de la Misericòrdia, del XVIII, en frontera rococó i dos torres. Té tres retaules neoclàssics.
• Palau arzobispal.
• Fortificació romana,
• Cava de Viriato, construcció defensiva de temps de l'Imperi romà.

Cultura

Leyendas

Segons la llegenda de la ciutat, en ple procés de reconquista, un membre d'un grup de guerrillers aplegats a la ciutat pel costat oriental, a on es junten els rius Pavia i Dao, va preguntar que viso (vexe) eu? ("¿qué veig yo?") i d'esta pregunta naixeria el nom de la ciutat. En realitat, el nom Viseo ve del nom romà de la ciutat, Beseo.

Una atra llegenda, més verosímil, sugerix que ací ha vixcut un rei cridat Don Ramiro II, provablement Ramiro II de León que de viage a atres terres va conéixer a Sara, germana de Alboazar, rei del castell de Gaia. Ramiro es va enamorar d'esta dama en passió infinita que va acabar raptant. El germà de la donzella, en venjança, va raptar a l'esposa del rei, Donya Urraca. Ferit en l'orgull Ramiro va triar en Viseo els millors guerrers per a que li acompanyaren i va penetrar sigilosamente en el castell, deixant als guerrers fora amagats en les proximitats. Aprofitant que Alboazar anava de caça, Ramiro va conseguir trobar a la seua esposa, Donya Urraca, que enterada de la traïció del seu marit va refusar acompanyar-ho.

Quan Alboazar retorna de caçar, Urraca descobrix, en venjança, al seu marit que és fet presoner i manat eixecutar. Ramiro com a últim desig demana morir al són de la seua bocina i el toc d'esta és la senyal als guerrers per a que ataquen el castell. Al sext toc el castell és rodejat i incendiat pels soldats de Ramiro i Alboazar mor en la lluita.

A continuació, en retornar del barco, Donya Urraca es va llamentar al seu marit de que Alboazar era millor home que Don Ramiro II. El rei, a consell dels seus propis fills segons alguns, la va matar i va llançar al riu en Vila Praia de Âncora.

Una atra versió d'esta llegenda crida anacrónicamente Wamba al rei cristià.

miniatura|Puerta del Soar

Fiestas

Les festes majors són en la fira de São Mateus, Sant Mateo, que comença el 14 d'agost i s'estén fins al 21 de setembre. En este temps es realisa un mercat de productes del camp i artesania. Les cavalhadas de Voldemoinhos se celebren el 24 de juny.

Ferias

Ya en el XVIII es realisaven dos fires en la ciutat, les de totes els primers dissabtes de cada més, que actualment es realisen tots els dissabtes del més, i la Fira Franca que tenia caràcter anual i que ya va ser nomenada en 1758 en el Dicionário Geogràfic de Luís Cardoso. Alguns autors atribuïxen la creació de la fira a Sancho I (1188) i la seua llegalisació a Juan I, pero va anar Duarte qui la va canviar a la Ribeira, lo que més vesprada es cridaria camp de Viriato i per al dia 21 de setembre, dia de Sant Mateo.

La fira seria suspesa fins a la restauració feta per Alfonso V, ara en duració de 15 dies i inici el 20 d'octubre. En Manuel I es passa la fira al Rossio, l'actual Plaça de la República, i més vesprada es trasllada a el Camp de Viriato i se celebra entre el 8 de setembre i el 5 d'octubre. En 2006 es coneixia a esta fira com Fira de Sant Mateo.

Vore també

• Districte de Viseo
• Duque de Viseo

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Viseu.
• Ajuntament de Viseo
• Portal Viseu