Gran Desert de Victoria
El Gran Desert de Victoria és una ecorregión[1] inhòspita, àrida i escassament poblada del sur d'Austràlia. Es localisa entre els estats d'Austràlia Meridional i Austràlia Occidental i presenta gran cantitat de chicotetes dunes d'arena, extenses praderies i llac d'aigua salada. S'estén a lo llarc de 700 km d'esgambi (d'est a oest) i una superfície de 424.400 km². Les tormentes són relativament comunes en el Gran Desert de Victoria, en un promig entorn a 200-250 mm per any. Les temperatures diürnes en estiu ronden els 32-40 °C. En hivern les temperatures passen a ser de 18-23 °C, per lo que mai aplega a nevar en el desert.
L'escassa població que habita esta regió és de diversos grups d'aborigen australians, principalment els Kogara i els Mirning.
En 1875, l'explorador britànic Ernest Giles es va convertir en el primer europeu en creuar el desert, que va nomenar més tarde com a Gran Desert de Victoria (Great Victoria Desert, en anglés) en honor a la reina Victoria d'Anglaterra.
Solc
Les arenes del Gran Desert de Victoria, poden dividir-se en tres grups d'acort a les seues característiques físiques i químiques. Els grups ocupen l'oest, el centre i l'est del Gran Desert de Victoria, respectivament, i els llímits entre ells corresponen aproximadament als canvis en les roques subjacents associats en el cratón de Yilgarn, la conca d'Officer i la conca d'Arckaringa.[2]
Els indicis sugerixen que les arenes procedixen principalment del llit rocós local, en molt poc transport eòlic posterior[2]. Les fonts últimes de les arenes, per orde d'importància, són les següents: oest del Gran Desert de Victoria - Cratón de Yilgarn, Orógeno d'Albany-Fraser, Complex de Musgrave; centre del Gran Desert de Victoria - Complex de Musgrave; este del Gran Desert de Victoria - Blocs de Gawler i Curnamona, Geosinclinal d'Adelaida, Complex de Musgrave. Els sediment del Geosinclinal d'Adelaida inclouen ademés un component "exòtic" procedent de roques sedimentarias paleozoicas provablement derivades principalment de l'Antàrtida. El transport de sediment a lo llarc de varis centenars de quilómetros des d'estes protosurgencias fins a les conques sedimentarias es va realisar predominantment per mijos fluvials, no eòlics. El transport o reelaboración eòlica post-terciaria ha segut mínima, servint únicament per a donar forma a l'arena erosionada de les roques sedimentarias subjacents o als productes residuals de la meteorisació del basamento local en les dunes actuals.[3][4]
Història
En 1875, l'explorador britànic Ernest Giles es va convertir en el primer europeu en creuar el desert. Va cridar al desert en honor al llavors monarca britànic reinante, la reina Victoria. En 1891, l'expedició de David Lindsey va travessar esta zona de nort a sur. Frank Hann estava buscant or en esta àrea entre 1903 i 1908. Len Beadell va explorar l'àrea en la década de 1960.
Proves nuclears
En el Gran Desert de Victòria en octubre de 1953 en els llocs de prova nuclear en Maralinga i Emu Field es varen realisar dos explosions de bombes de plutoni britàniques, que varen produir una pluja radioactiva significativa.[5]
En 1955 es va establir un lloc de proves en Maralinga, prop d'un ramal a lo llarc del Ferrocarril Transaustraliano. Degut a que els suministraments podien dur-se al lloc per ferrocarril, es va preferir este lloc al d'Emu Field. Es varen portar a terme un total de sèt proves importants en Maralinga. Tant el govern federal com els periòdics australians de l'época varen recolzar molt les proves.[6] En 1952, el govern lliberal va aprovar una llei, la Llei de Defensa (Empreses Especials) de 1952, que va permetre al govern britànic accedir a parts remotes d'Austràlia per a realisar proves d'armes nuclears atmosfèriques. El públic en general desconeixia en gran medida els riscs del programa de proves, que es derivaven del secret oficial sobre el programa de proves i les ubicacions remotes dels llocs de prova.
