Verp irregular

En una llengua flexiva, un verp irregular és un verp que posseïx conjugacions particulars o idiosincrático segons algun de les traces pels que es flexiona (temps, modo, persona, etc.). Experimenta canvis sobre el paradigma, ya que pren desinències distintes a les que són habituals en els verps regulars. Un verp irregular no es rig de les mateixes regles de conjugació que utilisen la majoria dels verps. Un cas extrem de verp irregular és el dels verps heteróclitos, que tenen supletisme en la raïl, és dir, que usen més d'una raïl.

Verps irregulars en les llengües del món

Verps irregulars en espanyol

Els verps irregulars en espanyol poden ser-ho per dos motius diferents:

• Alternances fonètiques. Perque experimenten canvis fonètics en certes formes. El Esbós d'una nova gramàtica de la llengua espanyola (RAE:1973) distinguix entre:
  • Alternances vocàliques: i/i: demanar/demane; i/ie: encertar/encert; o/ue: poder/puc; i/ie: adquirir/adquirixc; o/o i o/ue: dormir/dorc/va dormir
  • Alternances consonàntiques: c/g:fer/faig; c/zc:semblar/semble; n/ng: posar/pose; l/lg/ld: eixir/ixc/eixiré, uir/uy: diluir/diluïxc, per citar unes quantes.
  • Irregularitats mixtes, en que canvia no només la vocal sino també la consonante, com en saber/sàpia.
• Alternances heteróclitas. Quan diferents temps es formen de raïls independents. El fenomen està associat a la cridada conjugació heteróclita, existixen irregularitats derivades de l'us de raïls distintes ('temes') per al pretérito i el present. Este tipo d'irregularitat es dona en el:
  • Verp ser, este verp usa en present, futur i condicional formes derivades de es-/baix- (junt en alguna forma singular com eres i és en present d'indicatiu), formes en er- (pretérito imperfecte) i formes especials en les formes pretérito modo indicatiu: vaig ser, vares ser, va ser,..., etc.
  • Verp anar que usa tres raïls diferents. Una per als temps de present (tant d'indicatiu com de subjuntiu) formes derivades de vo-/va-: vaig, vas, va,... / vaja, vages, vaja,..., en varis pretéritos formes en fu- (vaig ser, vares ser, va ser,... / fòra, anares,...), la majoria de temps de anar- (futur, condicional,...). Este verp ademés presenta l'irregularitat de tindre anava, anaves, anava, anàvem,... en el pretérito imperfecte.

Sobre les formes a les que afecta una irregularitat, en general estan determinades pel tema al que pertany la forma. Aixina, quan un verp és irregular en el seu tema de present, ho és en totes les formes del tema.

Verps irregulars en llengües indoeuropeas

En moltes de les llengües indoeuropeas certes irregularitats apareixen com a conseqüència del manteniment de la vella conjugació del proto-indoeuropeo basada parcialment en l'apofonía o ablaut indoeuropeo:

• En llengües germàniques es diferencia entre "verps forts" la conjugació del qual es basa en part en el sistema d'ablaut indoeuropeo, que originalment era regular, i els "verps dèbils" la conjugació del qual es basa exclusivament en afijos.
• En llatí i grec l'apofonía també és la responsable d'algunes irregularitats.

Ademés d'açò, relacionat en aspectes menys coneguts de la morfologia de l'antic indoeuropeo, alguns verps com el llatí esse mesclen en la seua conjugació diferents raïls, donant lloc a verps heteróclitos a partir de lo que originalment semblaven ser verps diferents, encara que semánticament relacionats.

Absència d'irregularitats verbals

Existixen idiomes que no posseïxen verps irregulars, en especial les llengües aglutinants, les quals utilisen partícules invariables -com a terminacions o sufixs- que generalment servixen per a conjugar qualsevol verp. Per eixemple, el quechua, una llengua originària d'Amèrica del Sur, no posseïx verps irregulars.Plantilla:Afegir referències

Tampoc existixen en idiomes construïts, com l'esperanto.

Vore també

• Verp regular
• Verp heteróclito
• Verp defectiu
• Apofonía
• Diferències gramaticals entre l'anglés americà i l'anglés britànic

Referències

Enllaços externs

• Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola
• Verps irregulars en engonals