Vigintivirato

El vigintivirato era un conjunt de vint llocs agrupats en coleges que servia d'escaló previ al cursus honorum dels senadors en época imperial. Procedix del vigintisexvirato republicà del que desapareixen els coleges dels quattuorviri in urbs purgandis i duoviri extra urbs purgandis. Per tant, ho formaven els següents quatre coleges:

• Triumviri capitals: conjunt de tres juges competents en els casos criminals que afectaven a ciutadans i que podien ser condenats a mort.
• Triumviri monetales o triumviri aere auro argento flando feriundo: grup de tres persones encarregat de velar pel procés físic d'acunyament de moneda. En época imperial, ya que l'acunyament en or —aureus— i en argent —denarius— eren competència de l'emperador, solament vigilaven l'acunyament de monedes de bronze —torres i els seus múltiples i divisores— i de bronze dorat per mig de l'adició de zinc a l'aleació —sesterci—, en el revers del qual figuraven sempre la sigles S(enatus) C(onsultus).
• Quattuorviri viarum curandarum: colege de quatre encarregats de velar per l'estat dels carrers de la ciutat de Roma a les órdens del praefectus urbi.
• Decemviri stlitibus iudicandis: colege de dèu juges competents en la resolució dels casos en els que es dubtava de la ciutadania romana d'alguna persona.

Un jove senador ocupava normalment un lloc en un d'estos coleges durant un any i despuix s'incorporava a una legió com tribunus laticlavius, pero com solament existien vint places dins del vigintivirato i de vintihuit a trenta tribunados legionaris, alguns jóvens senadors escomençaven el seu cursus honorum en l'eixèrcit i despuix eixercitaven un dels càrrecs d'estos coleges o, més rarament, no ocupaven cap.

El vigintivirato va desaparéixer a lo llarc de la segona mitat de el III, quan el cursus honorum senatorial tradicional va escomençar a desarticular-se dins d'una tendència a suprimir els poders efectius del Senat.

Bibliografia

• Hans Schaefer, "vigintiviri", RE, vol. VIII, A-2, Stuttgart, 1958, cols. 2570-2587.