Verdolaga

La verdolaga (del llatí portulāca, mat. sign., per via mossàrap) és una planta de la família de les Portulacàcees, de l'espècie Portulaca oleracea, de tronc terrer i carnós, fulles chicotetes i carnoses, casi arredonides, presentant-se les inferiors alternades; les flors són grogues i el fruit capsular, en llavors chicotetes i negres. És comestible, encara que no és costum menjar-la en terres valencianes, a on se considera una brossa que perjudica als sembrats.

Cridada popularment verdolaga comú, és una espècie de planta pertanyent la família Portulacaceae. És originària de l'Índia, Orient Mig i el sur d'Europa (fins a Espanya), en Amèrica es considera exòtica antiga o nativa, encara que s'ha naturalisat en tot lo món. S'utilisa com a ornamental, en fins alimentaris i medicinals.

Descripció[editar | editar còdic]

Planta anual de textura suculenta en brots postrats de color vert lluent, que a sovint adopten una tenyida rojosa, poden estendre's fins a 40 cm. Els fulls alterns es disponen agrupats al voltant dels nucs dels brots o en els àpiços; són de forma oval, en l'àpiç més ample que la base. Les flors grogues lluentes, sèssiles, tenen cinc pétals caducs de 6 mm d'ample. Sorgixen en les aixelles dels fulls o en l'extrem dels brots. S'òbrin d'una en una durant les hores solejades. Les diminutes llavors negres estan contingudes en menudes càpsules, que s'òbrin en madurar. Presenta una raïl primària en raïls fibroses secundàries. Florix a finals de la primavera, i continua fins a mitan de l'autumne.

Propietats[editar | editar còdic]

La verdolaga a nivell gastronòmic té les següents propietats:

Rica en Omega-3
Vitamines A, C i E
Conté magnesi, potassi i ferro
Conté antioxidants que combaten els radicals lliures

Gastronomia[editar | editar còdic]

Se sol utilisar en ensalades o be en acompanyament d'atres menjars, com la carn.

Referències[editar | editar còdic]

Byrne, R.; y McAndrews, J. H. (1975): «Pre-Columbian Purslane (Portulaca oleracea L.) in the New World», artículo en la revista Nature, 253: págs. 726-727.
«Portulaca oleracea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Wang, C. Q.; Yang G. Q. (2010): «Betacyanins from Portulaca oleracea L. ameliorate cognition deficits and attenuate oxidative damage induced by D-galactose in the brains of senescent mice», artículo en la revista Phytomedicine, 17 (7): págs. 527-532; junio de 2010.

Bibliografia[editar | editar còdic]

Ferrari, Renata C.; Bittencourt, Priscila P.; Rodrigues, Maria A.; Moreno-Villena, Jose J.; Alves, Frederico R. R.; Gastaldi, Vinícius D.; Boxall, Susanna F.; Dever, Louisa V.; Demarco, Diego; Andrade, Sónia C.S.; Edwards, Erika J.; Hartwell, James; Freschi, Luciano (2019). «C 4 y metabolismo de ácidos
J. F. Matthews, D. W. Ketron, S. F. Zane: The biology and taxonomy of the Portulaca oleracea L. (Portulacaceae) complex in North America. In: Rhodora. Band 95, Nr. 882, 1993, S. 166–183
Megaloudi Fragiska (2005). «Legumbres, hierbas y especias silvestres y cultivadas en la Antigüedad griega». Environmental Archaeology 10 (1): 73-82. doi:10.1179/146141005790083858