Villar del Camp

Villar del Camp

Villar del Camp és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Té una població de i inclou, ademés de la localitat homònima, el núcleu de Castellanos del Camp.

Geografia

El municipi té un àrea de 25,29 km². Integrat en la comarca de Front, se situa a 29 quilómetros de la capital soriana. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-122, entre els pK 122 i 126, i per una carretera local que conecta en Pozalmuro. El relleu del municipi està definit per la serra del Madero pel nort i el noreste i per una zona cada volta més plana cap al sur i l'oest, per a on discorre el riu Rituerto. L'altitut oscila entre els 1411 m en la serra del Madero (Mojón Gros) i els 1025 m a la vora del riu Rituerto. El poble s'alça a 1029 m sobre el nivell de el mar. Forma part del partit judicial de Soria. Des del punt de vista jeràrquic de l'Iglésia catòlica forma part de la Diòcesis de Osma la qual, a la seua volta, pertany a l'Archidiòcesis de Burgos.

Noroest: Valdegeña	Nort: Trévago	Noreste: Matalebreras
Oest: Valdegeña i Aldealpozo		Est: Matalebreras i Pozalmuro
Suroest: Tajahuerce	Sur: Pozalmuro	Surest: Pozalmuro

En el seu terme i inclós en la Ret Natura 2000 es troba el Lloc d'Interés Comunitari conegut com Quejigares i encinares de Serra del Madero, ocupant 958 hectàrees, el 38 % del seu terme.

Història

Sobre la base de les senyes del cens de Pecheros de 1528, en el que no es contaven eclesiàstics, fidalcs i nobles, es registra l'existència 19 pecheros, és dir unitats familiars que pagaven imposts.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional en la regió de Castella la Vella, partit de Soria que en el cens de 1842 contava en 33 llars i 130 veïns. A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisades 40 cases. Apareix descrit en el setzé volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

VILLAR DEL CAMPO (el): l. en ayunt. en la prov. de Soria (3 leg.), part. jud. d'Agredixca (4), aud. terr. i c. g. de Búrgos, dióc. de Osma (12). sit. en una vall, á la marge der. del r. Razon, lliure á l'influència dels vents, en clima sà: té 40 cases; la consistorial, que servix de presó; escola de instruccion primària á càrrec d'un mestre, dotat en 10 fan. de blat; una igl. parr. (Ntra. Senyora de la Tegera), matriu de la de Castellanos, servida per un retor, la plaça del qual és d'entrada i de provision real ú ordinària: confina el térm. en els de Aldehuela. Estepilla, Azapiedra i Langosto: el terreny fertilizado pel Razon és de bona calitat; comprén un mont poblat de carrasca: camins, els locals: correu es rep i despacha en la cab. del part. prod.: blat, ordi, centeno, avena, llegums, llenya de combustible i bones pastures en els que es manté ganado lanar i cabrio. ind.: l'agrícola, comerç: esportacion del sobrer de fruts, ganado i llana, é importacion dels art. que falten. pobl.: 33 vec., 130 alm. cap. imp.: 54,001 rs.

(Madoz, 1850, p. 245)

Des de 1833 el municipi va formar part de la província de Soria. A mitan de el XIX creix el terme del municipi perque incorpora a Castellanos del Camp.

En 1941 va entrar en servici la llínea Soria-Castejón, que contava en una estació de ferrocarril pròpia en el municipi de Aldealpozo. Esta llínea férrea formava part del eix Torralba-Castejón i es va mantindre oberta al tràfic fins a 1996.