Anar al contingut

Riu Eo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Eo

El riu Eo és un riu del nort de la península ibèrica que discorre en la seua major part per terres de Galícia i en el seu tram final és limítrof en Astúries (Espanya). Desemboca en la mar Cantàbrica formant la riga homònima, «Riga del Eo» en Galícia, Riga de Ribadeo. És apte per a la peixca de salmons.

Curs

Vista de la riga del Eo

El riu Eo[1] naix en Fonteo, si be la font més alta es troba en Pradeda, també en el concejo de Baleira, a uns 6 quilómetros al sur de Fonteo. Discorre a lo llarc d'uns 81 km a través dels municipis de Baleira, Ribera de Piquín, Fonsagrada i Puentenuevo (Galícia), Sant Tirso d'Obris i Vegadeo (Astúries), sense aplegar a afectar a Castropol, i finalment també per Travada i Ribadeo (Galícia); afectant a les comarques Fonsagrada i La Mariña Oriental en la part gallega i Eo-Navia en l'asturiana. En la seua part alta discorre per un dels boscs autòcton millor conservats de Galícia, La Marronda. Desemboca en la mar Cantàbrica, formant la riga del Eo, entre Ribadeo i Castropol.

La seua conca comprén una superfície de 828 km², dels quals 227,74 pertanyen a Astúries. En el seu recorregut existixen 5 punts de control.[2]

Conca hidrogràfica del riu Eo

Etimologia

El nom prové del vocable Ego, que en temps grecs va alternar en Egoba, i aixina ho atesta Plinio en parlar dels Egobarri, els habitants de la vora de la riga. De Ego ve Eo i també les formes migevals Iuve (775), Euve (875), i finalment Ove (905-), nom d'una parròquia de Ribadeo, pròxima a la riga.

Sense perjuí de lo anterior, durant sigles el seu curs inferior es va designar com a riu de Miranda, i la part inicial del seu estuari com riga d'Obris.

Afluents

Els seus afluents principals són, per l'est, els rius Rodil i Turía. Atres afluents notoris són, per l'est, el riu Ouria, i per l'oest, els rius Riotorto, Travada i Liñeiras.

Per la seua banda, els rius Suarón i Gran, si be formen part de la conca del Eo, desemboquen directament en la riga.

Vore també

Referències

  1. ↑ www.riosdeasturias.website
  2. ↑ Confederació Hidrogràfica del Nort. «Estat dels rius». Consultat el 23 de maig de 2014.

Enllaços externs

Commons


Referències