Ans que pogueren escomençar les proves, els Maralinga Tjarutja, els propietaris aborigen tradicionals de la terra, varen ser expulsats per la força. [7]
Una base aérea en Woomera, a 570 km de distància, que havia segut utilisada per a proves d'eixides, va anar inicialment utilisada com a base des de la qual varen volar avions per a provar els núvols de bombes.[7]
Assentaments humans
Molt abans de que els europeus aplegaren a esta part d'Austràlia, els aborigen havien cridada llar al Gran Desert de Victoria. El poble Tjuntjuntjara, per eixemple, conegut hui com a poble Spinifex ha habitat la zona durant 25.000 anys. Les famílies actuals de Spinifex ací es remonten a 600 generacions.[8]
També conegut com el poble Pila Nguru, se'ls considera els propietaris tradicionals de la terra. Encara que en la década de 1950 molts d'ells varen ser expulsats de la seua llar, quan els governs britànic i australià varen elegir l'àrea propenca als seus assentaments com a lloc per a les proves nuclears. Molts d'ells es varen mudar de les seues terres natives i es varen alluntar de la seua forma de vida tradicional. Varen ser traslladats a assentaments més al sur. Moltes de les famílies supervivents varen retornar a les seues terres d'orige en la década de 1980.
Pel clima sever i l'aïllament geogràfic, molts dels colon s'han mantingut relativament tranquils des de llavors. Les poblacions aborigen d'esta zona també estan creixent.
Biosfera
Flora
Solament les plantes més resistents poden sobreviure en gran part d'este entorn. Entre les crestes d'arena, les àrees d'estepa boscosa consistixen en arbusts de Eucalyptus gongylocarpa, Eucalyptus youngiana i Acacia aneura (mulga) escampats sobre àrees de pastures resistents spinifex, particularment Triodia basedowii.
Gran part del Gran Desert de Victoria està cobert de boscs oberts, típicament eucaliptos en un sotobosque de pastura (Triodia, principalment T. basedownii), mulga (Acacia aneura) en atres gramíneas (Aristida i Plectrachne), o belah (Casuarina cristata) en arbusts (Maireana sedifolia, Dodenaea attenuata).[9] El 'Corredor de Giles' és una franja estreta de vegetació d'acacia i l'única xara contínua que travessa per complet el Gran Desert de Victoria. Este corredor unix la regió de Pilbara en Austràlia Occidental en la Cordillera Central travessant la regió del llac Carnegie en el Gran Desert de Victoria i la partix sur del Desert de Gibson.[10]
Fauna
La vida selvada adaptada a estes dures condicions inclou poques aus o mamífers grans. No obstant, el desert alberga molts tipos de fardachos, inclós el vulnerable gran eslizón del desert (Egernia kintorei), el taipan de la Cordillera Central (descobert en 2007) i una série de chicotets marsupials, inclós el dunnart sandhill (Sminthopsis psammophila) en perill d'extinció i el mulgara de coa de cresta (Dasycercus cristicauda). Una forma de sobreviure ací és excavar en les arenes, com fan varis animals del desert, inclós el talp marsupial del sur (Notoryctes typhlops) i la granota que reté l'aigua. Les aus inclouen el cara blanca de pit castany (Aphelocephala pectoralis) que es troba en la vora oriental del desert i en el malleefowl del Parc de Conservació Mamungari. Els depredadors del desert inclouen el dingo (ya que el desert està al nort del sege del Dingo) i dos grans fardachos monitors, el perentie (Varanus giganteus) i el goanna d'arena (Varanus gouldii) .
Principals amenaces
Els depredadors introduïts, com els rabosots rojos i els gats salvages, han segut una de les causes principals de l'extinció de mamífers de tamany chicotet a mijà en l'àrit interior d'Austràlia.[11] Junt en els gossos salvages, continuen representant una amenaça important per als mamífers, reptils i aus terrestres en tots els ecosistemes desérticos d'Austràlia.[12]
Els herbívors introduïts, com camellos, rucs, cavalls i conills, causen un dany significatiu als ecosistemes del desert a través del pastoreig excessiu, particularment al voltant de les fonts d'aigua a on tendixen a congregar-se en temps secs. Els camellos embruten els pous d'aigua i tenen impactes significatius sobre els fràgils llac salats i els ecosistemes d'aigua dolça.[13]
De totes les espècies invasoras, la pastura buffel (Cenchrus ciliaris) representa la major amenaça per als ecosistemes desérticos d'Austràlia, ya que ràpidament pot aplegar a dominar la capa de vegetació del sol. Es crema més calent i més ràpit que les herbes natives a les que reemplaça.[14] L'invasió de la pastura buffel en combinació en incendis forestals més grans i intensos provocats pel canvi climàtic tenen el potencial de devastar la biodiversitat dels ecosistemes àrits.[9]
La tala de vegetació per a l'exploració minera és una amenaça potencial per als ecosistemes en el gran Desert de Victoria.[10]
Clima
El clima de la biorregión és àrit en estius càlits a extremadament calorosos i humits. Les temperatures diürnes en este moment oscilen entre 32 i 40 °C. Els mesos d'estiu són de decembre a febrer. L'hivern, per un atre costat, ocorre entre juny i agost i és relativament càlit en comparació a atres parts d'Austràlia en temperatures que oscilen entre 20,4 i 22,7 °C durant el dia.[15][16]
El gran Desert de Victòria també rep poca pluja que és variable i impredictible. Les precipitacions anuals poden promediar entre 150 mm i més de 250 mm. Degut a que l'aigua és tan escassa, és un recurs tan preciós i solament certes espècies de plantes i animals poden sobreviure allí.
