Villanueva de Oscos
Villanueva de Oscos (en eonaviego: Vilanova d'Ozcos)[1]Plantilla:Toponímia d'Astúries és un concejo espanyol pertanyent a la comunitat autònoma del Principat d'Astúries. És un dels municipis en els que es parla eonaviego (o gallec-asturià).
Geografia
[editar | editar còdic]Des del punt de vista geològic, i de la mateixa manera que el restant de la regió, el sol del concejo pertany casi en la seua totalitat al silúrico i al cambriano, en una abundància de les pissarres, generalment arcillosas en varietats i trànsits a silícea i cloritosa. La presència de calcàreas és molt insignificant, presentant-se una chicoteta porció d'estes en la zona de Salgueiras.
La seua geologia i l'erosió eixercida sobre el terreny pels agents atmosfèrics i la ret fluvial conformen un relleu en una orientació dominant nort-sur, de majoria de formes suaus, interrompudes pels crestones cuarcíticos. El concejo de Villanueva té en més de la mitat de la seua superfície elevació superiors als 800 metros. Les altures més pronunciades es donen en la seua part septentrional, sent el pico el Filso en la serra de la Bobia, en el llímit en Castropol, el que presenta una major altitut, en 1.197 metros. Atres picos importants són la Penya Pumarín i la Penya Grallas, localisades també en el nort encara que alguna cosa més centrat, i el Cordal de Murias, que recorre interiorment el concejo de nort a sur. Ya pel seu extrem nort-occidental la serra del Ouroso és la que dividix els territoris de Villanueva i Taramundi.
La ret hidrogràfica està composta per numeroses rieres i rieres que banyen tot el concejo i que aboquen les seues aigües a les conques del Navia i del Eo. Dins de tots estos accidents anem a destacar dos: el riu Villanueva, que rep les aigües del Acebeiral, desembocant en el Varen passar, i també la riera de la Bobia, que entrega les seues aigües en el Soutelo.
El seu clima presenta les traces generals del oceànic, en unes precipitacions miges abundants, nula presència de aridez en l'época estival i una escassa amplitut tèrmica. En la zona nortenya, concretament en la serra de la Bobia, apareixen fenomens atmosfèrics destacables, com les boires i les nevades.
Sobre la seua vegetació, la major part de la superfície del concejo presenta un domini del terreny forestal, a on la xara va guanyant força en el pas del temps, degut sobretot a l'erosió, els incendis i les tales d'arbres. Aixina i tot encara podem observar algunes taques autòctones de roures, castanyers i abedulls, mesclades en les verdes praderías que es troben disseminades per tot el territori.
El municipi està situat en la zona occidental de la província i es troba emmarcat dins de la comarca dels Oscos, comarca esta designada Reserva de la biosfera per l'Unesco junt a atres quatre municipis asturians i sèt gallecs formant la reserva de la biosfera Ric Eo, Oscos i Terres de Burón.
Llimita pel nort en Vegadeo i Castropol, al sur en Sant Martín de Oscos i Santa Eulalia de Oscos, a l'est en Illano i Sant Martín i per l'oest en Taramundi.
La distància de la seua capital a Oviedo és de 185 km,[1] aproximadament, i la seua principal via de comunicació és la carretera regional AS-11, que travessa el concejo des del port de la Gola, seguix el caixer del riu i va a donar a Sant Martín.
Història
[editar | editar còdic]L'història de Villanueva seguix els mateixos camins que la de les seues concejos veïns de Sant Martín i Santa Eulalia, durant les etapes prehistòriques, l'Edat Antiga i l'Edat Mija fins a 1137, data en la que passa a ser vedat abadengo.
Els primers restants trobats que demostren la presència humana en el concejo pertanyen a l'etapa neolítica, com ho demostren els camps tumulares descoberts en les estribaciones de la serra de Pumarín, destacant d'entre tots ells el d'A Chaira dones Grallas.
Dins de la cultura castreña, també Villanueva nos oferix diverses mostres d'estos singulars assentaments, destacant els localisats en La Pena del Castro en Morlongo i El Castelo en Villanueva. L'etapa colonizadora romana també es deixa notar en tot el territori, estant adscrit el territori dins del conventus lucenssis. Varis són els vestigis trobats de dita época, com els cresols de pedra i cons de escorias, relacionats en treballs de fundició. Com és de supondre, la presència de minerals com el ferro va ser una de les causes que varen atraure els assentaments romans cap a la comarca dels Oscos.
