Conca de Badwater
La conca de Badwater (en anglés: Badwater Basin) és una conca endorreica situada en el parc nacional del Valle de la Mort, Valle de la Mort, comtat de Inyo, Estats Units. Destaca per ser el punt més baix d'Amèrica del Nort, en una profunditat de 86 m per baix del nivell de l'mar. El mont Whitney, el punt més elevat dels 48 estats contigus, es troba a sol 120 km cap a l'oest.
Geografia
[editar | editar còdic]
El lloc és una chicoteta charca d'aigua estancada que es forma per rieres en les proximitats de la carretera; l'acumulació de salés de la conca tornen a l'aigua no potable. La charca posseïx una escassa fauna i flora, que inclou salicornia, insectes aquàtics, i el Assiminea infirma (o caragol de Badwater).
En voltants de la charca, en la zona que no sempre està coberta d'aigua, els cicles repetitius de congelamiento-derretimiento i evaporament han gradualment conformat la fina corfa de sal que pren la forma d'hexàgons.
En realitat la charca no és el punt més baix de la conca: el punt més baix (que solament es troba una miqueta més baix) es troba a varis km cap a l'oest i la seua posició varia en el temps. No obstant, és perillós travessar les planicies salines (en moltes ocasions solament hi ha una prima capa blanca sobre una base de fanc), i per lo tant s'ha colocat el cartell en la charca. A sovint és identificat en forma errònea com el punt més baix del hemisferi occidental, no obstant el punt més baix es troba en Estany del Carbó en l'Argentina en un nivell de 105 m per baix del nivell de l'mar.
En forma periòdica importants tormentes inunden la base de la vall de Badwater, cobrint el salar en un prim espill d'aigua estanca. Cada llac aixina format té una vida efímera, ya que els 4,6 cm de precipitació mija anual són àmpliament superats pel ritme d'evaporament de 3,75 m per any. Est és el major potencial d'evaporament d'Estats Units, per eixemple un llac de 4 m de profunditat i 45 km d'extensió s'evaporaria per complet a la veta d'un any. Mentres la conca es troba inundada una miqueta de la sal es dissol en l'aigua; la qual es deposita en forma de cristals clars quan l'aigua s'evapora.[1]
Història
[editar | editar còdic]Durant el Holoceno, quan el clima de la regió era menys sec, les rieres que venien de les montanyes propenques gradualment varen ser omplint el vall de la Mort formant un llac de casi 10 m de profunditat, i junt en el Cotton Bail Marsh i la Middle Basin, varen formar el llac Manly.[2] Alguns dels minerals deixats arrere pels primerencs llac de la vall de la Mort varen ser dissolts en aigües poc profundes, creant aixina una solució salada.
La temporada plujosa no durava molt per lo que el clima es va calfar i les pluges varen disminuir. El llac va començar a secar-se i els minerals dissolts en el llac varen començar a incrementar la seua concentració conforme l'aigua s'evaporava. Finalment, solament va quedar una sopa salada, formant estanys salats en les parts més baixes de la vall de la Mort. Les sals (95% sal de taula, NaCl) varen començar a cristalizarse, revestint la superfície en una grossa corfa d'1 -1,7 m de gruixa.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca de Badwater» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.