En química orgànica, la reactivitat viníloga és el comportament d'un grup vinil en conjugació en un grup atractor d'electrons, anàloga a les reaccions del mateix grup atractor d'electrons; típicament es tracta d'un grup carbonilo. Es troben reaccions vinílogas quan els orbitales π del grup vinil i del grup atractor d'electrons estan alineats i conjugats, permetent al grup atractor d'electrons rebre electrons a través del sistema conjugat. Esta reactivitat s'observa en àcit carboxílics vinílogos, que tenen un grup enol seguit i en conjugació en el grup carbonilo, per eixemple, en la forma enólica de l'acetilacetona. Les reaccions vinílogas són, per eixemple, adició conjugades, a on l'electrófilo reacciona en el grup vinil, i la reacció aldólica viníloga (una variant de la reacció aldólica), a on el nucleófilo atacant és un enolato vinílogo, que ataca des de la seua posició γ vinílica, en lloc d'usar la seua posició α com un enolato normal.
Els nucleófilos alílicos reaccionen freqüentment per adició nucleofílica viníloga, en lloc de per adició directa, açò és denominat transposició alílica.
La reactivitat viníloga s'explica generalment per deslocalisació dels electrons en un sistema conjugat, a on els electrons π de l'enllaç doble són compartits en el parell electrònic o electrons π del grup atractor d'electrons. Per eixemple, l'àcit ascórbico (vitamina C) es comporta com un àcit carboxílic vinílogo, en un enllaç doble carbonílico, un enllaç doble ("vinil"), i el parell lliure en el grup hidroxilo actuant com un sistema conjugat. El protó hidroxílico en l'àcit ascórbico és inusualment àcit, comparat en un grup hidroxilo típic, degut a que dos estructures en resonància importants estabilisen la càrrega negativa en la base conjugada de l'àcit ascórbico.
S'ha definit el terme vinilogía per a la transmissió dels efectes electrònics a través d'un sistema conjugat.[1] Este concepte va ser introduït en 1926 per Ludwig Claisen, quan va explicar les propietats acídiques de la formilacetona i β-cetoaldehídos relacionats.[2]
↑The Vinylogous Aldol Reaction: A Valuable, Yet Understated Carbon-Carbon Bond-Forming Maneuver Giovanni Casiraghi, Franca Zanardi, Giovanni Appendino, and Gloria Rassu Chem. Rev.2000; 100(6) pp 1929 - 1972; (Review) doi:10.1021/cr990247i
↑Zu donen O-Alkylderivaten dones Benzoyl-acetons und donen aus ihnen entstehenden Isoxazolen. (Entgegnung an Hrn. O. Weygand.) Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft (A and B Series) Volume 59, Issue 2, Dona't: 10. Februar 1926, Pages: 144-153 L. Claisen. doi:10.1002/cber.19260590206