Ya en 1137 l'història de Villanueva pren camí diferent a Sant Martín i Santa Eulalia, en l'establiment de l'orde benedictina en la zona d'As Tremoras gràcies a la donació efectuada al seu favor pel rei Alfonso VII de León, per mig de la qual cedia tot el territori del municipi als monges. Vàries són les donacions realisades durant este sigle al monasteri per particulars, per les que es rebien terrenys de tota la comarca occidental, com l'efectuada per Honega Ramírez, que otorga les seues possessions en Gío i Villar de Piantón, o la de Gutierre Alfonso, que cedix facendes de Nonide, Grandas i El Franco. En l'any 1162 es produïx l'arribada al monasteri de l'orde del Císter, reactivant la vida en el monasteri gràcies a la llabor agropecuaria, a la que es va unir el treball del ferro en ferrerías artesanes ya per el XVII. En 1182 el monarca Fernando II de León concedix un privilegi al vedat per mig del qual tota la jurisdicció anava a pertànyer al monasteri, tenint les seues gents que complir els deutes i els deures davant l'abad, sense que es produïxca cap intromissió real. Esta exenció seria refrendada pels successius regnats que varen dirigir les regnes del territori espanyol, des d'Alfonso IX de León a Felipe V d'Espanya.
Encara que la major part de la superfície de Villanueva pertanyia al vedat de Santa María, hi havia una chicoteta porció de terreny exenta dels dominis eclesiàstics, la qual va estar representada en la Junta General del Principat prenent part del partit de Castropol, sent els representants del municipi en 1693 per al repartimiento de alcabalas Dumenge López Bermúdez i Antonio de Soto.
El poder eixercit pels monges durant sigles escomença a badar-se en 1721, data en la qual les gents del concejo expressen el seu descontent per l'enorme servitut a la que se'ls sometia. Aixina, en l'any 1792 l'abad, volent conservar l'integritat del territori i amansar al poble, accepta reduir algunes taxes i imposts, circumstància que no conseguix parar el descontent, aplegant-se a l'any 1827, data en la qual el monasteri deixa de tindre jurisdicció sobre tota la zona, alcançant d'esta manera la desijada condició municipal. Una volta perdut tot el poder, els monges varen ser expulsats en 1836, per la desamortisació de Mendizábal, i tots els bens del monasteri varen ser posats a la venda.
Els temps actuals discorren entre una situació d'incertitut creada pel continu despoblació de la zona, encara que s'espera que la situació escomence a invertir-se, donades les condicions naturals que oferix Villanueva per a la vida humana.
Demografia
[editar | editar còdic]Villanueva de Oscos conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
L'evolució de Villanueva sobre la seua població ha seguit els mateixos caixers que en el restant de la comarca dels Oscos, podent apreciar-se un continu afluixó en estes últimes décades, en concret des de la mitat de el XX. Fins a eixe moment, la població s'havia mantingut més o menys estable, presentant una sifra que oscilava entorn a 1200-1300 habitants. Pero és a partir d'esta data i a causa dels moviments migratoris cap a les zones centrals de la regió, del país i inclús d'Europa, quan la tendència es trenca, produint-se un brusc descens en el número de persones que origina que hui en dia Villanueva present la sifra de 298 habitants, mostrant-nos una de les densitat de població més baixes de tota la regió asturiana. Tot açò genera una alteració significativa en les estructures demogràfiques en el concejo, tenint Villanueva un índex d'envelliment superior a les 170 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, i no aplegant la representació de persones menors de 20 anys al 18 % de la població total.
Economia
[editar | editar còdic]La seua activitat econòmica gira principalment entorn al sector primari, gràcies a l'activitat ganadera, que absorbix al 74,34% de l'ocupació local. Bàsicament només es treballa en el ganado vacú, presentant la majoria de les explotacions una orientació clarament dirigida cap a la producció cárnica, com ho demostra el predomini de la raça asturiana de les valls.
El sector secundari a penes si té representació en el concejo, aplegant a generar solament un 6,58% de les ocupacions locals. Únicament es contabilisen ocupacions en la branca de l'edificació i la construcció, branca esta que presenta un continu apogeu dins de tota la regió. De la mateixa manera que Sant Martín i Santa Eulalia, Villanueva va tindre en el seu temps una important presència de ferrerías artesanes, que utilisaven ferro extret en la zona.