Mineria
El Gran Desert de Victoria presenta oportunitats significatives per a activitats mineres d'or, urani, níquel i coure.[17] El potencial pronosticat inclou l'expansió de la producció en mines d'or existents, el sorgiment de nous proyectes d'urani, l'èxit en l'exploració de metals bàsics, l'adopció de tecnologies mineres alvançades i pràctiques responsables de gestió de recursos per a garantisar la sostenibilitat a llarc determini i els beneficis socioeconòmics per a la regió.
Activitats Mineres a principis del XXI
- Mineria d'Or
El Gran Desert de Victoria és conegut per contindre importants depòsits d'or. Empreses com Gold Road Resources i atres exploradors han identificat i estan activament explorant perspectives d'or en la regió. Les operacions actuals inclouen perforació d'exploració per a delinear cossos de mineral i estudis de viabilitat per a possibles desenrolls miners.[18][19]
- Exploració d'Urani
S'han identificat depòsits d'urani en parts del Gran Desert de Victoria. Empreses d'exploració estan realisant estudis i evaluacions per a evaluar la viabilitat econòmica i ambiental de l'extracció d'urani. L'exploració d'urani ha despertat interés per la creixent demanda mundial d'energia nuclear i l'importància estratègica de l'urani com a font d'energia neta.[20]
- Prospectes de Níquel i Coure
El desert també alberga àrees prometedores per a depòsits de níquel i coure. Els esforços d'exploració estan en curs per a identificar i evaluar estos recursos de metals bàsics. Les empreses estan utilisant tècniques modernes d'exploració com a estudis geofísicos aéreus i mostreig de sols per a localisar possibles depòsits.[21][22][23]
Potencial Pronosticat
- Expansió de la Mineria d'Or
S'espera una expansió en la mineria d'or en el Gran Desert de Victòria a mida que els èxits en l'exploració conduïxquen a nous desenrolls miners. Els alvanços pronosticats inclouen l'establiment de mines operatives i el potencial per a aumentar la producció per a satisfer la demanda global i aprofitar els alts preus de l'or.[24]
- Proyectes Emergents d'Urani
En l'exploració en curs i les condicions favorables del mercat d'urani, existix potencial per al desenroll de nous proyectes d'urani en el desert. Els futurs proyectes podrien implicar associacions en inversors internacionals i alvanços tecnològics per a garantisar pràctiques segures i sostenibles d'extracció d'urani.[25]
- Exploració de Metals Bàsics
S'anticipa que l'exploració contínua de níquel i coure descobrirà recursos minerals adicionals en el Gran Desert de Victoria. Els desenrolls potencials podrien conduir a noves operacions mineres, contribuint al creiximent econòmic regional i la creació d'ocupació en àrees remotes.[26] Consideracions Ambientals i Socials:
El creiximent pronosticat en les activitats mineres requerirà una gestió ambiental rigorosa i estratègies de compromís comunitari. S'espera que les empreses priorisen pràctiques sostenibles, inclosa la rehabilitació de terres pertorbades i el foment de relacions positives en comunitats indígenes i parts interessades locals.
Referències
- ↑ Plantilla:WWF ecorregión
- ↑ 2,0 2,1 H. Wopfner & C. R. Twidale. (2001) Australian desert dunes: Wind rift or depositional origin?. Australian Journal of Earth Sciences 48:2, pag. 239-244.
