Anar al contingut

Base conjugada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Segons la Teoria àcit-base de Brønsted-Lowry, base és tota substància capaç d'acceptar protones, i àcit és aquella capaç de cedir-los. Una conseqüència de lo anterior és que existix la reversiblidad de la transferència de protones,[1] ya que en cedir un protón, un àcit HA, la partix restant: A-, seria capaç d'acceptar este H+, o siga, es comportaria com una base, la qual és coneguda com a parell conjugat.

L'anàlisis de la reacció del àcit clorhídric en el aigua pot servir d'eixemple:[2]

HCl(aq) + H2O ↔ H3O+(aq) + Cl-(aq)
àcit ↔ base

Si el HCl cedix un protón al H2O, d'acort en el concepte de Brønsted, est actua com a àcit i el H2O com a base.

Pero tal reacció és reversible.

El Cl- pot acceptar un protón del H3O+ i convertir-se de nou en HCl.

Aixina, puix, considerada la reacció de partida en el sentit invers, Cl- es comporta com a base i H3O+ com a àcit. Escrita en forma reversible la reacció del clorhídric en l'aigua resulta ser:

HCl(aq) + H2O ↔ H3O+(aq) + Cl-(aq)

àcit 1 + base 2 ↔ àcit 2 + base 1

Els números iguals indiquen una relació mútua i definixen lo que es diu un parell conjugat àcit / base . Això significa que quan un àcit cedix un protón, es convertix en una espècie química capaç d'acceptar novament un atre protón, és dir, en una base de Brønsted; i viceversa. Tals espècies, que diferixen solament en un protón (o en un mateix número de protones), constituïxen un parell conjugat àcit-base.

Els parells conjugats àcit/base es relacionen entre sí per mig dels següents processos de transferència de protones, representats de forma genèrica:

HA → cessió de protones → A- + H+

àcit ← acceptació de protones ← base

HB+ → cessió de protones → B + H+

àcit ← acceptació de protones ← base

Independentment del treball de Brønsted, un atre químic, l'anglés Lowry (1874-1936) va aplegar a conclusions anàlogues, per lo que estes definicions d'àcit i de base es coneixen com a definicions de Brønsted i Lowry.

Les definicions de Brønsted-Lowry són,

  • Un àcit de Brønsted - Lowry és un donant de protones, puix dona un ion hidrogen, H+
  • Una base Brønsted - Lowry és un receptor de protones, puix accepta un ion hidrogen, H-

Brønsted-Lowry versus Lewis


El concepte protónico d'àcit-base segons Brösted-Lowry, en la seua generalisació, troba identificació més immediata i llista en la concepció comuna, empírica i ordinària que es presta als àcit i a les bases, com a substàncies químiques i com a funcions químiques en característiques ben definides.

El concepte electrònic de Lewis, per un atre costat — encara que més generaliste i d'àmplia utilitat científica — no sempre troba semblant identificació en les concepcions comunes, empíriques i ordinàries concedides als àcit i a les bases. En eixe sentit, es pot donar que "casi sempre un àcit (o base) de Brønsted-Lowry serà també un àcit (o base) de Lewis, pero l'invers no sempre serà verdader".


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ULE, GABINO-ALEJANDRO; SANZ, MANUEL J. GARCÍA; COLINAS, JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ (2016). Química. 2º Bachillerat (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788428337670.
  2. Regalat, Víctor Manuel Ramírez (1 de febrer de 2015). el+%C3%A1cido+clorh%C3%ADdrico+en+el+aigua&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwi4ttCkoYLZAhUBOhQKHYL_g4ChDoAQhXMAg#v=onepage&q=reacci%C3%B3n%20de el%20%C3%A1cido%20clorh%C3%ADdrico%20en%20el%20aigua&f=false Química 2: Càlculs en les reaccions i química del carbono (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 9786077442851.