Velarium

Erro al crear miniatura:

Maqueta del Coliseu en velarium.

Erro al crear miniatura:

Reconstrucció de velario de l'Arena de Verona en un gravat de Scipione Maffei.

El velarium del Coliseu (a l'esquerra, sobre la grada) en el quadro Au, Caesar, morituri et salutant de Jean-Léon Gérôme (1859).

El velarium (terme llatí, en ocasions traduït al castellà com velario) era una cobertura desplegable de tela composta de varis fulls (o vels) de cànem, utilisada en els circs, teatres i amfiteatres romans per a garantisar als espectadors una adequada protecció en casos de mal temps o en les jornades de canícula.

Velarium del Coliseu

Com atres amfiteatres en l'época, el Coliseu estava dotat d'un velarium. El teixit de la vela utilisat inicialment va ser substituït més vesprada per un de lli, en ser est un material més llauger.

El quarto i últim nivell de la frontera de l'edificació estava constituït per una paret en la qual, junt en atres elements arquitectònics, hi havia 240 ménsulas de pedra eixints en correspondència de les quals, en el marc terminal, existien forats quadrangulars; en el seu interior hi havia postes insertats que, recolzats en les ménsulas i descollant sobre l'edifici, constituïen els soports de l'immens velarium.

Del seu cim partia un complex sistema de cordes, a lo llarc del com s'obrien i estiraven enormes vés-les. L'estructura estava suspesa sobre l'arena de modo que consentia la cobertura total de la cávea (graderío) i de part de l'arena mateixa. Dita estructura presentava un anell en el centre que favoria la ventilació de l'amfiteatre.

La colocació del velarium llavors era una obra d'ingenieria de difícil realisació. El seu posicionament, extremadament complicat, va ser realisat per mariners molt experimentats pertanyents a un destacament de la Classis Misenensis, la flota romana en base en el cap Miseno i que s'estajaven en el Castra Misenatium, campament emplaçat en les proximitats del Coliseu.