- ↑ A. J. Reid, R. J. Korsch, B. Hou & L. P. Black. (2009) Sources of sediment in the Eocene Garford paleovalley, South Austràlia, from detrital-zircon geochronology. Australian Journal of Earth Sciences 56:sup1, pag. S125-S137.
- ↑ P. M. Vasconcelos, K. M. Knesel, B. I. Cohen & J. A. Heim. (2008) Geochronology of the Australian Cenozoic: a history of tectonic and igneous activity, weathering, erosion, and sedimentation. Australian Journal of Earth Sciences 55:6-7, pag. 865-914.
- ↑ Database of nuclear tests, United Kingdom
- ↑ Lines, William J. (1991). Taming the Great South Land: A History of the Conquest of Nature in Austràlia, University of Califòrnia Press, p. 214. ISBN 0520078306.
- ↑ 7,0 7,1 McAuley, Gai (2006). Unstable Ground: Performance and the Politics of Plau, Peter Lang, p. 210. ISBN 9052010366.
- ↑ Indigenous Communities National Indigenous Australians Agency
- ↑ 9,0 9,1 Boomsma, C. D., and N. B. Lewis 1980. The native forest and woodland vegetation of South Austràlia. Woods and Forests Department, Adelaide, Austràlia.
- ↑ 10,0 10,1 Van Oosterzee, P. 1991. The Centre: the natural history of Austràlia’s desert regions. William Heinemann/Reed Books, Sydney, Austràlia.
- ↑ Short, J., and A. Smith. 1994. Mammal decline and recovery in Austràlia. Journal of Mammalogy 75(2): 288 – 297.
- ↑ Greenslade, P., L. Joseph, and R. Barley, editors. 1986. The Great Victoria Desert. Nature Conservation Society of South Austràlia, Adelaide, Austràlia.
- ↑ Davies, R. J. P. 1982. The conservation of major plant associations in South Austràlia. Conservation Council of South Austràlia, Adelaide, Austràlia.
- ↑ Laut, P., P. C. Heyligers, G. Keig, I. Loffler, C. Margules, R. M. Scott, and M. I. Sullivan. 1977a. Environments of South Austràlia Province 7 Western Pastoral. Commonwealth Scientific and Industrial Research Organization, Canberra, Austràlia.
- ↑ Western Austràlia Austràlia Bureau of Meteorology
- ↑ Great Victoria Desert
- ↑ Department of Industry, Science, Energy and Resources. (Data de publicació més recent disponible). Mineral Resources of Victoria’s North West: A Window to the West. Recuperat de Department of Industry, Science, Energy and Resources.
- ↑ Gold Road Resources. (s. f.). Gruyere JV. Recuperat de https://www.goldroad.com.au/our-operations/gruyere-jv/
- ↑ [1] Geological Survey of Western Austràlia
- ↑ Bou Energy Limited. (s. f.). Western Austràlia Uranium Projects. Recuperat de https://www.toroenergy.com.au/
- ↑ Australian Mines Limited. (s. f.). Projects Overview. Recuperat de https://www.australianmines.com.au/projects/
- ↑ "Australian Resource Reviews: Nickel 2019." Geoscience Austràlia.
- ↑ «IGO Limited Annual Report 2022». IGO Limited. Consultat el 2023-03-25.
- ↑ Northern Star Resources. (2023). Annual Report 2023. Recuperat de https://www.nsrltd.com/investors/financial-information/annual-reports
- ↑ Vimy Resources Limited. (s. f.). Mulga Roc Project. Recuperat de https://vimyresources.com.au/projects/mulga-rock-uranium-project/
- ↑ BHP. (s. f.). Olympic Dam. Recuperat de https://www.bhp.com/our-businesses/minerals-australia/olympic-dam
Bibliografia
- (1995).«The Great Victoria Desert : north of the Nullarbor, south of the centre».Reed Books.
- (1986).«The Great Victoria Desert».Nature Conservation Society of South Austràlia Inc.
- «The Great Victoria Desert».St. Catharines, Ontario Crabtree Publishing Company.
- (2006).«Shrubs and trees of the Great Victoria Desert».Friends of the Great Victoria Desert Parks with the assistance of the Dept. for Environment and Heritage.
- «Friends of the Great Victoria Desert».The Friends of the Great Victoria Desert Parks.
Vore també
Enllaços externs
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Desierto de Victoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.