Vall de la Mort

La vall de la Mort (en anglés: Death Valley) és una vall desértico ubicat al surest de Califòrnia (Estats Units), en el desert de Mojave, limítrof del sur del desert de la Gran Conca. En estiu és un dels llocs més calorosos del món, junt en els deserts de Sonora, Danakil, Victoria i Lut.
En esta vall es troba la conca de Badwater, que és el punt d'elevació més baixa (–86 m s. n. m.) de tota Amèrica del Nort. Este punt està a sol 136 km a l'est del punt de major altitut dels Estats Units contigus, el mont Whitney (4421 m s. n. m.).
Furnace Creek, en la Vall de la Mort, té el récort de la temperatura de l'aire més alta registrada en fiabilitat en el món, 129 °F (54,4 °C), en juliol de 2013. Cent anys abans, en 1913, la Vall de la Mort supostament va registrar una temperatura 56,7 graus, pero segons els científics i un estudi publicat en el Journal of Climate en 2016, este récort és «essencialment no verificable». Com va apuntar l'expert Christopher Burt a la revista de l'Universitat de Yale Climate Connections en 2016, «l'antic récort de la Vall de la Mort de juliol de 1913 és 100 % fals».[1]
Segons l'Organisació Meteorològica Mundial (OMM), la temperatura més alta jamai registrada va ser de 56,7 °C el 10 de juliol de 1913 en Furnace Creek (Greenland Ranch) en la zona de Badwater. Esta temperatura és la temperatura de l'aire ambiente més alta jamai registrada en la superfície de la Terra.[2]
Està localisat junt a la frontera entre els estats de Califòrnia i Nevada, en la Gran Conca, a l'est de la Serra Nevada, i constituïx una gran part del parc nacional de la Vall de la Mort, aixina com el seu principal atractiu, que forma una reserva de la biosfera en els deserts de Mojave i Colorat. Es distribuïx de nort a sur a lo llarc de 225 km entre la serra Amargosa a l'est i la serra Panamint a l'oest, i les montanyes Sylvania i Owlshead, al nort i sur, respectivament.
La Vall de la Mort té un àrea d'aproximadament 3000 milles quadrades (7800 km²). El punt més alt en la Vall de la Mort és el Telescope Peak, en el Panamint Range, que té una elevació de 11 043 peus (3366 m.).
Per ací fluïx des del sur el riu Amargosa, albergant una chicoteta depressió nomenada Badwater que, en 86 m per baix del nivell de la mar, és el punt més baix en Amèrica del Nort. La Vall de la Mort va ser anteriorment un obstàcul per als colonizadors (d'allí el seu nom), per a despuix ser un centre d'extracció de bórax.
Segons els científics, este lloc era el més calent i el més sec del món, només superat pel desert de Sonora, en Mèxic.[3]
Història
La Vall de la Mort està habitat per la tribu nativa americana dels timbisha, anteriorment coneguts com els panamint shoshone, que han habitat la vall durant a lo manco l'últim mileni. El nom dels timbisha per a la vall, Tümpisa, significa «pintura de roca» i aludix a la pintura d'ocre roig que es pot fer a partir d'un tipo d'argila que es troba en la vall. Algunes famílies encara viuen en la vall en Furnace Creek. Un atre poble estava en el Canó Grapevine, prop de l'emplaçament actual del Castell de Scotty. Va ser cridat en l'idioma timbisha maahunu, el significat del qual és incert, encara que se sap que hunu significa ‘canó’.[4]
La vall va rebre el seu nom en anglés en 1849 durant la febra de l'or de Califòrnia. Va ser cridat Vall de la Mort pels buscadors i demés gents que intentaven creuar la vall en el seu camí cap als camps d'or,[5]en acabant de que tretze pioners periren en una de les primeres expedicions de caravanes.[6][7]Durant la década de 1850, es varen extraure or i argent en la vall. En la década de 1880, es va descobrir i va extraure bórax va ser descobert i extret per mig de carros tirats per mules.
L'11 de febrer de 1933 el president dels Estats Units, Herbert Hoover, va crear el Monument Nacional de la Vall de la Mort, colocant la zona baix protecció federal. En 1994, el monument va ser reconvertit en Parc Nacional de la Vall de la Mort i ademés es va ampliar substancialment la seua superfície fins a incloure les valls Saline i Eureka.
El 12 de juliol de 2014, Dave Legeno, actor anglés, boxejador i practicant d'arts marcials mixtes, va ser trobat mort en el Valle. Legeno havia interpretat el paper de Fenrir Greyback en les películes d'Harry Potter.
En novembre de 1968, Charles Manson es va establir en les seues afores junt a la «Família Manson», a on varen ocupar dos ranchos abandonats.
Clima
Bibliografia
- William C. Tweed, Lauren Davis, Death Valley and the Northern Mojave: A Visitor's Guide, Cachuma Press, 2003, ISBN 0-9628505-7-8 (anglés)
- Robert and Barbara Decker, Road Guide to Death Valley National Park, Double Decker Press, January 2004, ISBN 1-888898-08-9
- T. Scott Bryan, Betty Tucker-Bryan, The Explorer's Guide to Death Valley National Park, University Press of Colorat, 1995, ISBN 0-87081-409-5
- Hank Johnston, Death Valley Scotty, Flying Spur Press, 1972
- Michel Digonnet, Hiking Death Valley: A Guide to Its Natural Wonders & Mining Past, Michel Digonnet Publishing, 2004, ISBN 0-9659178-0-0
- National Parks Service, Maps, Harpers Ferry Center Publication, 2004
Referències
- ↑ «'Highest temperature on Earth' as Death Valley, US hits 54.4C» (en anglés). BBC. Londres: BBC (2020-08-17). Consultat el 2024-01-03.
- ↑ «World: Highest Temperature» (en anglés). Wayback Machine. San Francisco: Internet Archive (2024-01-03). Archivat des de l'original, el 1 de maig de 2018. Consultat el 2024-01-03.
- ↑ "EN 80.8ºC, EST ÉS EL LLOC MÉS CALENT DE LA TERRA (I ESTÀ EN MÈXIC)", National Geographic en Espanyol, 24 MAIG, 2021
- ↑ Dayley, Jon P. (1989). Tümpisa (Panamint) Shoshone Dictionary, University of Califòrnia Publications in Linguistics, Volum 116, pág. 89.
- ↑ Lingenfelter, Richard I.; Dwyer, Richard A. (1988). Death Valley Lore, Classic Tals of Fantasy, Adventure and Mystery. Reno: University of Nevada Press.
- ↑ Manly, William Lewis (1894). Death Valley in '49. The Pacific Tree and Vaig vindre Co. – via Project Gutenberg.
- ↑ Reynolds, Jerry (2017). "Paradise Found". Santa Clarita Valley Historical Society. Retrieved October 7.