Per últim, el sector terciario dels servicis ocupa al 19,08% de la població activa, sent l'activitat comercial la que presenta un major creiximent dins del mateix, desenrollant-se casi en la seua totalitat en la capital del concejo, Villanueva. L'implantació del turisme rural en tota la comarca dels Oscos pot ajudar a reactivar tota la zona, convertint-se el concejo en un dels llocs més visitats, ya que reunix totes les característiques necessàries para dit fruïment.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]En el concejo de Villanueva de Oscos, des de 1979, el partit que més temps ha governat ha segut el PSOE. L'actual alcalde és Abel Llastra Bravo.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]
La capital del concejo, Villanueva de Oscos (oficialment, en eonaviego, Vilanova)[3] correspon a la vila que dona nom a la seua volta a tot el municipi. Situada a uns 658 metros d'altitut, la seua vida permaneix directament lligada a la de l'antic monasteri de Santa María, antic centre de poder de tota la zona, i que va perdre tal condició en l'any 1827, en el que la jurisdicció va passar a ser municipal. Conta en un bonico patrimoni etnogràfic en vivendes perfectament integrades en el paisage local, a on predomina l'us de materials trobats en el seu mig físic.
El concejo de Villanueva de Oscos està format per les següents parròquies:
Patrimoni
[editar | editar còdic]Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]La principal mostra artística del concejo la representa l'antic monasteri de Santa María de Villanueva, declarat monument històric artístic. Va ser fundat en el XII per una orde Benedictina gràcies a una donació d'Alfonso VII de León i la seua esposa Berenguela, i va ser regit durant molt temps pels Cistercienses. L'iglésia del convent, actual temple parroquial, és l'edificació més antiga, sent d'estil romànic, en presència de tres àbsits coberts en volta de mig canó. En el seu interior guarda un important sepulcro cobert per arc de mig punt que presenta múltiples treballs escultòrics de pedra. El restant de les dependències monacales corresponen a edificacions i reformes efectuades en els sigles XVII i XVIII, tenint un estat de conservació no del tot bo.
Les demés construccions religioses repartides pel municipi com les de Sant Cristóbal, Sant Joan, o la capella de Regodeseves, són clars eixemples de l'arquitectura religiosa rural de la zona.
Arquitectura civil
[editar | editar còdic]Dins de la seua arquitectura popular podem trobar per tots els pobles de Villanueva edificis molt ben integrats en el paisage, en un us predominant dels materials que es troben en el seu sol com les pissarres, quarsita i la fusta, tant per a les vivendes principals, com para les anexes lligades a l'activitat agropecuaria. Aixina dins d'estes últimes són de destacar els hórreos localisats en Morlongo que presenten una coberta totalment vegetal, i els cortines de Sant Cristóbal, que eren recints amurallados en l'interior dels quals es posaven colmenas de mel per a protegir-les dels atacs d'animals.
De la mateixa manera cal destacar la presència de diversos camps tumulares trobats en la serra de Pumarín, aixina com els recints castreños de la Pena del Castro i El Castelo, directament relacionat en les llabors mineres realisades per l'invasió romana durant la seua colonisació del terreny.
Festes i events
[editar | editar còdic]Sant Pedro en Salgueiras a principis de juliol. Santa Ana en La Gola el dia 26 de juliol. Sant Antonio en Bustapena en el més d'agost. Sant Joan Degollat en Martul el 29 d'agost Santa María en Villanueva en setembre. Sant Miguel en La Gola en setembre
- Viacrucis Vivent En Semana Santa, Villanueva acull esta representació popular de la Passió segons Sant Marcos. És Festa d'Interés Turístic Regional des de 2016.[4]
- Festa dos flares Organisada per l'Orde de Vilanova va aplegar en agost de 2018 a la seua quarta edició. Se celebra pels carrers de la capital del concejo i principalment en els interiors del monasteri. Conta en actuacions musicals, teatre, tallers per a chiquets i llocs de menjar i beguda.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Antic concejo de Castropol
- Terres del Eo-Navia
- Gallego-asturià
- Monasteri de Santa María de Villanueva de Oscos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Societat Asturiana d'Estudis Econòmics i Industrials. «Nomenclátor d'entitats de població d'Astúries 2008». Consultat el 23 de febrer de 2010.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Villanueva de Oscos».
- ↑ Bolletí Oficial del Principat d'Astúries. «Decrete 122/2010, de 15 de setembre, pel que es determinen els topònims oficials del concejo de Villanueva de Oscos». Consultat el 8 de maig de 2014.
- ↑ «El Víacrucis de Villanueva de Oscos, d'interés turístic regional». Consultat el 15 d'abril de 2019.
- ↑ «Festa dos flares 2018». Consultat el 15 d'abril de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Villanueva de Oscos.- Sitie web de l'Ajuntament de Villanueva de Oscos
- Federació Asturiana de Concejos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villanueva de Oscos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.