Acacia aneura
Acacia aneura és un arbust o chicotet arbre de l'interior àrit d'Austràlia conegut en el nom natiu de mulga. Cobrix el 20% de la superfície del país, o prop d'1,5 millons de km². Esta espècie està absent de les regions semiáridas que tenen sequies en estiu o hivern. És un arbre vital per als aborigen d'Austràlia puix el seu fusta, que és molt dura, és utilisada per a fer instruments, palillos i azadones, aixina com per a fer fòc.
Descripció
És un arbre erecto o arbust que alcança un tamany de 5-10 m d'altura, de corfa fisurada, de color gris obscur; branques ± cilíndriques, ± cabellut.
Peciols generalment llineals ± a molt angostamente elíptics de 4-10 cm de llarc i 1-3 mm d'ample, a voltes ± estretament elíptics i 1-5 cm de llarc i 3-6 mm d'ample, recte o llaugerament curvat, ± glaucas, glabras o finamente peludes , venes llongitudinals numerosos, obscura, àpiç subagudo o obtús, 1 chicoteta glàndula ubicada en la base; pulvinus <2 mm de llarc.
- Inflorescència 1 o rarament 2 en aixella del peciol, pedúnculs 3-10 mm de llarc, adpreso-pelut; cap cilíndric, generalment d'1.5 a 2.5 cm de llarc (alguns picos poden ser d'1 cm de llarc.), de color groc lluent.
Llegums ± rectes, ± planes, en la seua majoria de 2-4 cm de llarc, 7-15 mm d'ample, finamente en fermea pareguda al paper, glabras o minuciosament cabellut; màrgens alados o prominents; llavors oblicuas; funícul filiformes, curts, arilo ampliat.[1]
Usos
Agricultura
La cridada mulga, en Austràlia, s'inclou en les plantacions de Fusta de sàndal com a arbre hoste. La floració de l'arbre establix condicions molt favorables per a l'abella, en especial si hi ha aigua en les afores. Aixina s'incrementa la seua producció de mel i l'animal poliniza els arbres.[2]
Per un atre costat la mulga és de gran importància econòmica en la ganaderia ovina australiana. I és que a pesar de l'alt contingut en taninos d'esta planta, que podria fer-la semblar indigerible, és una font valiosa de forraje per a les ovelles. Quan apreta la sequia es pot recórrer a ella com a últim recurs. Al ganado li agrada i ademés té un alt contingut en proteïnes. (Un 12% aproximadament).[2]
Les llavors de Acacia aneura es varen usar en el passat per a elaborar pastiç de llavors. L'anomenada poma de mulga és una agalla que produïxen els insectes i que mengen els natius. La goma de mastegar de mulga (ngkwarle alkerampwe, en la llengua del clan Arrernte) és una secreció gomosa d'aspecte escamoso que exudan les branques. Per als natius és un producte de sabor ensucrat semblat a la mel considerat com una llepolia.
Fusta
La fusta de la Acacia neura (cridada mulga) aguanta molt ben el ras quan s'usa com a poste per a entancats. Té una densitat de 850-1100 kg/m³.[2] També destaca com a llenya de la mateixa manera que el carbó vegetal produït en la seua fusta que és de gran calitat.[2]
Per tot això l'arbre de mulga eixercita un paper vital entre la població rural indígena de l'interior australià; s'usa com a excelent fusta dura per a fabricar diverses ferramentes i utensilis, com a #pala per a cavar i plantar, per a la talla, etc. incloent llances arrojadizas i els famosos búmerans (anglés: bumerangs).
Taxonomia
Acacia aneura va ser descrita per Ferdinand von Mueller i publicat en Linnaea 26: 627. 1853.[3][4]
- Etimologia
Vore: Acacia
- Sinonímia
- Acacia aneura F. Muell.
- Racosperma aneurum (Benth.) Pedley
Referències
- ↑ En FloraNet
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 World AgroForestry Centre
- ↑ «Acacia aneura». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 de febrer de 2013.
- ↑ Acacia aneura en PlantList
Enllaços externs
- Acacia aneura (ILDIS LegumeWeb)
- Acacia aneura Photos (FloraBase)
- Acacia aneura (Google Images)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acacia aneura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
