Vera (llinage)
Vera (del llatí: verus del que va derivar uera o de la raïl indoeuropea bher- de la que va derivar la veu portuguesa beira, o de l'italià vora que significa "veritat" )[1] és un antic llinage d'orige romà[2] escampat pel Nort d'Itàlia[3]Des de Roma varen emigrar els Verus, assentant-se en distints llocs d'Europa adaptant el llinage a les llengües parlades en els seus respectius destins; els qui es varen assentar en Grècia, varen usar el llinage Verus. En Flandes i Anglaterra, es va usar el llinage Veres i en Espanya es va preferir el llinage Vores.[2]
Primers registres històrics
Marcus Annius Verus, (yayo de Marco Aurelio) polític romà documentat en Germania Superior (I) emperadors Flavios i Lucius Aurelius Verus (II) serien un dels primers registres coneguts del nom verus va ser coemperador romà junt en Marco Aurelio, des de l'any 161 d. C. fins al moment de la seua mort.
En la caiguda de l'Imperi Romà VI, molts cognomina llatins, es varen transformar en noms únics i heretats. Aixina, el cognomen masculí Verus va donar orige a la forma femenina Vera, que va començar a usar-se com a nom propi. En el Sur d'Itàlia i Sicília aplega en l'expansió romana i més vesprada reforçat en la presència aragonesa i espanyola en l'Edat Mija.
En Espanya linajes
En Espanya, en la hispanisació, els primers depositario haurien segut don Carlos i Luis de Vera en el XI,[4][5] fills de Ramiro I d'Aragó, considerat com el primer rei d'Aragó.[n 1][6] Se li hauria donat com significat «veritat» despuix del respal de Ramiro I d'Aragó cap a Nuña Elvira,[7][4] encara que també s'esgrimix que prové de Geloyra de Vera, mare de Carlos i Luis i senyora del Castell de Vera,[8] descendent de Numa Pompilio.[7]
Segons alguns registres, el llinage Vera prové de la zona Aragonesa, concretament Fernando González-Doria, senyala dita procedència, i afig que a lo llarc de la seua Història, el llinage es va expandir per les terres de la Província Ibèrica, per a després aplegar a Iberoamèrica.
Per raons fonètiques i llingüístiques, el llinage posseïx varis derivats, cada u en la seua història, per eixemple el llinage compost "De la Vera" en títuls nobiliarios, procedents de lluntans temps de reconquistas, que els cavallers varen prestar servicis a reis i nobles que varen lluitar contra els musulmans. Don Francisco Piferrer senyala que, en la regió aragonesa d'Espanya, un conflicte familiar va donar orige al lema de l'escut nobiliario “Veritas vincit” (La veritat venç).[9]
En l'heràldica del llinage figuren un escut d'argent i un àguila que sosté en el seu pico una cinta celest ondulante en el lema “Veritas vincit”.
Raïls Romanes i ADN
Estudis d'ADN realisats a varis descendents de distintes nacionalitats en el llinage Vera / de Vera mostren, un alt percentage de gens italians, principalment del sur d'Itàlia i rastres genètics de la costa grega. Estos resultats sugerixen que els primers portadors del llinage podrien haver tingut el seu orige en colónies grecorromanas de la Magna Grècia (sur d'Itàlia i costa grega), expandint-se després cap a la Península Ibèrica durant la romanisació.
Variants
En Itàlia s'observen les variants Verà, De Vera(de Vera), Vero, i Veri. En Espanya unes atres com De la Vera i Vores. També hi ha variants en Portugal, Grècia i Anglaterra, com Vera, Verus, i Veres. En Espanya, el llinage va quedar associat a topònims com a Vera (Almeria) i La Vera (Càceres), consolidant-se com un llinage hispà-nobiliario.
Notes
Referències
- ↑ Elián, 2001, p. 269
- ↑ 2,0 2,1 Barrantes, 1863, p. 195
- ↑ «brawlstars.com/es/? action=voucher&code=7a4fbb90-a421-4829-a437-abe59573cb40 Brawl Stars» (en es). link. brawlstars.com. Consultat el 2024-09-05.
- ↑ 4,0 4,1 Quintana, 1629, p. 286-287
- ↑ Piferrer, 1859, p. 68
- ↑ 6,0 6,1 Alvar Ezquerra, 2001, p. 48
- ↑ 7,0 7,1 Méndez Sylva, 1675, p. 157
- ↑ Barrantes, 1863, p. 196
- ↑ «cordoba.es/index. php/biblio-digital/51-digital-varias/1957-1861-piferrer-nobiliario. html (1861) Apèndix al Nobiliario dels Regnes i Senyorius d'Espanya / F. Piferrer». biblioteca. cordoba. és. Consultat el 2023-04-06.
Bibliografia
- Alvar Ezquerra, Jaime (2001). «google.es/books? id=l4JQIkW1yrsC&lpg=PA48&dq=&pg=PA48#v=onepage&q=&f=false Diccionari d'història d'Espanya» pàgs. 621. Tres Vores. Madrit: Edicions Istme S. A. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Barrantes, Vicente (1863). google. cl/books? id=vxQIAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Catàlec raonat i crític dels llibres, memòries i papers ... que tracten de les províncies d'Extremadura, Madrit: imprenta i estereotipia de M. Rivadeneyra. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Elián, Juan Sebastián (2001). google. cl/books? id=xx3TKbYQcnYC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false El Gran llibre dels llinages i l'heràldica, Barcelona: American Bar Association, pp. 295. ISBN 978-84-7927-549-5.
- Piferrer, Francisco (1859). google. cl/books? id=EzbwpCtgm0cC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Nobiliario dels regnes i senyorius d'Espanya, Madrit: Redacció calle del Clau, pp. 321. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Mendez Sylva, Rodrigo (1675). google. cl/books? id=JxHKM8Q_TdEC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Població general d'Espanya: Els seus trofeus, blasones i conquistes heroycas...: reals genealogia i catàlecs de dignidades eclesiàstiques i seglares, Madrit: Roque Ric de Miranda, pp. 528. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Quintana, Geŕonimo de (1629). «Capítul CXLI», google. cl/books? id=_-xFAAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false A la Mvy Antigva Noble i Coronada Vila De Madrit. Història De Sv Antigvedad, Noblea I Grandea, Madrit: Imprenta del Reyno, pp. 455. Consultat el 13 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vera (apellido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.